Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Breu història dels costums alimentaris
Les cultures del menjar Els orígens dels costums alimentaris s’han de buscar en diversos factors en les possibilitats de proveïment que ofereix l’ambient natural, en les exigències nutritives pròpies dels individus i dels grups, en les relacions entre població i recursos i en l’habilitat de l’espècie perquè el balanç entre el menjar obtingut i l’esforç físic consumit per a obtenir-lo resulti tan positiu com sigui possible A més d’aquests factors físics, l’evolució social i cultural ha acabat exercint, al seu torn, un paper central que ha fet de la nutrició un fenomen complex i extremament…
La ciència en la gestió domèstica
Un camp, tal vegada inesperat, de la ciència popular és el que es podria anomenar la ciència domèstica o casolana Ciència del concret, com diria Claude Lévi-Strauss Una ciència “primera” més que primitiva, que es defineix pel seu caràcter instrumental i per la seva utilitat immediata, que actua amb els mitjans a l’abast, amb objectes materials que, per aquesta acció concreta, es converteixen en objectes de coneixement, i que fa de l’inventar o experimentar una mena de bricolatge que opera, no tant per mitjà de conceptes sinó d’objectes Sens dubte, aquesta ciència del concret no fou pas menys…
Les tècniques culinàries i l’alimentació
Productes bàsics La gran diversitat de productes alimentaris a l’abast és una de les principals característiques de l’oferta actual de béns de consum Una passejada pels mercats de tot Catalunya mostra una molt extensa varietat de fruita, verdura, hortalisses, carn, peix, espècies, etc Uns productes que procedeixen dels llocs més allunyats del món i que ho fan en una seqüència estacional que les generacions anteriors no coneixien Poder menjar tot l’any productes d’horta de la temporada com ara mongeta tendra o maduixots és un dels fets sorprenents d’aquesta nova cultura alimentària Poder…
El sector econòmic terciari
La importància dels serveis en el món d’avui En l’àmbit de les economies modernes hi ha un gran nombre d’activitats i sectors econòmics que no produeixen béns materials i, per tant, no corresponen ni al sector primari agricultura i activitats que hi estan relacionades ni al secundari indústria Aquests sectors i activitats, indispensables per al funcionament de les societats actuals, solen rebre el qualificatiu de terciaris Antigament, les activitats terciàries s’identificaven essencialment amb els serveis relatius a la circulació de les mercaderies i les persones comerç, mitjans de transport…
Les pedres
L’home i les pedres Des dels primers estadis d’hominització, l’ésser humà ha mantingut una estreta relació amb les pedres Aquesta relació s’ha anat accentuant progressivament fins a l’actualitat, en què es pot assegurar que les persones mai no havien assolit un grau tan alt de dependència de les pedres i dels metalls, i dels seus derivats La reflexió sobre la composició, l’origen i el valor real i simbòlic condueix a deduir que la gran majoria dels materials, fins i tot l’energia que es consumeix i es malgasta, estan fets de pedres, de derivats de les pedres i de fluids emmagatzemats en les…
Els elements del paisatge terrestre
Una mirada de conjunt Els elements que donen forma a la superfície terrestre —les muntanyes i els turons, les valls i les planes, els rius, els llacs i les costes marines— són el resultat de l’acció combinada de processos geodinàmics interns o endògens i externs o exògens Els primers són causats per la mateixa Terra i originats al seu interior, i els segons tenen lloc gràcies a la presència de l’atmosfera, la hidrosfera és a dir el conjunt de totes les aigües —mars, llacs, rius, pluges— presents a la Terra i la biosfera el conjunt de totes les formes de vida animal i vegetal La mateixa acció…
Gèneres etnopoètics
De la literatura oral a l’etnopoètica Portades de d'esquerra a dreta Les rondalles catalanes , illustrades per en Joan Vila Les rondalles valencianes , d'Enric Valor i Vives Rondaies eivissenques , de Joan Castelló Guasch Enciclopèdia Catalana Literatura oral, literatura popular, literatura de tradició oral són diverses denominacions que s’han utilitzat al llarg del temps per a fer referència a aquella literatura que es transmet oralment d’una generació a una altra i que és variable per naturalesa, ja que el mateix procés de transmissió facilita que cadascú pugui recrear-la, transformar-la i…