Resultats de la cerca
Es mostren 85 resultats
L’organització i les colles
Els grups per a la festa i les institucions al llarg de la història Històricament, la festa ha actuat com a catalitzadora, en el sentit que ha estat, durant segles, l’única forma possible de ruptura amb el temps dedicat al treball, i de les normes i els codis de comportament, com també la immersió en una experiència caòtica i efervescent Això desembocava en una teràpia regeneradora de la comunitat celebrant que, inconscientment, vivia una insubordinació evident contra les jerarquies gràcies a un retorn imaginari i fascinant cap a un cert igualitarisme Aquestes càrregues contra el poder –…
L'art antic i clàssic
L’art de la prehistòria Per a l’estudiós de la prehistòria, que treballa en contacte amb tècniques poc habituals i amb materials infinitament variats i completament diferents dels contemporanis, la definició de l’art és força difícil, complexa i variable En quin moment, en la vertiginosa seqüència cronològica de la història humana, que es pot remuntar cinc milions d’anys enrere, fa la seva aparició l’objecte d’art, l’obra d’art Per a tractar sobre aquest problema i definir les manifestacions artístiques més antigues existeixen nombrosos criteris, diferents i originals Potser es pot considerar…
Sociabilització a través del joc
El valor pedagògic del joc tradicional Cal considerar la potencialitat educativa del joc tradicional des de la perspectiva que aquestes pràctiques fan de mirall en el qual les societats es reflecteixen en altres termes, es pot dir que el joc ha de ser considerat un agent socialitzador de primer ordre des del moment que representa societats en miniatura i fa viure, en l’escenari lúdic que constitueix, les grans passions que l’envolten La persona que participa de l’activitat lúdica, mentre s’ho passa bé aprèn també un codi de conductes que s’inscriu en el sistema de símbols, valors i…
La música i la dansa
Música i festa Sense música no pot haver-hi festa Resulta inimaginable, i tothom en té prou experiència, una festa sense que la música o algun embolcall sonor hi sigui present i actiu La música o, dit d’una altra manera, la construcció d’un espai sonor, forma part imprescindible de la construcció de l’ambient i de les actituds festives Però, en canvi, les músiques que se senten en les festes no presenten unes característiques gaire determinades o comunes en algunes festes sí que es fan servir unes melodies o uns instruments musicals determinats, mentre que en altres les músiques poden ser…
Les llegendes en el folklore
La llegenda La llegenda és una narració, oral o escrita, que forma part de l’imaginari popular Amb una aparença més o menys històrica, de fet està cuinada amb una proporció més o menys considerable d’elements imaginatius Generalment, les llegendes tenen relació amb una persona o amb un grup humà, o bé amb un monument, un lloc o un territori Acostumen a agrupar-se en cicles a l’entorn d’un centre d’interès, ja sigui un personatge, una gesta o un esdeveniment Així com els mites se situen als orígens dels temps o al crepuscle de la història així com les rondalles ens transporten a un incert “era…
Comunicar-se en català
Una llengua romànica i dues realitats sociolingüístiques El català, com totes les llengües romàniques, va néixer a conseqüència de l’evolució del llatí vulgar local Pot ser considerat, per tant, una llengua popular, que amb el temps esdevindrà la llengua d’un poble, de la nació catalana Efectivament, segons Joan Anton Rabella, en el període comprès entre la segona meitat del segle XIII i la primera meitat del segle XV –en alguns aspectes s’allarga durant tota aquesta centúria–, el català aconsegueix establir un model de llenguatge escrit que progressivament va ocupant, a més de l’àmbit…
La cançó
Folklore
Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries Tradicionarius 2006 Centre Artesà Tradicionàrius/Festival Folk Internacional 2006 - Sara Manzano La música popular no es distingeix d’altres músiques per unes determinades característiques sonores o d’origen, sinó pel fet que és la que fan, viuen i recreen els sectors populars de qualsevol societat estratificada Les classes benestants del Romanticisme del segle XIX, però, van imaginar una cultura popular o tradicional provinent d’un passat comunitari i d’un esperit nacional, anònima i rural, diferent de la música elitista i amb un toc d’exotisme…
El món contemporani
La Restauració a Europa L’abdicació i l’exili definitiu de Napoleó Bonaparte 1815 van cloure el període de vint anys marcat per les guerres entre la França revolucionària i postrevolucionària i les monarquies europees Els reis de mitja Europa van viure la desaparició de Napoleó com la fi d’un malson, perquè durant molt de temps havien hagut d’emprar la força dels seus exèrcits per a contenir l’empenta de les armades franceses, consagrades a una aventura expansionista que havia arribat a tots els racons del continent, des d’Espanya fins a Rússia, passant per Itàlia i Alemanya Ara, els reis i…
La difusió de la cultura popular
En qualsevol disciplina, l’estudi i la difusió van estretament lligats perquè el fet d’investigar aporta la informació necessària per a la posterior divulgació, si hi ha els instruments adequats per a fer-ho I aquesta difusió, quan es fa correctament, contribueix a una millora de la percepció de l’objecte d’estudi, en aquest cas, la cultura popular catalana Actualment, però, hi ha un seguit de deficiències en aquest circuit, degudes en part al desconeixement però també a l’oblit intencionat d’alguns sectors Tot i que globalment els darrers anys hi ha hagut algunes millores –recerca, amb la…
Literatura moderna i contemporània
La literatura entre els segles XIX i XX De vegades es dóna el cas que una data concreta adquireix un significat especial, encara que, òbviament, l’evolució literària no s’esdevingui abruptament, d’un dia per l’altre Amb tot, el fet que el mateix any, el 1857, i al mateix país, França, s’editessin dues obres mestres com són Les fleurs du mal , de Charles Baudelaire 1821-1867, i Madame Bovary, de Gustave Flaubert 1821-1880, és una casualitat que anuncia el canvi d’una època D’una banda, l’obra de Flaubert apareix com la primera novella que se separa veritablement de la fantasia per afrontar…