Resultats de la cerca

Els habitatges a l’antiguitat L’evolució de la casa és parallela a la de la societat Entre les diverses aportacions socials, la casa té una importància fonamental en la mesura que illustra, més que cap altra, el nivell de civilització i la manera de viure dels diversos grups humans L’habitatge prehistòric Les grutes i les cavernes són els tipus d’habitatge més antics que es coneixen La necessitat de disposar d’un lloc protegit de la intempèrie, el fred i els perills externs, va portar els caçadors paleolítics, que vivien a les zones de clima temperat i que ja dominaven el foc, a fer servir…

Les bases materials del paleolític Els estudiosos de la prehistòria els paleoantropòlegs i els prehistoriadors normalment fan coincidir l’aparició a la Terra del gènere Homo amb l’aparició de les primeres eines que els nostres avantpassats van començar a fabricar regularment per tal d’incrementar la recollecció d’aliments i la capacitat de defensa Com per als seus ascendents antropoides, per als homínids l’aprovisionament d’aliments també constituïa una preocupació constant, que els consumia gran part de les energies i del temps disponibles A diferència dels seus progenitors, però, van…

Vies de comunicació i transports Des de les èpoques més antigues, els homes s’han desplaçat i han traslladat amb ells els productes que els eren indispensables per a viure Però només la construcció de mitjans de transport carros, vaixells, naus, trens, automòbils, avions i de vies de comunicació carreteres, vies fèrries, canals navegables ha permès arribar a l’actual internacionalització tant dels intercanvis de persones, mercaderies i idees com del turisme Els mitjans de transport i les vies de comunicació s’han anat perfeccionant i multiplicant amb el temps Gràcies al progrés de la tècnica…

La fi de la unitat lingüística romana La gran expansió política de Roma, primer pel Laci i per tot Itàlia i posteriorment per les regions d’Europa, d’Àfrica i d’Àsia que van constituir l’Imperi, va comportar la difusió i el predomini de la llengua oficial, el llatí Aquesta difusió no fou ni immediata ni uniforme La llengua dels conqueridors va entrar en contacte amb parlars i dialectes molt diferents entre ells, els uns propers al llatí per afinitat lingüística, els altres molt allunyats Pel que fa a les poblacions conquerides i progressivament integrades a l’Imperi, les relacions que van…

El barroc i el rococó a Itàlia L’epítet “barroc” que s’aplica a l’art del segle XVII i de bona part del XVIII té el seu origen en el menyspreu que la crítica acadèmica del neoclassicisme sentia envers les manifestacions de l’art d’aquells segles de la mateixa manera que l’epítet “gòtic” va significar el menyspreu dels homes del Renaixement envers l’art medieval Aquest epítet entrà en la terminologia artística quan, després d’un canvi en el gust, l’art dels segles XVII i XVIII va començar a semblar ridícul, i és així com l’empra ja l’historiador de l’arquitectura Francesco Milizia, el…

El naixement de l’estat a les societats de la prehistòria El terme estat designa una organització que pren decisions i té el poder de donar ordres i fer que el poble que viu en un determinat territori l’obeeixi Aquest poder s’anomena polític i s’exerceix mitjançant l’amenaça i l’ús de la força És considerat un poder legítim per part de qui hi és sotmès i, a més, és sobirà, pel fet que no reconeix cap autoritat per damunt seu L’estat és constituït per tres elements un poder sobirà, un poble i un territori Se sap que des de l’antiguitat es van originar molts estats al món, perquè se’n conserven…

La dimensió sagrada “Si anessis a voltar pel món podries trobar ciutats sense muralles, sense escriptura, sense rei, sense cases, sense moneda, sense gimnasos ni teatres, però mai ningú no ha trobat cap ciutat sense temples ni déus”, escrivia Plutarc, historiador grec del segle I dC Les seves paraules encara són subscrites avui pels estudiosos dels pobles primitius i dels pobles antics, però bé que tothom està d’acord en aquest punt no és fàcil dir en què consisteix la religió És indubtable, però, que a la base de qualsevol fenomen religiós hi ha la creença en una relació que s’estableix…

Una mirada de conjunt La nostra Terra és un cos minúscul perdut en la immensitat còsmica, des d’on els éssers humans contemplem l’univers que ens envolta Però és un punt d’observació que, certament, ens permet una visió molt parcial i inadequada d’aquest univers que és al nostre voltant Un observador terrestre aconsegueix copsar amb la mirada una part infinitesimal de tot el conjunt, i la imatge que n’obté és falsejada per la perspectiva i per la illusió que tots els cossos que veu estan disposats sobre una superfície esfèrica la volta celeste d’un radi que ens sembla inabastable, encara que…

L’art a l’alta edat mitjana L’expressió “alta edat mitjana” designa el període que va des de la caiguda de l’imperi Romà d’Occident fins a la fi del primer millenni de la nostra era Són segles que a Occident es caracteritzen per la barreja de poblacions i cultures diferents, per la fragmentació política i institucional, per la greu crisi de les ciutats, per la reducció dels horitzons econòmics a l’àmbit local i per la inseguretat generalitzada de les persones i de les comunitats vegeu també “L’edat mitjana” En un panorama en molts aspectes tan negatiu, o si més no considerat difícil, la vida…

Occident després de la caiguda de l’imperi Romà Les reiterades invasions dels pobles que els llatins anomenen “bàrbars” van desmembrar progressivament les estructures polítiques de l’imperi Romà d’Occident, fins que el 476 en van provocar la caiguda definitiva i van causar canvis profunds en el que quedava de la societat romana La formació dels regnes romanobàrbars Les successives onades migratòries dels pobles estrangers cap a Roma les anomenades invasions bàrbares, procedents sobretot de la regió bàltica, que s’esdevingueren des de la meitat del segle III fins al final del segle V, van…