Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Convents gòtics
Els ordes mendicants, els més coneguts dels quals són els franciscans i els dominicans, van néixer a començament del segle XIII, impulsats per dues figures excepcionals, Francesc d’Assís i Domènec de Guzmàn Els ordes respectius renovaven les aspiracions de pobresa i d’austeritat que eren presents en tants moviments de reforma i de regeneració de l’Església medieval i al mateix temps adoptaven una decidida vocació urbana que coincidia amb la puixança de les ciutats durant la baixa Edat Mitjana Aquesta actitud, doncs, fou la causa principal de la seva gran influència en la societat, la cultura…
Els llocs de la memòria
De la mateixa manera que hi ha dates que representen uns fets històrics importants per a la història i per a la memòria d’un país, hi ha també llocs i espais que són símbols d’una memòria collectiva, tinguin o no la categoria de patrimoni Qualsevol lloc pot esdevenir emblemàtic des del punt de vista de la identitat com a poble, des d’un palau, reflex de tot un conjunt de fets transcendentals tant si es tracta d’una residència reial com de la seu d’una institució de govern, fins a un cementiri, que en el cas que ens ocupa és un dels símbols quotidians de la lluita per la nacionalitat i l’…
La pintura catalana després del 1348
La mort dels Bassa i, en particular, la desaparició del jove Arnau van ser un cop transcendental per a la pintura barcelonina El 1350 els franciscans de València reclamaven als hereus del difunt Ferrer Bassa un retaule inacabat de Sant Francesc, del qual ja havien pagat una bestreta de 80 lliures És clar, doncs, que el taller, probablement desfet a conseqüència de la pesta, no podia assumir la realització de les obres començades per Ferrer Aquesta incapacitat és també un símptoma prou indicatiu de la mort d’Arnau Refer el taller dels Bassa no degué ser una empresa viable en un moment de crisi…
L’eclosió italianitzant en la il·lustració de manuscrits
Com hem vist, des de l’inici del gòtic es pot parlar d’elements italians en la cultura pictòrica catalana Tanmateix, la fesomia heterogènia de les primeres experiències i la seva derivació de l’italobizantinisme del segle XIII no porten a definir el triomf de la renovació italiana fins més endavant, ja avançat el segle XIV La fi dels anys vint i sobretot la dècada dels anys trenta foren els moments clau del nou itinerari plàstic que progressivament desplaçà l’estil lineal, però que durant una etapa llarga convisqué amb les seves darreres iniciatives Les personalitats de Ferrer i Arnau Bassa…
Arquitectures emblemàtiques
Mies van der Rohe va fer a Barcelona Pavelló Alemany, 1929 l’arquitectura més inútil i més pura, Antoni Gaudí la més barroca La Pedrera, 1905-11, però Josep Lluís Sert, al carrer Muntaner, núm342-348, va iniciar el 1930-31 el camí del racionalisme modern, de la veritable arquitectura del segle L’art català va tenir en els dos segles passats, tres grans esdeveniments generadors d’activitats l’Exposició Universal del 1888, l’Exposició Internacional del 1929 i els Jocs Olímpics del 1992 Aquesta darrera cita va impulsar formes d’art molt diverses, però les…
La pintura entre la fi del gòtic lineal i el triomf de l’italianisme
A mesura que s’anava acostant el 1300, les formes de la pintura lineal van anar variant els perfils, com ho havien fet en els centres més innovadors del nord, en un procés que porta del Saltiri de sant Lluís al mestre Honoré i els seus contemporanis anglesos i, més tard, a Jean Pucelle Però fou Itàlia on, des de la darreria del segle XIII, germinà una revisió més radical de la pintura Es posaren els fonaments d’un canvi que en poc temps revolucionà tot l’art europeu En un primer moment les novetats toscanes i umbres arribaren camuflades per la recuperació italobizantinitzant del volum, sense…
L’escultura des de la consolidació de la contrareforma a l’esclat del Barroc
El segle XVII fou la gran època de l’escultura i en especial de la producció de retaules Els artífexs, la majoria catalans de naixement, entroncaren plàsticament i ideològicament amb els patrons i consumidors Un art d’arrel contrareformista, didàctic i devocional va inspirar els grans programes escultòrics dedicats principalment a les diverses advocacions marianes –Immaculada, Roser, Carme–, a Crist en els misteris del Rosari i als sants patrons o contrareformistes L’evolució estilística a partir d’un naturalisme reformat d’arrel cinc-centista va assolir un alt grau de barroquisme formal,…