Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
La Generalitat de Catalunya i el Comissariat de Propaganda. 1931-1939
La Mancomunitat de Catalunya 1914-24 va posar les bases tècniques i econòmiques de la modernització del conjunt del territori del Principat de Catalunya El fracàs de la dictadura militar 1923-30, que tenia el suport de la corona espanyola, va obrir el pas a una renovada forma d’autogovern la Generalitat de Catalunya 1931-39 El Comissariat al món La Generalitat tenia vocació d’estat del benestar, però, als anys 1930, a tots els països avançats d’Europa el sector públic era encara petit 5-15% del PIB Per a posar les bases d’aquest estat, la Generalitat optà per la comunicació, la…
Negatius amagats. 1939-2004
Entre els anys 1888-89, el reusenc Josep M Cañellas –valorat sobretot perquè es considera que posà les bases del que avui s’anomena fotoperiodisme– comença a fer fotografies instantànies als carrers de París, i durant la dècada de 1930, la fotografia catalana avança i es diversifica El que no s’havia previst és que, a partir del 1939, molts negatius s’haurien d’amagar per a evitar-ne la destrucció o la confiscació, i que no reapareixerien fins més tard, en alguns casos després del 1975 Temàtiques i fotògrafs La feina posterior al 1939 d’alguns dels fotògrafs de l’època ha esdevingut, quan s’…
Una feliç fusió d’elegància i popularitat”. 1350-1450
Els millors escriptors del primer gran moment de la cultura catalana segles XIV-XV tenen en comú, d’una banda, una bona formació universitària –primer a Lleida i a València, i després a Bolonya, París i Oxford– i, de l’altra, una clara vocació de ser escoltats i llegits per un públic relativament ampli i popular Els clàssics catalans a Europa És el que Carles Soldevila afirmava referint-se a Anselm Turmeda “Una curiosa i feliç fusió d’elegància i popularitat” En conseqüència, els originals d’aquests escriptors van ser primer molt copiats i llegits I a partir dels anys 1470-1500,…
Què és la festa?
Festa, comunitat i transgressió En les petites comunitats rurals en què han viscut, al llarg de la història, la majoria dels éssers humans, les festes construïen l’ordre del temps social –el calendari–, interrompien les rutines i les tasques quotidianes i, en concentrar la gent de l’indret en un únic espai, originaven una experiència de comunitat Els forjadors de la societat moderna, industrial i capitalista, guiats per l’ètica del treball com a vocació i per la maximització del guany, van considerar que unes celebracions com aquelles distreien de la feina i constituïen un…
La projecció social de la ciència
El cas de Catalunya Durant el tumultuós segle XX, marcat tant per canvis i ruptures socials com per avenços científics i tecnològics innombrables, la transmissió del coneixement de l’àmbit de la ciència a la societat ha passat per moments molt interessants, tots ells lligats a fets socials i a avenços que han comportat un seguit de modificacions en els hàbits i el pensament dels ciutadans Cal tenir present que una gran part dels objectes que avui semblen imprescindibles per a la vida quotidiana de la major part de la societat actual no existien abans del segle XX o eren extremament rars els…
Breu història del cinema
El naixement del cinema El cinema va néixer oficialment el 28 de desembre de 1895 en un cafè de París on usualment es feien espectacles de varietats Els propietaris del cafè havien accedit a la petició dels germans Lumière, Auguste i Louis, uns petits industrials de Lió, que els havien assegurat “Hem fet un invent, el cinematògraf, que garantirà al vostre públic emocions infinites” I és que el públic que freqüentava el Grand Café de París, situat al número 14 del bulevard dels Caputxins, era, de fet, un públic acostumat a espectacles d’illusionisme i de màgia Els títols anunciats alludien a…
L’art d’explicar contes
Comunicar-se parlar, explicar i escoltar L’art d’explicar contes consisteix a no deixar de fer-ho mai, diu el filòsof alemany Walter Benjamin I explicar contes, narrar, és una activitat que ve del passat, però no ha caigut en desús ni el llibre, ni el cinema, ni la ràdio, ni la televisió, com tampoc Internet no han aconseguit deixar-la de banda Alçar-se dempeus i oferir la paraula a l’oient que en vulgui ser receptiu constitueix de vegades un acte capaç de recrear vides senceres Eva Guillamet Les narracions que avui es coneixen com a rondalles, llegendes i mites vénen de lluny, tant en el…
Literatura dels orígens
La fi de la unitat lingüística romana La gran expansió política de Roma, primer pel Laci i per tot Itàlia i posteriorment per les regions d’Europa, d’Àfrica i d’Àsia que van constituir l’Imperi, va comportar la difusió i el predomini de la llengua oficial, el llatí Aquesta difusió no fou ni immediata ni uniforme La llengua dels conqueridors va entrar en contacte amb parlars i dialectes molt diferents entre ells, els uns propers al llatí per afinitat lingüística, els altres molt allunyats Pel que fa a les poblacions conquerides i progressivament integrades a l’Imperi, les relacions que van…
L’estudi de la cultura popular
La cultura popular a Catalunya és una obra que planteja les principals actuacions relacionades amb la cultura popular dutes a terme des de la Renaixença fins a l’època franquista Enciclopèdia Catalana Fa poc més de vint-i-cinc anys, tres joves antropòlegs, Llorenç Prats, Joan Prat i jo mateixa, vam escometre amb entusiasme la tasca d’establir un canemàs de la història de l’estudi de la cultura popular a Catalunya el darrer segle i mig, i vam trobar editor, Josep Molí, que va publicar, el 1981, a l’editorial Alta Fulla, el resultat del nostre treball amb el títol de La cultura popular a…
L’escola, la instrucció, l’educació
La transmissió dels valors, dels comportaments i dels sabers Tot i que la transmissió de l’univers moral i cultural a les noves generacions es remunta més enllà del món hellènic, l’escola, tal com s’entén avui, pel que fa a la transmissió de valors, comportaments i sabers, no començà a tenir un paper d’una certa transcendència fins que triomfà el règim liberal i s’institucionalitzà un sistema educatiu La fotografia, que correspon a un estudiant de meitat del segle XX, mostra una imatge que esdevingué típica la de l’infant ben disposat a l’estudi Montse Catalán A les classes populars, el paper…