Resultats de la cerca

El 22 de juliol de l’any 1644, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Gispert d’Amat i Desbosc de Sant Vicenç – Ripoll 1696, abat de Sant Pere de Galligants diputat militar Joan d’Argensola Copons i Clariana, domiciliat a Barcelona diputat reial Onofre Aguiló, ciutadà de Tortosa oïdor eclesiàstic Pere Quer, canonge de la seu de Lleida oïdor militar Josep d’Amat i Desbosc de Sant Vicenç, donzell domiciliat a Barcelona oïdor reial Baltasar Soler, ciutadà honrat de Girona Malgrat ser figura senyera d’un període crucial de la història de…

El 22 de juliol de l’any 1647, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Andreu Pont Segle XVII, abat d’Amer i de Roses diputat militar Joan de Melgar, donzell de Balaguer diputat reial Jeroni Pastor, ciutadà honrat de Barcelona oïdor eclesiàstic Atanasi Martí Roger, beneficiat de la seu de Tortosa oïdor militar Domènec Negrell i d’Orri, domiciliat a la vegueria de Girona oïdor reial Joan Manegat, burgès de Puigcerdà La manca de dades biogràfiques sobre els diputats i oïdors de l’època medieval i moderna s’accentua en els representants d’aquest…

“Sempre és bell començar Totes les coses haurien d’ésser començades amb festes, perquè en tot començament hi ha quelcom del gran misteri del món” JOAN MARAGALL, Escrits en prosa , “Començament” 18 de novembre de 1905 L’any nou i la creació del món El mitòleg romanès Mircea Eliade, en el seu estudi sobre el temps sagrat, assenyala que “el cosmos és concebut com una unitat vivent que neix, es desenvolupa i mor el darrer dia de l’any, per renéixer a l’any nou El cosmos reneix cada any, perquè…

El 22 de juliol de l’any 1650, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Pau del Rosso Segles XVI – XVII, degà i canonge de la seu de Barcelona diputat militar Joan Pau de Lloselles i de Prats, donzell diputat reial Bernat Ferrer i Viladomar, burgès de Perpinyà oïdor eclesiàstic Jacint Sansa, canonge d’Urgell oïdor militar Lluís de Valencià, donzell oïdor reial Vicenç Ferriol, ciutadà honrat de Barcelona Tal com era costum, el dia 1 d’agost prengueren possessió dels seus càrrecs els nous diputats i oïdors, que el dia següentvisitaren el virrei…

Plafó ceràmic de Sant Jordi, Palau de la Generalitat RM La Diputació del General encetà la segona meitat del cinc-cents amb una notable salut financera, derivada de l’exercici de la seva funció fiscal en un temps de bonança econòmica Atès que la fiscalitat del General s’assentava sobre els intercanvis comercials i sobre la producció, bàsicament tèxtil, el ritme dels seus ingressos anà indestriablement lligat a la conjuntura econòmica Els anys centrals del segle, i encara fins a la meitat de la dècada dels vuitanta, foren d’enorme puixança Aquesta es reflectí —encara que en el seu context…

Comerços i comerciants Al llarg de la història el comerç ha adoptat formes diverses i s’ha desenvolupat en indrets canviants La imatge mostra l’aspecte del mercat del Born de Barcelona, al segle XVIII Fototeca - Jordi Gumí El comerç és una de les activitats més antigues que sempre ha estat present, amb més o menys intensitat, a totes les ciutats del món, i és segur que ho continuarà essent, amb una dinàmica de canvis molt important, malgrat les transformacions i les crisis A més, probablement per la seva base familiar, ha estat una activitat en la qual les dones han tingut un gran…

Els cicles dels antics calendaris cèltic, jueu i romà vinculen d’una manera sàvia el temps mític amb el quotidià, els esdeveniments sobrenaturals amb la successió natural del temps, les celebracions religioses amb les derivades dels treballs Així, la festa cèltica de Samuhin, relacionada amb el record i la presència dels morts, i semblantment les Saturnals romanes –Saturn havia estat originàriament el déu de les llavors, que va ensenyar als humans a sembrar–, se situen en el temps de la sembra, en el qual les llavors es colguen o s’enterren en la terra llaurada Calendari de festes majors Les…

El 22 de juliol de l’any 1662, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Jaume de Copons i de Tamarit – Lleida 1680, ardiaca d’Andorra, canonge de la seu d’Urgell i bisbe de Vic i de Lleida diputat militar Francesc Amell, donzell, domiciliat a la vegueria de Perpinyà diputat reial Tomàs Capdevila, ciutadà honrat de Lleida oïdor eclesiàstic Francesc d’Amigant i de Carreres, canonge de la seu de Barcelona oïdor militar Francesc Nadal i de Ripoll, donzell, domiciliat a la vegueria de Barcelona oïdor reial Pere Carreres, ciutadà honrat de Girona i…

El 22 de juliol de l’any 1656, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Joan Jeroni Besora Barcelona – 1665, canonge de la seu de Lleida diputat militar Joan de Grimau i de Vilafranca, noble domiciliat a la vegueria de Tàrrega diputat reial Rafael Bofill, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Francesc Ferrer, canonge de la seu de Lleida oïdor militar Francesc Gamis i Falcó, donzell, domiciliat a la vegueria de Barcelona oïdor reial Francesc Alaix, mossèn, notari de la ciutat de Tortosa Joan Jeroni Besora, doctor en teologia, professor de l’…

A la mort del Rei Catòlic, la Generalitat era molt lluny de poder-se considerar el govern, ja fos efectiu o nominal, de Catalunya Les reformes del darrer Trastàmara havien privat la institució del vigor i la força que l’havien caracteritzada durant el segle XV Però el cop del 1493 i la introducció de la insaculació havien anat més enllà de permetre una major dependència de la Corona —tema, d’altra banda, que caldria estudiar— i havien significat també el repartiment de la institució entre viles i militars, de manera que s’havia creat un equilibri defensat pels qui estaven a les bosses enfront…