Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
L’escultura del Romanticisme
El Romanticisme s’ha d’entendre no com un estil sinó com una concepció del món, com un fenomen històric associat amb els fonaments de la modernitat, perquè va significar la creació d’una cultura nacional diferenciada, original, moderna i europea, però basada també en el passat i la tradició En aquest sentit, és comprensible que, en general, el moviment romàntic fos molt respectuós amb l’Acadèmia, de manera que podem dir que el Romanticisme ni es va oposar al neoclassicisme ni el va reemplaçar en fou la continuació De fet, l’assimilació de la ideologia romàntica no va comportar un canvi de les…
La pintura dels pintors
El 20 de novembre de 1975 moria el general Franco La transició política cap a la democràcia era un fet, però els canvis ja s’havien anat preparant sense esperar aquesta mort Els artistes de la nova generació tenien al voltant de trenta anys i poc havien viscut de les clandestinitats i les lluites, dels mites artístics d’abans F Garcia Sevilla deia el 1994 referint-se a aquells anys « La realitat havia canviat, feliçment per a nosaltres En aquelles condicions, i encara que haguéssim estat alimentats abundantment de marxisme, de psicoanàlisi, d’estructuralisme, de Nietzsche, de neopositivisme…
Art i identitat cultural
El museu Guggenheim de Bilbao és jove i és un èxit L’edifici de Gehry, l’escultura arquitectònica més notable del canvi de segle, és una meravella de l’arquitectura, una joia de l’espai El públic de tot el món l’ha volguda veure i s’hi ha abocat sense adonar-se gaire que a Bilbao hi ha la més gran incoherència conceptual, pel que fa a la relació entre museu i país, dels darrers temps Un museu americà, amb decisions novaiorqueses, representa la modernitat de la cultura basca, una de les nacionalitats europees amb més forta dosi reivindicativa de personalitat pròpia del moment Un museu pagat…
L’impuls de l’esdeveniment
La Ciutadella De l’Exposició al Zoo Víctor Balaguer va ser l’iniciador d’una campanya que es va dur a terme a través de les publicacions periòdiques del moment amb la finalitat d’aconseguir l’enderrocament de la Ciutadella de Barcelona, una fortalesa situada al barri de la Rivera, que s’havia construït en època de Felip V per tal de frenar qualsevol iniciativa de rebellió de la ciutat La fi de la Revolució de Setembre del 1868 va suposar l’entrega a Barcelona de la superfície ocupada per la construcció per part del general Prim en aquest emplaçament, s’hi pretenia fer el parc de la Ciutadella…
Cronologia del segle XX
Dates històriques i culturals 1900 Exposició de Picasso a Els Quatre Gats 1901 Estrena del Teatre Líric Català al Teatre Tívoli Fundació de l’Associació Wagneriana 1902 Mor Verdaguer 1904 Els fauves es reuneixen a Cotlliure Vallespir 1904 Neix Salvador Dalí 1905 Assalt militar a les redaccions del Cu-cut i La Veu de Catalunya Henri Matisse, André Derain treballen a Cotlliure juntament amb Aristides Maillol i altres artistes catalans 1906 Signatura del pacte de Solidaritat Catalana entre tots els partits polítics catalans J Dalmau obre la seva botiga d’antiguitats al carrer del Pi a Barcelona…
L’art popular religiós
La funció d’alliçonar, l’eliminació d’elements accessoris amb aquesta finalitat, un caràcter simbòlic marcat, l’accentuació i la deformació per despertar un sentiment de participació, el caràcter gairebé sempre anònim, la diferenciació dels productes artístics oficials i elitistes, són característiques inherents a l’art popular Però no en són les úniques característiques, ni li són exclusives L’art popular en general no té ni una definició clara o única ni uns límits precisos, com tampoc no els té la cultura que el produeix La cultura popular no es troba dissociada d’una cultura «culta» que…
L’arqueologia a Catalunya en els darrers anys
Arqueologia és una paraula grega per designar una disciplina moderna Com a tal va néixer al segle passat, ha anat prenent rigor científic al segle XX, i en els darrers trenta anys s’ha caracteritzat per les reflexions epistemològiques i per una evolució metodològica notable Ha anat adoptant cada cop més préstecs d’altres ciències, per utilitzar-los com a tècniques complementàries de la geologia, la botànica, la química, la física, la biologia, la geografia, les matemàtiques, i també s’ha servit abundosament de la informàtica Tanmateix no ha perdut el seu nord, l’esforç de síntesi històrica,…
L’espai social
En l’estudi de la cultura, els espais habitats o de relació estan carregats de símbols, i així com habitualment s’ha considerat l’espai domèstic un espai femení, l’espai social de relació s’ha considerat un espai fonamentalment masculí Els espais de relació són de quatre tipus i es poden considerar concèntrics al voltant del nucli familiar El primer, ja a la casa familiar, és la sala o menjador i es pot definir com un espai social en el qual succeeixen aquells fets que impliquen uns membres de la família i els membres socials que impliquen aquests en les seves relacions amb l’exterior El…
L’escultura de la consolidació i la fi del Barroc
En els tres primers quarts del segle XVIII l’escultura catalana va evolucionar des d’un barroquisme formal i conceptual ben assumit, fins a les incipients maneres temperades de l’academicisme La lluita entre tradició i novetat s’anà decantant a poc a poc vers la segona, malgrat que la inèrcia plàstica i el gust del poble seguí apostant per la primera A tot això, no fou aliè el fet que l’escultor anés assolint el grau d’artista per damunt del d’artesà agremiat Les lluites entre fusters i escultors foren constants, amb un cert avantatge dels primers, tot i que alguns escultors privilegiats…
L’escultura des de la consolidació de la contrareforma a l’esclat del Barroc
El segle XVII fou la gran època de l’escultura i en especial de la producció de retaules Els artífexs, la majoria catalans de naixement, entroncaren plàsticament i ideològicament amb els patrons i consumidors Un art d’arrel contrareformista, didàctic i devocional va inspirar els grans programes escultòrics dedicats principalment a les diverses advocacions marianes –Immaculada, Roser, Carme–, a Crist en els misteris del Rosari i als sants patrons o contrareformistes L’evolució estilística a partir d’un naturalisme reformat d’arrel cinc-centista va assolir un alt grau de barroquisme formal,…