Resultats de la cerca

Es fa difícil de percebre una persona com un element patrimonial o, dit d’una manera molt més gràfica, com un element susceptible de ser collocat en un museu, dins una vitrina Però el cert és que molts personatges de la història de cada país es mereixen ser equiparais amb els objectes patrimonials més valuosos de la història Fet i fet, són les persones, públiques o anònimes, les que a través dels segles han anant forjant la història i, des d’aquest punt de vista, aquelles personalitats que en un moment o altre han estat clau, poden ser considerades elements representatius del passat, sobretot…

Les importants pèrdues de documentació i de còdexs illustrats catalans s’atribueixen en gran part a la revolta de la «crema de convents» que tingué lloc el 1835 amb la malaurada destrucció d’alguns dels arxius i biblioteques monàstics del país Els buits deixats pel foc accentuaren la confusió a l’hora de reconstruir l’obra escrita i pictòrica que correspon en justícia als principals centres productors de manuscrits del període, confusió a la qual també contribueix poderosament la circulació de les obres, sigui en el seu mateix període de creació o en temps posteriors a aquesta Les creacions…

Malgrat que sempre es parla d’una Catalunya medieval –romànica i gòtica– i d’una Catalunya modernista, el recorregut que fins ara hem fet de l’arquitectura religiosa des del darrer terç del segle XVI ens porta a concloure que la geografia catalana és essencialment moderna, entès el terme com el que defineix l’època renaixentista i barroca Les ciutats, els pobles de tot l’àmbit català, mostren perfils barrocs, alguns de nova planta i d’altres en intervencions puntuals, com ara les façanes La raó d’aquesta fisonomia s’ha d’explicar desfent la idea d’una Catalunya en decadència Es pot considerar…

L’art cortès del 1400 es va viure de forma molt intensa a la Corona d’Aragó Marcat per una forta base italianitzant, havia de deixar un rastre inesborrable que va condicionar la realitat artística catalana de tot el segle XV En pintura es van fondre els seus models amb les primeres experiències del flamenquisme Quan arribà l’etapa de les segones generacions del gòtic internacional es feu evident la convivència de mestres com Despuig i Cirera –artistes que esgoten els models oferts per Lluís i Francesc Borrassà, per Mates, per Ramon de Mur o per Guerau Gener– amb pintors que oferirien nous…

En l’àmbit dels temples cristians, les esglésies, es tendeix a parlar d’ornaments i no pas de decoració Ornaments són les peces d’indumentària amb què es revesteixen els celebrants i també els objectes vinculats als rituals del culte i de la litúrgia Cada un d’aquests té una funció i un simbolisme concrets i, pel seu contacte amb allò sagrat, s’ha tendit des de sempre a enriquir-los i a magnificar-los, convertint-los en objectes preciosos que arriben a conformar un veritable tresor el tresor eclesiàstic L’augment dels tresors de catedrals i monestirs en època medieval i moderna es pot…

Els anys vuitanta i noranta del segle XIV conduirien a poc a poc a una profunda renovació de les formes que havien dominat el panorama artístic al llarg de la centúria Tanmateix, la transformació que es va viure en aquest final de segle i que suposà la irradiació d’un estil d’abast europeu anomenat gòtic internacional, va recolzar constantment sobre les bases pictòriques fornides en l’etapa prèvia pel món italià La conquesta de noves ficcions espacials fou sovint un dels eixos que caracteritzà les noves propostes del 1400 Els millors representants del moment interpretaren i enverinaren les…

Poques vegades els historiadors de l’art tenen la sort de poder gaudir d’una quantitat tan ingent de documents que informen d’una manera tan extremament meticulosa dels interessos artístics d’un rei i del seu desig de controlar-ho tot, des de l’arquitectura fins a les joies, el parament de la taula o els components d’una festa El llarg regnat de Pere el Cerimoniós 1336-1387 és, sens dubte, un dels més significatius de la història de la Corona d’Aragó Ben cert que fou una persona violenta i de vegades sanguinària, però al costat d’aquest caràcter difícil i venjatiu, hi havia un home…

La inèrcia d’una tradició classicista prolonga aquesta tendència al llarg del segle XVII, període mal anomenat Barroc A una manera temperada, el sis-cents aportà un cert tarannà barroc, palès en portades i en detalls accessoris És el que anomenem decorativisme marginal, ja que per a nosaltres el Barroc arquitectònic és més un concepte nou –espai dinamitzat–, que una decoració puntual La cultura artística continuarà en mans de les nissagues familiars i dels tracistes eclesiàstics Ambdós s’inseriran en major o menor intensitat en una tradició teòrica i de models fent seves les grans propostes…