Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Miquel d’Agullana, ardiaca d'Empordà i canonge de Girona (1593-1596)
Galeres al port de Barcelona, segle XVI RM El 22 de juliol de l’any 1593, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Miquel d’Agullana Girona a 1549 – 1598, ardiaca d’Empordà i canonge de Girona diputat militar Onofre d’Alentorn i d’Oms, senyor de Seró diputat reial Francesc Bonet, doctor en drets i ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Juli Cordelles i Oms, doctor en drets, prior de Sant Pere de Maleses, canonge i cabiscol de Barcelona oïdor militar Pere Ausiàs Marc, donzell de Cervera i senyor de Montcortès oïdor reial Bartomeu Piquer,…
Joan Jeroni Besora, canonge de la Seu de Lleida (1656-1659)
El 22 de juliol de l’any 1656, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Joan Jeroni Besora Barcelona – 1665, canonge de la seu de Lleida diputat militar Joan de Grimau i de Vilafranca, noble domiciliat a la vegueria de Tàrrega diputat reial Rafael Bofill, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Francesc Ferrer, canonge de la seu de Lleida oïdor militar Francesc Gamis i Falcó, donzell, domiciliat a la vegueria de Barcelona oïdor reial Francesc Alaix, mossèn, notari de la ciutat de Tortosa Joan Jeroni Besora, doctor en teologia, professor de l’…
Francesc Oliver i de Boteller (1530-1533)
El 22 de juliol de l’any 1530, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Francesc Oliver i de Boteller Segle XVI, canonge i prior de Tortosa diputat militar Francesc Joan d’Orís i de Malla, donzell domiciliat a Vic diputat reial Pere Joan de Santcliment i de Santcliment, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Pere Siurana, canonge d’Urgell diputat reial Galceran Meca i Despalau, donzell de Barcelona diputat reial Joan Rasador, de Torroella de Mongrí L’extracció dels diputats i oïdors del trienni 1530-33 es féu a l’església de Sant Miquel de la…
Dalmau de Cartellà, abat de Santa Maria de Ripoll (1422-1425)
El dia 22 de juliol de 1422 foren nomenats els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Dalmau de Cartellà Cartellà, Gironès segle XIV – Ripoll, 1439, abat de Santa Maria de Ripoll diputat militar Ramon I de Sagarriga de Palou i de Pau, cavaller, senyor de Creixell, Pontós i Borrassà diputat reial Joan Ros, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Francesc Desplà, canonge i ardiaca major de la seu de Vic oïdor militar Jofre de Sentmenat, donzell de la sotsvegueria del Vallès, senyor de Sant Fost de Campsentelles oïdor reial Martí Gavella, burgès de Perpinyà Els Samasó i els Cartellà al…
La literatura: del classicisme al romanticisme
Racionalisme i classicisme Durant la primera meitat del segle XVII, el filòsof francès René Descartes va establir les bases d’una gran revolució en el pensament i en les arts Les conseqüències d’aquest canvi es van manifestar a la segona meitat del segle, quan la cultura europea va deixar enrere el gust barroc Descartes va afirmar que només la raó obre el camí a l’autèntic coneixement, ja que un ús adequat d’aquesta capacitat pot generar en la nostra ment idees clares, distintes, evidents i, per tant, veritables El racionalisme cartesià és un precedent i un símptoma d’un racionalisme del qual…
Breu història dels costums alimentaris
Les cultures del menjar Els orígens dels costums alimentaris s’han de buscar en diversos factors en les possibilitats de proveïment que ofereix l’ambient natural, en les exigències nutritives pròpies dels individus i dels grups, en les relacions entre població i recursos i en l’habilitat de l’espècie perquè el balanç entre el menjar obtingut i l’esforç físic consumit per a obtenir-lo resulti tan positiu com sigui possible A més d’aquests factors físics, l’evolució social i cultural ha acabat exercint, al seu torn, un paper central que ha fet de la nutrició un fenomen complex i extremament…
Berenguer de Cruïlles, bisbe de Girona (1359-1362)
La Cort reunida a Cervera el 1359 nomenà els següents diputats eclesiàstics Berenguer de Cruïlles Peratallada 1310 – Barcelona 1362, bisbe de Girona Pere Arnau de Parestortes, prior de Catalunya, de l’orde de l’Hospital Romeu Sescomes, paborde de Tarragona Arnau de Busquets, doctor en decrets i canonge de Barcelona Els diputats nomenats per al Braç Militar foren Bernat de Cabrera, comte d’Osona, cavaller Hug de Cardona, vescomte de Cardona, donzell Ponç d’Altarriba, cavaller, i Ramon de Peguera, donzell Com a administradors del Braç Reial foren nomenats Pere Desplà, ciutadà de Barcelona Pere…
Francesc Macià i Llussà, militar i polític (1931-1933)
Francesc Macià en la seva joventut, a l’inici de la seva carrera militar ECSA El 14 d’abril de 1931, des del balcó de l’Ajuntament de Barcelona, Francesc Macià i Llussà Vilanova i la Geltrú 1859 – Barcelona 1933, militar i polític, proclamava l’Estat Català en nom del poble de Catalunya Tres dies més tard es convertia en el primer president de la Generalitat contemporània Francesc Macià i Llussà provenia d’una família de comerciants d’oli de les Borges Blanques, capital de les Garrigues Els seus pares —Joan Macià i Artigas i Maria Llussà i Segarra— es traslladaren a Vilanova i la Geltrú, però…
Josep Tarradellas i Joan, polític (1954-1980)
Josep Tarradellas i Joan Cervelló, Baix Llobregat 1899 – Barcelona 1988, polític de gran personalitat i gran capacitat política, adquirí les facultats d’un home d’estat durant la Guerra Civil i exercí com a tal des d’aleshores La seva ambició fou ser president de la Generalitat, i el seu gran mèrit, haver mantingut la institució a l’exili durant desenes d’anys Josep Albert Francesc Tarradellas i Joan nasqué a casa dels seus pares, al carrer Major de Cervelló Baix Llobregat, el 19 de gener de 1899 El 1901 naixia la seva germana, Antònia La mare, Casilda Joan i Julià, era de Cervelló i el pare…
Les religions de l'antiguitat
Les religions de l’Orient Mitjà Antic Les comunitats humanes que van viure en èpoques anteriors a la “invenció” de l’escriptura ja coneixien concepcions i pràctiques de tipus religiós o màgic Entre els primers objectes de significat magicoreligiós hi ha l’anomenada Venus de Willendorf, de fa uns 30 000 anys representa la dona en el seu paper maternal, en relació amb el culte de la fertilitat i de la vida humana Les sepultures són les formes més antigues de pràctiques religioses Ja al paleolític mitjà se solia enterrar els morts amb objectes d’ús quotidià, menjar i joies El significat…