Resultats de la cerca

El teler seder manual, anomenat teler de llaços o a l’estirada, arribà al segle XVIII a un gran perfeccionament tècnic, i s’hi podien fabricar teixits de dibuixos complicats i bells alhora El teler de llaços consistía en un teler manual en el qual l’ordit passava pels llisos i la pinta i també per uns mallons que anaven units a unes cordes que pujaven a la part superior del teler i després descendien verticalment pel costat, l’anomenat ram Per teixir calia la figura del teixidor, que premia els pedals per obrir la calada, és a dir, separar els fils de l’ordit, í poder passar-hi la llançadora…

Durant els anys de la Segona República espanyola 1931-39 i de l’establiment de la Generalitat de Catalunya, ambdós governs amb un fort suport popular, es va produir un viu debat sobre la direcció que havia de seguir l’art a Catalunya progressistes contra reaccionaris, Realisme contra noves avantguardes, funcionalisme universal o pròpiament mediterrani Per altra banda, el 26 d’octubre de 1932, Josep Dalmau havia inaugurat una exposició d’Art Francès d’Avantguarda amb pintures de Braque, Picasso, Gris, Léger, Lhote, Marquet, Lipchitz o Miró Dels anys 1936 al 1939, malgrat les urgències…

Subsistir en la foscor A poc a poc van anar sorgint iniciatives de tarannà més modern que promulgaven un retorn a l’art d’avantguarda Cal citar en primer lloc el Cercle Maillol de l’Institut Francès de Barcelona que, a més d’organitzar debats i conferències dins el camp de la plàstica, realitzava exposicions de joves artistes, alhora que concedia beques per anar a París La figura clau del Cercle va ser Josep M de Sucre Entre els primers que van gaudir d’aquests avantatges hi havia alguns noms importants de la plàstica Arnau Puig, Fornells Pla, Ignasi Mundó, Xavier Valls, Ràfols-Casamada,…

És propi de la cultura francesa del darrer terç del segle XX d’assumir que un president del país passarà a la història més pels projectes culturals que haurà desenvolupat, sobretot en el camp artístic, que no pas per altres raons Pompidou, el primer, amb el centre d’art que fa que el seu nom sigui conegut arreu del món De Gaulle no va saber aprofitar la personalitat de Malraux en aquests àmbits, Giscard d’Estaing amb el Museu d’Orsay, que no va poder acabar, i sobretot Mitterrand han portat aquest concepte molt enllà El doble septenni de François Mitterrand 1981-95 no es va acabar guanyant…

No tenia raó Joan Brossa quan deia que no era artista, sinó només poeta Ha estat un dels artistes plàstics més excels de la Catalunya del segle XX tot i que no hagi posat mai els dits en un pot de pintura Els historiadors de l’art el reivindiquem com a nostre de la mateixa manera que ens apropiem de Kurt Schwitters quan recitava la Ursonata el 1932 de Raul Hausmann o de Tristan Tzara Joan Miró descrivia el 1960 arran del que ell en deia els seus poemes plàstics « No s’havia arribat mai a un tant alt grau de puresa, de despullament i de rigor En Prats us degué parlar de l’afinitat amb coses…

L’ any 1949, Joan Brossa, el veritable inspirador de Dau al Set, va escriure un oracle a Antoni Tàpies Barcelona, 1923 amb motiu de la celebració de la primera exposició individual realitzada pel pintor a les Galeries Laietanes, del 28 d’octubre al 10 de novembre de 1950 Aquest oracle hauria pogut acabar dient « El teu arrelament a la terra et farà testimoni » Tàpies ha viscut sempre a Catalunya Durant els primers anys cinquanta es mantenia a Catalunya la tendència a crear grups per renovar l’art Postectura, el 1950 Indika, el 1952 Associació d’Artistes Actuals, el 1953 Taüll, el 1955, les…

El període que va del 1955 al 1961-62 inclou els Salons de Maig impulsats per l’Associació d’Artistes Actuals, els intents per organitzar un Museu d’art contemporani a Barcelona a la Cúpula del Coliseum, els grups d’abstractes Zerofigura, Cicle d’art d’avui, Cogul i les escoles d’art FAD, 1960 Elisava, 1963 Eina, 1967 El ressò de Dau al Set es trobava encara en l’obra de Francesc Garcia Vilella, Joan Brotat Barcelona, 1923, Josep Guinovart Barcelona, 1927, i Armand Cardona Torrandell Barcelona, 1928 entre d’altres Ramon Rogent 1920-1968 va tenir un gran i efímer pes al seu taller es van…

Lleida Per què tan lluny Parlar de Lleida durant el segle present en art vol dir plantejar-se una història a part marcada per un monument, la Seu Vella, i per una personalitat, Leandre Cristòfol La Seu Vella és una fita geogràfica i històrica determinant de l’aspecte de la ciutat El visitant que hi arriba per primer cop té aquesta imatge d’una manera instantània Però la transformació de la zona i la realitat del futur Parc de la Seu Vella ha estat preocupació constant dels lleidatans, tant per l’esdevenidor del monument durant…

Als segles XVI, XVII i XVIII va tenir lloc l’expansió de la moda cortesana i, amb la consolidació de les monarquies absolutes, la difusió arreu d’Europa de les modes de les corts amb més poder polític en cada moment Al segle XVI va començar la moda renaixentista, difosa per les corts dels petits estats italians, que reflectia l’esperit humanista i la importància donada al cos humà per l’art del Renaixement, ja que posava de manifest tant la forma del cos masculí com la del femení A la segona meitat del segle va començar la Contrareforma la monarquia que en fou defensora, que aleshores era la…

La formació de Catalunya com a país es remunta a la més Alta Edat Mitjana com d’altres països europeus Al llarg del segle XX s’ha posat en dubte a vegades el concepte de la Marca Hispànica que semblava tan ben fonamentat com a nucli constitutiu de la Catalunya posterior El territori que ocupaven els diversos comtats catalans veié com l’Imperi carolingi anava perdent poder i, com a conseqüència, cada un començà a organitzar-se pròpiament, fins que a principi del segle XII ja es denominà Catalunya Més endavant, a partir de l’entronització d’Alfons el Trobador d’Aragó l’any 1162, el comte de…