Resultats de la cerca

La gran nau única de la catedral d’Albí, en construcció a partir del 1282 ECSA - JMa L’església amb nau única i sense transsepte ha estat sovint interpretada –i no pas sense raó– com una particularitat específica del gòtic meridional, sobretot a la Provença, al Llenguadoc i a Catalunya En efecte, dins aquesta tipologia, hi ha solucions arquitectòniques molt importants que en altres regions gairebé són inexistents Les grans naus úniques de les catedrals de Tolosa, d’Albí i de Girona, o també de l’església abacial de Montpeller i de l’església prioral de Montfavet, demostren la importància d’…

El bloc romànic del Tinell, bastit pel comte barceloní al segle XI, fou durant els quatre segles següents la peça nuclear i primordial del Palau Reial Major de Barcelona Les reformes gòtiques en canviaren la fesomia i en feren créixer la complexitat per extensió, però mai no alteraren la seva natura essencial presidida per la gran aula elevada Aquest caràcter es va reforçar amb la construcció de la sala major del segle XIV i el trasllat de les funcions residencials a peces secundàries al damunt o a l’entorn Les noves i heterogènies dependències que combinaren funcions de residència, esbarjo i…

Sala capitular del convent de Sant Domènec de Girona Aquesta sala és una de les sorpreses que atresora l’antic convent dominicà de Girona, que l’exèrcit va convertir en caserna al segle XIX La recent restauració del conjunt, ara esdevingut seu de la Universitat de Girona, ha permès recuperar aquesta magnífica sala, una construcció de la segona meitat del segle XIII en què ja s’adopta el llenguatge arquitectònic del gòtic L’orde dels dominicans va ser una de les portes d’entrada del nou estil, i els seus edificis són uns dels més notables del gòtic català AjG - JMO Arcades del claustre del…

El bell campanar vuitavat del Pi, símbol de la vitalitat de la vida urbana i parroquial en època del gòtic ECSA - FBedmar Després d’haver estudiat en el volum Arquitectura I i en els capítols precedents del present volum l’arquitectura catedralícia i les grans esglésies de tres naus, ens centrarem seguidament en l’estudi arquitectònic de les esglésies parroquials i altres temples seculars de nau única construïdes durant els segles XIV i XV, és a dir, durant la fase de plenitud i desenvolupament de l’estil gòtic L’adopció d’aquesta divisió segons el rang dels edificis religiosos amb vista a l’…

L’esclat de l’arquitectura gòtica catalana Santa Maria del Mar presenta molts dels trets que constitueixen l’originalitat de l’arquitectura gòtica catalana capelles laterals entre contraforts, pilars simples, absència de transsepte i naus d’alçades molt semblants AB - GSerra N’hi ha prou de comparar els índexs d’edificis amb estudi monogràfic o que són tractats singularment inclosos al final de tots dos volums per a adonar-se, amb un simple cop d’ull, del gran auge constructiu del moment de plenitud de l’arquitectura gòtica catalana Aquest auge es concentra, principalment, al llarg del regnat…

La introducció de la cultura arquitectònica cistercenca a Catalunya, arran de la construcció dels grans conjunts monàstics de Poblet i Santes Creus, va comportar un trencament bastant acusat amb la tradició romànica del segle XII i la introducció de novetats i de plantejaments que van tenir una incidència molt considerable en el procés de definició inicial de l’arquitectura gòtica catalana En un article anterior hem valorat les més significatives d’aquestes innovacions Aquí en volem posar de manifest la transcendència, els efectes i la important repercussió L’aportació arquitectònica del…

Les poblacions del Camp de Tarragona, la Conca de Barberà i el Priorat conserven encara nombroses restes de muralles i defenses del període del gòtic, que constitueixen una important font d’informació des del punt de vista poliorcètic, arquitectònic i urbanístic Moltes corresponen al regnat de Pere III, especialment de la dècada del 1360, però es pot parlar, almenys documentalment, de la construcció de muralles i defenses abans i després dels anys seixanta del segle XIV La documentació, la toponímia i els vestigis arquitectònics mostren com, almenys des del segle XIII, deixant a banda el cas…

A continuació es tracta l’estructuració festiva resultant dels diferents cicles festius, que regeix, pauta i legitima la temporalitat actual, amb els cicles que la caracteritzen i les festes i celebracions corresponents Un calendari que recorre les quatre estacions assenyalades pels equinoccis i els solsticis És a dir, de sol a sol El calendari festiu actual El ritme festiu que es viu a Catalunya és el resultat de la sedimentació de diversos calendaris, entre els quals el cèltic, el romà, el judeocristià, el litúrgic i el que correspon al santoral cristià i de les festes de la Mare de Déu Ha…

Relleu amb la cimera, l’elm i l’escut reials que flanqueja la porta del recinte emmurallat de Poblet i que ha estat atribuït a l’escultor Jordi de Déu ECSA – FBedmar Els monestirs i les canòniques antics i potents, que s’havien fundat inicialment lluny de nuclis de poblament concentrat, encetaren o afermaren durant el segle XIV un procés de modificació notable Als segles anteriors s’havia constituït la casa monàstica de tipus claustral, formada per l’església i les dependències comunitàries ordenades al voltant del pati o claustre Constituïa una massa compacta, protegida i centrípeta, fora de…

A la ciutat de Saragossa la influència d’artistes catalans va ser notable durant la prelatura de Dalmau de Mur 1431-56, a la iniciativa del qual es deu la realització de nombroses obres d’art amb les quals es van guarnir la catedral de Sant Salvador i altres temples propietat de la mitra saragossana, dutes a terme per artistes de prestigi indiscutible que procedien, en gran part, de Catalunya Lacarra, 1993 Per això, alguns investigadors peninsulars van pensar que entre els artistes que Dalmau portà amb ell a Saragossa durant el seu govern hi havia el pintor Jaume Huguet, atesa, d’una banda,…