Resultats de la cerca

Durant els anys de la Segona República espanyola 1931-39 i de l’establiment de la Generalitat de Catalunya, ambdós governs amb un fort suport popular, es va produir un viu debat sobre la direcció que havia de seguir l’art a Catalunya progressistes contra reaccionaris, Realisme contra noves avantguardes, funcionalisme universal o pròpiament mediterrani Per altra banda, el 26 d’octubre de 1932, Josep Dalmau havia inaugurat una exposició d’Art Francès d’Avantguarda amb pintures de Braque, Picasso, Gris, Léger, Lhote, Marquet, Lipchitz o Miró Dels anys 1936 al 1939, malgrat les urgències…

Com hem vist, des de l’inici del gòtic es pot parlar d’elements italians en la cultura pictòrica catalana Tanmateix, la fesomia heterogènia de les primeres experiències i la seva derivació de l’italobizantinisme del segle XIII no porten a definir el triomf de la renovació italiana fins més endavant, ja avançat el segle XIV La fi dels anys vint i sobretot la dècada dels anys trenta foren els moments clau del nou itinerari plàstic que progressivament desplaçà l’estil lineal, però que durant una etapa llarga convisqué amb les seves darreres iniciatives Les personalitats de Ferrer i Arnau Bassa…

Algun dia convindrà reunir els textos que representen esforços concrets per definir com cada generació ha vist doncs el problema de l’elaboració d’un art propi, d’un art nacional, aquí i a fora En alguns casos, artistes, com per exemple durant el Noucentisme, s’han decantat cap a la mediterranéïtat per definir l’essència catalana de l’art En d’altres casos s’ha mirat cap a Europa o cap a les pròpies tradicions autòctones sorgides del mon preromà i romà Ara i aquí no podem reunir ni tan sols seleccionar els textos que pensadors i artistes catalans han dedicat a la relació entre art i nació,…

Així com el capítol anterior ha estat dedicat a tractar amb una certa amplitud dels diversos àmbits en què es manifesta l’arquitectura religiosa dels segles del gòtic, el que ara comença tractarà més puntualment, d’una forma gairebé esquemàtica, d’alguns dels aspectes més destacats que n’emmarquen l’evolució formal i estilística per tal de posar de manifest les diverses etapes que recorre l’arquitectura gòtica catalana Massa sovint s’han valorat les grans obres del segle XIII que representen un impuls monumental excepcional des de la perspectiva del romànic tardà i consegüentment com a…

Hom va pensar que seria idoni incloure en aquest projecte d’Ars Cataloniae un volum on es valorés d’una manera crítica el camí recorregut fins al moment per la historiografia artística dels Països Catalans i que apuntés les mancances i passes a seguir per tal de prosseguir en la construcció d’una història nacional de l’art català, que alhora sigui científica i internacional El nostre objectiu, modest i arriscat alhora, és doncs fer un balanç dels darrers anys d’estudis dins la història de l’art català dels períodes renaixentista i barroc La recerca cap a les manifestacions artístiques…

Històricament el poder civil ha tendit a dotar-se d’una litúrgia i d’una simbologia pròpies, moltes vegades carregada de connotacions quasi religioses i plasmada en una sèrie d’objectes i d’elements que interessen especialment des de la perspectiva de les arts decoratives i sumptuàries els atributs de la reialesa i de les altes dignitats, la decoració i el mobiliari de les seus d’institucions i d’organismes de govern, la indumentària i les ensenyes corporativesEn definitiva, tot allò que té a veure amb la posada en escena i els rituals del poder La màxima expressió d’això es troba naturalment…

La inèrcia d’una tradició classicista prolonga aquesta tendència al llarg del segle XVII, període mal anomenat Barroc A una manera temperada, el sis-cents aportà un cert tarannà barroc, palès en portades i en detalls accessoris És el que anomenem decorativisme marginal, ja que per a nosaltres el Barroc arquitectònic és més un concepte nou –espai dinamitzat–, que una decoració puntual La cultura artística continuarà en mans de les nissagues familiars i dels tracistes eclesiàstics Ambdós s’inseriran en major o menor intensitat en una tradició teòrica i de models fent seves les grans propostes…

L’art prehistòric ajuda a comprendre millor el passat dels pobles, ja que és l’expressió no tan sols d’un sentiment estètic, sinó també d’un sentiment religiós, vital i historicista Pintures, gravats i escultures, ja sia en coves o abrics, parlen del món real i del sobrenatural, constitueixen el llenguatge i la plasmació d’un pensament complex i simbòlic, sempre difícil d’interpretar Manifestacions d’art rupestre que avui permeten d’intuir i de conèixer les inquietuds i les preocupacions espirituals, metafísiques i filosòfiques dels pobles «prehistòrics» abans dels primers alfabets La pintura…

Durant molts segles, les tècniques de reproducció gràfiques han estat l'únic mitjà de reproducció d’imatges i, per tant, en una societat predominantment analfabeta, el principal sistema de comunicació visual Avui, a les portes d’un nou millenni, el gravat cerca, dins un marc exclusivament artístic i elitista, el seu espai a partir de la reglamentació de la seva producció i de la reducció dels tiratges, per tal de protegir el seu mercat Així, es crea una raresa artificial que fuig de l’origen i les característiques principals d’aquesta tècnica, que són la reproductibilitat i la comunicació de…

Malgrat la hibridació d’influències gòtiques i renaixentistes en la pintura i l’arquitectura del cinc-cents català, l’escultura va fer seves les noves formulacions del Renaixement italià a través de les obres d’artistes forans formats en el nou llenguatge La manca de capitalitat àulica va provocar que els artífexs haguessin de treballar per a una noblesa catalana, assentada comunament a Nàpols, o per a l’Església, la qual va capitalitzar la major part de les comandes Només a les acaballes del segle un grup d’erudits, de formació humanista, reunits a l’entorn del bisbe Agustí, va potenciar un…