Resultats de la cerca

Als segles XVI, XVII i XVIII va tenir lloc l’expansió de la moda cortesana i, amb la consolidació de les monarquies absolutes, la difusió arreu d’Europa de les modes de les corts amb més poder polític en cada moment Al segle XVI va començar la moda renaixentista, difosa per les corts dels petits estats italians, que reflectia l’esperit humanista i la importància donada al cos humà per l’art del Renaixement, ja que posava de manifest tant la forma del cos masculí com la del femení A la segona meitat del segle va començar la Contrareforma la monarquia que en fou defensora, que aleshores era la…

L’espai personal és constituït pels objectes i les pràctiques que conformen l’entorn personal i familiar d’un individu en conjunts coherents L’espai personal inclou aspectes culturals generals, com la higiene, la salut, la cura del cos i de la roba i, especialment, la roba que utilitza la persona durant tota la seva vida En l’àmbit de la higiene, s’ha de remarcar el canvi notable que ha tingut lloc al llarg del segle XX Fins a mitjan segle, les cases no han tingut cambres especialment destinades al bany amb aigua calenta La població abans es rentava per parts en espais oberts, com les cuines…

El segle XIX va ser el moment del canvi del concepte de moda cortesana existent fins llavors a un nou concepte de moda, del qual avui s’és deutor La moda va canviar i estava més a l’abast d’un públic més ampli, tant a causa dels avenços tècnics de la producció tèxtil —conseqüència de la Revolució Industrial—, que permetien de fabricar molts metres de tela que s’havien de vendre, com a causa dels canvis polítics i sociològics —conseqüència de la Revolució Francesa—, que van fer pujar al poder la burgesia i, per tant, van introduir una nova clientela La nova elit volia una moda especial per a…

L’esclat de la Guerra Civil espanyola ocasionà una situació econòmica adversa i una greu manca de moneda Aquesta situació s’intentà solucionar amb l’emissió de bitllets que, amb un valor fiduciari, es van convertir en els instruments més aptes per a les transaccions econòmiques quotidianes Molts municipis catalans, sota la responsabilitat dels governs locals, van iniciar la fabricació de bitllets que alleugeriren el problema de la falta de moneda petita A més d’ajuntaments, establiments o institucions, com ara botigues, sindicats, cooperatives o economats, amb condicions molt més precàries,…

Durant els primers segles de l’Edat Mitjana es va continuar portant el vestit en forma de túnica tradicional del Baix Imperi Romà, amb aportacions del vestit ajustat al cos dels pobles del nord que havien envaït Roma Les formes de la indumentària eren comunes per a tots els territoris romanitzats El vestit de l’època romànica correspon als segles XI i XII El vestit llarg va ser adoptat pels homes dels estaments superiors la túnica curta era usada pels camperols i els menestrals, i el vestit femení cobria i anullava les formes del cos sota amples vestidures i mantells El segle XIII va ser una…

L’any 1984, l’artista Ben Vautier, nascut el 1935 escrivia «Il n’y a pas de peuple sans “sa” langue Il n’y a pas de langue sans “sa” culture Il n’y a pas de culture sans son avantgarde, sans “sa” différence» Apelles Fenosa 1899-1988, el gran escultor català universal, explicava així la seva catalanitat «Ésser català és molt important, Escolteu, amb un vas només pot beure vi una persona, mentre que amb un porró el vi és de totsRemarqueu bé aquest detall, és molt important Un poble que ha inventat el porró és un gran poble» Joan Miró 1893-1983 donava sovint visions molt personals de la…

La cultura popular acostuma a representar tot allò que identifica un poble i proporciona un bon nombre d’elements susceptibles de ser incorporats en l’imaginari i la iconografia collectius Utensilis, recipients, eines, menjar o peces de roba, ofereixen un camp inesgotable de possibilitats Aquest volum presenta dos capítols que desenvolupen alguns dels elements que conformen la cultura popular catalana Un és aquest i l’altre és el dedicat a la imatge de la festa El present capítol mostra elements molt tradicionals com ara el porró o la barretina, que representen la dimensió més folklòrica d’…

Cap al 1400 Barcelona es convertí en un gran centre d’activitat artística Tant els encàrrecs reials com els eclesiàstics i municipals contribuïren a crear un ambient extraordinàriament propici que facilità l’arribada de l’estil renovador del canvi de segle Tots els escultors, que reflecteixen en la seva producció aquest canvi estilístic, que trencava amb la tradició trescentista i obria les portes a les realitzacions del gòtic internacional, estaven relacionats amb l’obra de la seu barcelonina durant el mestratge d’Arnau Bargués i la majoria, amb l’empresa escultòrica del cor, sota la…

La República Espanyola i Catalunya van perdre la guerra i, a partir del 26 de gener de 1939, amb l’ocupació de Barcelona per les tropes del general Franco, començà en la pràctica el que l’historiador Josep Benet ha definit com un intent de genocidi cultural contra Catalunya Aquest genocidi va consistir no únicament en la persecució contra la llengua i la cultura catalanes, sinó també en moltes altres accions de caràcter repressiu per aconseguir la desaparició de la identitat lingüística, cultural i nacional de Catalunya A part del collaboracionisme artístic amb el règim franquista i altres…