Resultats de la cerca

El període comprès entre el Baix Imperi Romà i la dominació visigòtica es caracteritzà per la pervivència de la cultura clàssica, en un món que es cristianitzava Durant aquesta etapa, que avui en dia es prefereix anomenar més aviat antiguitat tardana que no pas època paleocristiana, les restes escultòriques que han arribat fins avui són peces de caràcter monumental o litúrgiques i funeràries Al costat de capitells que són bàsicament derivacions de l’ordre corinti, hi ha cancells com ara els conservats al Museu Arqueològic de Tarragona o ares d’altar, per exemple, les de Terrassa…

La reforma i activació de la vida eclesiàstica i monàstica a l’Europa dels segles X i XI va afavorir tant l’increment del nombre de manuscrits litúrgics indispensables per al culte com el d’aquells que havien de conservar l’herència cultural del món clàssic Una vegada més, després de l’etapa daurada viscuda per les grans capitals de l’Imperi carolingi, dilatada pels escriptoris otònics i anglesos, la producció de llibres illustrats es renovà Més enllà dels grans centres polítics, de les biblioteques palatines i dels manuscrits dels reis i emperadors, el còdex es concebé durant…

El mosaic en l’antiguitat El mosaic és encara, a Catalunya, força desconegut Tant si es tracta de l’estudi dels paviments antics com dels medievals, es troba a faltar el desenvolupament que ha tingut en altres països com ara França, Itàlia, Alemanya o Suïssa, que passaria per la continuació de l’imprescindible corpus de les obres conservades i de les documentades, com a base de qualsevol investigació sobre aquesta tècnica D’altra banda, però, l’estat de conservació de molts d’aquests mosaics, força desigual, dificulta encara més qualsevol investigació o estudi que se’n vulgui fer La mateixa…

Sovint, quan es fa referència a la pintura mural antiga, pensem en la romana Però les troballes arqueològiques dels darrers anys evidencien la presència de pintura mural a Catalunya des de l’època de la colonització grega La influència hellènica, procedent de l’Hèllade i de l’Àsia Menor, és provada en les restes pictòriques anteriors a la conquesta romana de tota la vessant mediterrània Pel que fa a la pintura mural romana, cal establir diversos períodes que evolucionen al mateix temps que la història de Roma Fins al segle II aC, la influència grega fou palesa en les restes pictòriques de la…

Dates històriques 409-411 Entrada dels primers pobles bàrbars federats amb els romans que es reparteixen la Península Ibèrica 415 Un petit grup de visigots s’installa a la Tarraconense 426 Comencen els atacs vàndals a les Balears 441 Revoltes bagaudiques a la Tarraconense en defensa dels camperols i en contra de la imposició tributària de l’Imperi Romà 441-457 Els sueus saquegen la Tarraconense 466 El rei visigot Eurico amplia les fronteres del regne, incorporant-hi la Tarraconense 531-548 Teudis, rei dels visigots, abandona Narbona per establir-se a Barcelona o a Toledo 532 Els…

Història i gestió Aquilué X , Carbonell, E , Castells, J , Cruells, W Hernández, G Keay, S Oliver, A Rafel, N Rincón, M A del «Dossier 10 anys d’Arqueologia a Catalunya1981-1990», dins Cota Zero , 8, Vic, 1992 Barral i Altet, X L’Arqueologia a Catalunya , Ed Destino, Barcelona, 1989 Barral, Altet, X «Recuperar el passat, instruir els “antiquaris” i codificar l’arqueologia el catàleg del Museu Provincial d’Antiquitats de Barcelona 1888», dins Homenatge a Miquel Tarradell , Ed Curial, Barcelona, 1993, pag63-80 Cebrià A Miret, M «Joan Bellmunt i Poblet 1915-1990 i la Secció Arqueològica del…

Restitució en perspectiva del temple de Barcino feta per J Puig i Cadafalch segons la versió publicada per J Bassegoda, 1974 Segurament el més emblemàtic dels temples romans de Catalunya és precisament el de Barcino, el de la segona colònia romana del país, fundada a la costa laietana en època d’August amb una finalitat estructuradora molt precisa del seu entorn D’aquest temple es conserven diversos elements i importants restes in situ, encara vísítables a la seu del Centre Excursionista de Barcelona, al carrer Paradís núm 10, en el punt més alt de la topografia de la Barcelona d’època romana…

Tot i que en l’actualitat és difícil poder veure a Catalunya algun exemple d’aquest tipus d’arquitectura efímera, sembla que els primers envelats sorgiren cap a la segona meitat del segle passat Foren construccions que basaven la seva tecnologia en el món mariner de la navegació a vela i en el protagonisme indiscutible del nus En la seva construcció intervenien materials com la tela, la fusta i la corda I en la seva creació i installació participaven, a més de l’envelador, el fuster, el decorador, el cadiraire i l’installador del sistema d’enllumenat Així, sovint la installació d’un envelat…

Temples A la Catalunya antiga, com a la resta de la Mediterrània, les construccions religioses eren un element primordial del paisatge urbà El temple que presideix la ciutat romana no és només una imatge estereotipada elaborada per la historiografia moderna, sinó que forma part de l’essència mateixa del fet religiós i polític indestriable que constitueix la ciutat I encara que una gran part de l’arquitectura pública té implicacions religioses, explicitades amb més o menys intensitat, els temples constitueixen la focalització bàsica de la seva religiositat Per això, aquí centrarem l’atenció en…

La disponibilitat d’or i plata, gràcies al descobriment d’Amèrica, i l’embranzida d’una nova estètica, el Renaixement, van originar innovacions monetàries L’aparició de peces més grosses permeté un treball dels artesans més elaborat i reeixit Les efígies convencionals dels reis medievals es van substituir per retrats que van assolir un elevat nivell artístic i tècnic Durant els segles XVI i XVII, la introducció d’innovacions tecnològiques ocasionà un perfeccionament de la fabricació de les monedes i, alhora, influí en l’ús de nous recursos decoratius A més, els continus conflictes bèllics van…