Resultats de la cerca

La indumentària que va des de l’Exposició Universal de Barcelona de l’any 1888 fins cap al 1814-15, és a dir la corresponent al període modernista a Catalunya, és deutora de la francesa pel que fa a la femenina i de l’anglesa pel que fa a la masculina París, amb l’arribada de la Revolució Industrial, es va confirmar com el centre de la moda, que ja ho havia estat des la fi del segle XVII Però al segle XIX no ho fou de la moda cortesana, sinó de la moda seguida per l’alta burgesia, imitada per la petita burgesia i la menestralia L’alta costura parisenca marcava la pauta que seguia la moda…

Al llarg dels seus cent anys d’història, el cinema ha coincidit diverses vegades amb els corrents artístics que li han estat contemporanis, convertint-se en un camp més d’expressió artística L’exemple més significatiu és l’Expressionisme, quan als anys vint alguns cineastes alemanys van fer seu el gust pertobador que imperava en les pintures de l’època i van fer del cinema un mitjà d’expressió de l’angoixa humana Una mica més tard i molt més a prop nostre, la mateixa collaboració entre art i cinema donava els seus fruits de la mà de gent com Dalí i Buñuel De fet el cinema és en si mateix la…

L’estadística El terme estadística suscita en molta gent un sentiment de desconfiança, ja que fa pensar en alguna cosa complicada i difícil d’entendre Però, en realitat, l’estadística és només un conjunt d’eines que serveixen per a mesurar fenòmens collectius Si volem determinar la distància entre dues ciutats, l’expressarem en quilòmetres, però per a la distància entre dues estrelles seran més adequats els anys llum direm que una cadena d’or pesa uns grams, però la càrrega de patates d’un camió serà millor expressar-la en tones I si hem de mesurar els productes a l’engròs o les mercaderies…

Les arts dels metalls durant el període modernista són, encara, molt poc conegudes El primer estudi que se n’ocupà fou El arte modernista catalán , d’Alexandre Cirici 1951 que serví de base als escrits posteriors Trenta anys després, Núria de Dalmases i Antonio José Pitarch dedicaren un apartat específic als metalls, dins de l’obra Arte e industria en España 1774-1907 1982, on van donar a conèixer abundants dades inèdites derivades d’una intensa recerca documental Aquests darrers anys, amb motiu d’exposicions sobre el Modernisme i les arts decoratives, han vist la llum una sèrie de treballs…

Lluís Domènech i Montaner 1850-1923 Coberta de L’Atlàntida , de Jacint Verdaguer, en l’edició impresa per l’Estampa de Jaume Jepús el 1878 BC El segle XIX va ser a tot Europa i Amèrica, com també a Catalunya, molt pròdig en tota mena de canvis en allò que es refereix a les tècniques d’impressió aquestes transformacions, sumades a les diferents opcions estètiques, acabarian tenint una innegable repercussió en les formes adoptades pels artistes Si abans d’aquella centúria només existia el llibre tipogràfic, amb illustracions xilogràfiques o calcogràfiques, a final de segle el desenvolupament…

La producció de cartografia a Catalunya i a Espanya en general va ser molt deficitària a final del segle XVIII i principi del XIX Les circumstàncies polítiques i econòmiques del moment no van ser gens favorables per a la realització de mapes Com a conseqüència es va recórrer a la còpia d’antics mapes, com per exemple el de Joseph Aparici de l’any 1720 que es va utilitzar durant molts decennis Gràcies a les expedicions franceses de la Guerra Gran i la Guerra del Francès, el treball cartogràfic en terres catalanes a final del segle XVIII i principi del XIX serví per a les realitzacions…

El desig de renovació, de modernització o de nova actitud vital que representa el Modernisme es va concretar a sopluig de l’ Art Nouveau que es deixava sentir arreu d’Europa de fet, en certa manera, en va ser una conseqüència El variat conjunt d’estereotips que aplegava l’estil internacional va traspuar, amb més o menys insistència, en les diverses manifestacions artístiques del període modernista, com l’arquitectura, l’escultura o la pintura, però va ser sobretot en les arts aplicades on es va deixar veure amb més força i on, atesa la recuperació que experimentaren aquestes arts, va…

Arcadi Mas i Fondevila 1852-1934 Apunte del Natural , publicat a Hispania , núm 63, 30 de setembre de 1901 Isabel Artigas L’alt nivell assolit per l’escultura catalana de la segona meitat del segle XIX no es pot entendre sense parlar de la rellevància de l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona, on impartiren classes escultors de gran renom Entre aquests artistes destaca la tasca dels germans Agapit 1833-1905 i Venanci Vallmitjana Barbany 1828-1919, com també la de Rossend Nobas 1838-1891 o la de Joan Roig i Soler 1835-1918, entre d’altres Aquests van tenir com a deixebles els principals…

La població a la prehistòria Segons les hipòtesis actualment més en voga, l’home modern Homo sapiens sapiens va aparèixer fa uns 200 000 anys a l’Àfrica oriental i es va estendre progressivament cap als altres continents on vivien poblacions arcaiques i que van arribar a extingir-se devia arribar a l’Europa occidental fa uns 35 000 o 40 000 anys i va conviure durant un temps amb l’home de Neandertal vegeu “El naixement de l’Home” Durant llarguíssims períodes, i sobretot marcat pel ritme de les glaciacions, el clima va tenir un paper dominant com a gran regulador de l’evolució, imposant els…

Matèria i energia, dos conceptes gens senzills Termes com matèria i energia són de mal definir Tot i això, en el cas de la matèria, les coses són en principi una mica més fàcils Quan pensem en una cosa material, solem imaginar-nos alguna cosa amb massa, una cosa que se’ns presenta als sentits com una entitat corpòria, ja sigui un objecte com una pedra, l’aigua dins d’una ampolla o fins i tot el vent que ens esbulla els cabells Però aquesta no és tota la realitat que percebem Un so, per exemple, l’entenem com una vibració de les molècules de l’aire que es propaga a una certa velocitat,…