Resultats de la cerca

Així com en períodes anteriors es destacaven els moviments constructius més o menys importants, sovint lligats a moments de reforma religiosa, que van esperonar el desenvolupament dels esquemes arquitectònics, al segle XIII la dinàmica de construcció va ser molt més limitada, excepte potser pel que fa a aquells conjunts aixecats arran de l’expansió del Císter Dins aquest context de baixa producció, però, es van destacar com a centres importants les comarques tarragonines i lleidatanes Sens dubte, les grans protagonistes de l’arquitectura del segle XIII van ser sobretot la Seu…

L’Ajuntament de Barcelona també va emetre paper moneda durant la Guerra Civil Els decrets municipals del 13 de maig i del 30 de setembre de 1937 establien l’emissió de bitllets en paper de fil d’1, 50 pessetes, d’l pesseta i de 50 cèntims Posteriorment, concretament el dia 2 de desembre de 1937, també es decretà l’emissió de blocs de cartolina que, mitjançant línies de perforació, contenien dos bitllets de 10 cèntims i dos de 15 cèntims Malgrat que cap dels bitllets emesos per l’Ajuntament de Barcelona no presenta la signatura de l’autor, s’havia suggerit que probablement Josep Obiols 1894-…

Restitució en perspectiva del temple de Barcino feta per J Puig i Cadafalch segons la versió publicada per J Bassegoda, 1974 Segurament el més emblemàtic dels temples romans de Catalunya és precisament el de Barcino, el de la segona colònia romana del país, fundada a la costa laietana en època d’August amb una finalitat estructuradora molt precisa del seu entorn D’aquest temple es conserven diversos elements i importants restes in situ, encara vísítables a la seu del Centre Excursionista de Barcelona, al carrer Paradís núm 10, en el punt més alt de la topografia de la Barcelona d’època romana…

La trobada de la modernitat i la història En el disseny industrial català és important l’aportació dels arquitectes Ja s’ha esmentat la dels membres del Grup R als moments inicials Posteriorment s’ha anat afirmant en aquest camp Òscar Tusquets, una personalitat i una obra que en alguns aspectes són difícils d’analitzar Juli Capella i Quim Larrea l’han descrit com a «caràcter difícil i polèmic», «totalment centrat en si mateix i preocupat per la transcendència, encara que no tant de la seva mateixa persona com de la seva obra» És indubtable la seva aposta pel que se’n podria dir modernitat,…

Les campanyes d’estudi, salvaguarda i recuperació dels grans monuments romànics endegades al segle passat, d’entre les quals la restauració del monestir de Santa Maria de Ripoll resulta indiscutiblement la més significativa, no poden deixar de ser considerades a l’hora d’estudiar l’arquitectura romànica catalana D’una banda, la valoració que d’aquest període històric es va fer en un moment determinat i per unes raons potser més nacionalistes que científiques explica que es conservessin i es recuperessin moltes restes que estaven en perill de desaparició D’altra banda, aquest interès pel…

Agnello, G L’architettura aragonese-catalana in Italia , Palerm, 1969 Alcolea i Gil, S El palau Moja Una contribució destacada a l’arquitectura catalana del segle XVIII , Barcelona, 1987 Aliberch, R Las casas señoriales de Barcelona , Llibreria Dalmau, Barcelona, 1944 Alomar, G Guillem Sagrera y la arquitectura gótica del siglo XV , Barcelona, 1970 Amades, J Art popular la casa , La Neotípia, Barcelona, 1938 edició facsímil a Palma de Mallorca Arxiu de Tradicions Polulars/Olañeta, 1987 Badia i Homs, J Arquitectura medieval de l’Empordà , 3 vol Girona, 1977-1981 Bassegoda i Amigó, B El…

Les diverses formes de vida religiosa configuren l’arquitectura durant els segles del gòtic els ordes religiosos, masculins o femenins, i els seus habitatges —monestirs o convents— el món de les catedrals, considerades la màxima expressió de l’arquitectura gòtica les parròquies urbanes i també les capelles o les petites esglésies rurals Les necessitats i les particularitats pròpies de les diverses formes de vida religiosa donen lloc a la diferenciació de diverses tipologies d’esglésies i també generen a l’entorn d’aquestes i dels espais dedicats al culte moltes altres construccions que d’una…

És propi de la cultura francesa del darrer terç del segle XX d’assumir que un president del país passarà a la història més pels projectes culturals que haurà desenvolupat, sobretot en el camp artístic, que no pas per altres raons Pompidou, el primer, amb el centre d’art que fa que el seu nom sigui conegut arreu del món De Gaulle no va saber aprofitar la personalitat de Malraux en aquests àmbits, Giscard d’Estaing amb el Museu d’Orsay, que no va poder acabar, i sobretot Mitterrand han portat aquest concepte molt enllà El doble septenni de François Mitterrand 1981-95 no es va acabar guanyant…

Durant la segona meitat del segle XI es van acabar les grans obres que s’havien emprès abans del 1050, i es va continuar aquell gran procés de renovació i reconstrucció d’edificis eclesiàstics i monàstics que s’havia començat durant el primer romànic La segona meitat del segle XI també va coincidir amb un procés d’expansió dels ordes monàstics a Catalunya, especialment de les canòniques, més enllà del gran moment del monaquisme benedictí Aquest fenomen, que es va iniciar sobretot al monestir de Santa Maria de Vilabertran, tenia com a base indiscutible la reforma canònica de Sant Ruf d’Avinyó…

Cap al 1400 Barcelona es convertí en un gran centre d’activitat artística Tant els encàrrecs reials com els eclesiàstics i municipals contribuïren a crear un ambient extraordinàriament propici que facilità l’arribada de l’estil renovador del canvi de segle Tots els escultors, que reflecteixen en la seva producció aquest canvi estilístic, que trencava amb la tradició trescentista i obria les portes a les realitzacions del gòtic internacional, estaven relacionats amb l’obra de la seu barcelonina durant el mestratge d’Arnau Bargués i la majoria, amb l’empresa escultòrica del cor, sota la…