Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
L’astronomia
L’astronomia popular A causa de l’actual condició urbana de la majoria de la població, de dia, sovint el cel es veu cobert d’una calitja provocada per la contaminació dels fums de les fàbriques i del trànsit de nit, el cel empallideix amb tonalitats lletoses i esgrogueïdes, a conseqüència de la contaminació lumínica, lluny de la infinitud i la transcendència, plenes de connotacions religioses, que els antics hi havien vist Els caps de setmana i durant les vacances, però, les persones, sobretot les que viuen en grans ciutats, tornen a sorprendre’s contemplant el cel i es meravellen de la munió…
No perdre mai el Nord
Navegar és l’art de seguir uns camins que no existeixen La mar és una carretera amplíssima, practicable en totes direccions, i per això mateix tan útil com perdedora Un camí es defineix per les seves vores, i és per això que sabem cap on duu Però la mar va cap a tot arreu, de manera que no porta enlloc Els camins de la mar, tots virtuals, cap de marcat, es fan tot navegant i es desfan darrere l’estela que els ha obert Què hi ha darrere l’horitzó On som quan som al mig d’enlloc que dugui nom, que tingui forma, que pugui saber-se Per això fondre la costa darrere l’horitzó fou durant segles…
Els rituals d’any nou
“Sempre és bell començar Totes les coses haurien d’ésser començades amb festes, perquè en tot començament hi ha quelcom del gran misteri del món” JOAN MARAGALL, Escrits en prosa , “Començament” 18 de novembre de 1905 L’any nou i la creació del món El mitòleg romanès Mircea Eliade, en el seu estudi sobre el temps sagrat, assenyala que “el cosmos és concebut com una unitat vivent que neix, es desenvolupa i mor el darrer dia de l’any, per renéixer a l’any nou El cosmos reneix cada any, perquè cada any nou el temps comença « ab initio »” El món es renovella anualment retroba cada any la seva…
Les zones protegides i les reserves de biosfera en l’àmbit de les estepes i les praderies
Pràcticament totes les estepes i les praderies del món s’han vist afectades d’alguna manera per l’acció dels humans i pel seu bestiar domèstic És per això que moltes, ja siguin naturals o seminaturals, presenten un elevat nivell de diversitat florística, fins al punt que, en alguns estatges i en algunes àrees, s’acosta al de les selves tropicals Les pampes de l’Argentina i l’Uruguai, per exemple, tenen més de 400 espècies de poàcies gramínies, en bona part d’origen exòtic aquesta riquesa, superior a la dels “cerrados” del Brasil, és atribuïble al bestiar que pastura aquestes pampes, ja que ha…
Una mitologia sense déus
Els processos de mitificació en l’actualitat Què significa el terme “mite” enmig del discurs escrit d’un crític musical que comenta el concert d’un grup o d’una figura –el mite X–, que ha convocat desenes de milers d’admiradors extasiats I l’adjectiu “mític” en boca del periodista esportiu que s’exalta mentre fa saber a tot el món que el mític X acaba d’entrar a la història perquè ha superat la mítica marca del mític Y Així mateix, cada vegada que es mor un “mite” cinematogràfic, els mitjans de comunicació editen reportatges especials o emeten programes destinats a parlar del “mite” que acaba…
L'artificialització antròpica de la biosfera
El control gradual de la producció alimentària L’impacte de les espècies humanes primitives sobre el seu entorn no degué ésser gaire notable En tot cas, no fou més gran que l’inflingit per altres espècies de primats Amb el pas del temps i el progrés de l’activitat cultural, però, aquesta situació ana canviant El mòbil bàsic de l’intent de dominació de l’entorn fou, naturalment, la seguretat alimentària Per tal de garantir l’abastament d’aliments, primer els humans organitzaren les recolleccions i les caceres, i després s’iniciaren en l’agricultura i en la ramaderia També, és clar, els humans…
Mitologia grega i romana
Característiques del mite clàssic És difícil definir què és un mite Els qui ho han fet n’han donat diverses versions en les quals s’ajunten els mites, les llegendes, i, fins i tot, els contes populars En aquestes pàgines no es presenta una nova definició que, sens dubte, estaria molt lluny de donar llum a les ja existents, sinó que es defineix el mite a partir de les característiques que presenta Quan es fa el procés d’endinsar-se en els mites clàssics, el primer amb què es topa és amb la complexitat de la seva naturalesa, però no solament amb això els mites estan en contínua evolució i es…
Els productors primaris: el fitoplàncton
Els organismes del fitoplàncton El fitoplàncton és format per organismes unicellulars autòtrofs i d’altres que, encara que siguin palesament heteròtrofs en tot o en part, deriven amb tota evidència de manera directa d’organismes autòtrofs Són petits generalment entre 2 i 200μm, rarament fins a més d’1 mm i, en moltes espècies, les cèllules, tot i conservar la seva independència, van unides en cadenes o filaments, de vegades coberts de mucilag, que poden arribar a ser visibles a ull nu Tot i que la sistemàtica adoptada en aquesta obra és la que parteix de la divisió dels éssers vius en cinc…
La mitologia popular
Les fonts de la cultura popular catalana És ben clar que la cultura popular catalana és marcada i pastada alhora per la mitologia grega i llatina i per la tradició judeo-cristiana La grecoromana manifesta la seva influència amb una connaturalitat que va del paisatge a la llegenda i la poesia la judeocristiana amb la intensa i secular predicació eclesiàstica i la praxi religiosa Per això en el capteniment de la societat actual es confonen…
El funcionament ecològic de la sabana
Al ritme de les pluges Les sabanes estan àmpliament distribuïdes en un context geogràfic molt extens, caracteritzat per variacions climàtiques considerables Tal com s’ha assenyalat, de tots els factors que dominen l’ecologia de les sabanes, el primordial és probablement la sequera estacional, que limita el creixement de les plantes i no permet el desenvolupament d’un cobricel dens de capçades Els models climàtics Tanmateix, es donen models climàtics associats a aquests ecosistemes, com ara temperatures elevades tot l’any i una precipitació anual concentrada principalment en una estació,…