Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Els manuscrits de Vic, Girona i la Catalunya Nord (segles XI i XII)
La diòcesi de Vic, dependent de Narbona, consolidà la seva restauració entre el final del segle IX i l’inici del X, quan assolí la seva emancipació i es convertí en una seu amb més autonomia 907 El seu creixement general en aquesta etapa suposa també l’ampliació dels seus arxius i biblioteca, que posen les bases d’una futura escola catedralícia i d’un escriptori propi, que se suposa en funcionament ja abans que s’acabés el segle IX Sembla que les atribucions del primer obrador degueren de ser força limitades i dependents de la tutela narbonesa Aquest fet no és obstacle per considerar que, amb…
La pintura mural en l’alta edat mitjana i l’època preromànica
La pintura mural era un element més de la decoració monumental de l’arquitectura religiosa d’època romànica Cal preguntar-se, doncs, davant la certesa que no es va formar a partir del no-res, si abans del segle XI hi havia prèviament una tradició de decoració pictòrica sobre mur En totes aquelles zones en què l’antiguitat havia tingut un pes específic, les formulacions arquitectòniques i estilístiques del seu art van representar sens dubte un substrat que després seria fonamental per al desenvolupament artístic de moments posteriors D’aquesta manera, la tradició decorativa del món antic va…
Punts de llibre
Els punts de llibre en la història de l’art Els punts de llibre o punts per a la lectura constitueixen un dels aspectes més negligits de totes les arts del llibre en general Sorprenentment, en el moment en què els ex-libris s’han beneficiat d’estudis i catàlegs seriosos arreu del món, tant sobre les qüestions tècniques com de decoració, o de la mateixa història, el punt de llibre, material gràfic de concepció similar, bé que obert a moltes més utilitzacions, com a suport publicitari per exemple, no ha tingut el ressò mínim prop dels historiadors de les arts gràfiques, de les arts decoratives…
L’escola catalana d’il·lustradors després del 1348
Si la primera meitat del segle XIV està plena d’interrogants, la segona és encara un bosc verge i mancat d’ordre De fet, els canvis de classificació dels manuscrits d’aquesta centúria que s’han anat produint en les darreres dècades han contribuït a enriquir el moment d’introducció de l’italianisme i a fornir una imatge excellent d’aquesta etapa, però han deixat també un buit al seu darrere que enfosqueix considerablement el panorama posterior al 1348 Després de la pesta negra, emergeix documentalment la figura de Ramon Destorrents, ben atestada entre el 1351 i el 1362 Es tracta d’un pintor de…
Els grans escriptoris. Del segle X a l’eclosió romànica (segles XI-XII)
Les importants pèrdues de documentació i de còdexs illustrats catalans s’atribueixen en gran part a la revolta de la «crema de convents» que tingué lloc el 1835 amb la malaurada destrucció d’alguns dels arxius i biblioteques monàstics del país Els buits deixats pel foc accentuaren la confusió a l’hora de reconstruir l’obra escrita i pictòrica que correspon en justícia als principals centres productors de manuscrits del període, confusió a la qual també contribueix poderosament la circulació de les obres, sigui en el seu mateix període de creació o en temps posteriors a aquesta Les creacions…
L’escultura entre el segle XII i el segle XIII: el romànic més tardà
Les manifestacions artístiques del final del segle XII i del començament del XIII es poden incloure en part dins l’anomenat estil 1200 un moment de transició entre l’art romànic i l’art gòtic, d’acord amb una noció que en regions més septentrionals està plenament arrelada Aquesta transició va ser fruit de tendències elaborades en tallers de la segona meitat del segle XII en els quals l’activitat escultòrica va integrar diverses influències exteriors, sobretot italianes La filiació amb el món italià, concretament amb determinats trets classicistes, pot percebre’s en la figura historiogràfica…