Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
La guerra i les fortificacions
La conflictivitat armada no és motiu suficient per a definir la vida catalana del segle XVII, però sí que és la causa de les actuacions defensives importants en punts estratègics del paisatge i de les transformacions morfològiques en viles i ciutats Especialment, aquest fenomen es produí durant la primera etapa bèllica del segle, la de la guerra de Separació, que tingué com a conseqüència la nova frontera amb França i la militarització del territori amb forces de guarnició aquarterades L’enfrontament es va iniciar a les terres de l’Ebre i del Segre Catalunya pretenia transformar la “ratlla”…
Els països, les comunicacions
Els camins dels segles XVI i XVII El mapa de camins adjunt s’ha elaborat a partir de la informació viària de quatre guies de camins dels segles XVI i XVII Es tracta dels repertoris del valencià Pero Juan de Villuga 1545-46 i d’Alonso de Menese 1576, de l’ Itinerario d’Ottavio Cotogno 1608 i de la Guia de Giuseppe Miselli 1684 L’obra més significativa és el Repertorio de todos los caminos de España hasta agora nunca visto , de Villuga, que pot ser considerada com la primera guia de camins dels Països Catalans i d’Espanya, vigent més d’un segle El Repertorio de Menese és menys original però…
L’aixecament del Principat i la pèrdua del Rosselló
El període 1639-59 representa la crisi més forta que patí el cos polític català des de les reformes posteriors a la guerra civil del segle XV L’aixecament popular contra els tercios de la monarquia hispànica, el 1640, la revolució protagonitzada per les institucions catalanes que culminà, al gener del 1641, amb el traspàs de sobirania al monarca francès, i la definitiva segregació del territori català l’any 1659, foren fites prou importants per a poder parlar d’un abans i un després d’aquest període Mai, des del segle XV, el xoc entre el cos polític i social català i la pràctica absolutista d…
Els camins
Anunci de lloguer de carruatges, sd MHCB / GS El tret més destacat de la xarxa de camins dels Països Catalans al segle XVIII fou la vigència de l’esquema viari configurat amb les vies romanes És a dir, un eix parallel a la costa, de Salses a València l’antiga via Augusta, a partir del qual arrencaven les diverses vies de penetració a l’interior, adaptades al joc d’obstacles i passadissos que imposava el relleu Podem assenyalar-ne les següents a Catalunya, la que unia Perpinyà amb Lleida, a través de les valls de la Tet i del Segre les que convergien al rerepaís de Barcelona, procedents de Vic…
L’imparable ascens del marquès de Campo
Marquès de Campo, “La Ilustración Española y Americana”, Madrid, 1880 BC Josep Campo i Pérez representà l’ascens d’una classe dominant que arrelà al tombant del procés revolucionari burgès espanyol Capdavanter de la burgesia valenciana, tal com fou batejat, cal afegir-hi que també fou ariet del moderantisme polític Nascut a València el 1814, era el fill d’uns immigrants aragonesos que feren fortuna amb la venda de salses i la importació de productes ultramarins Va rebre educació mercantil i viatjà per França per tal d’adquirir experiència A la tornada, esposà Rosalia Rey i s’inicià en el món…
Paul Alduy i la vida política rossellonesa
P Alduy visita les obres del barri del Molí de Vent, JBarde, Perpinyà, sd GS Si el 1936 el Departament dels Pirineus Orientals havia votat majoritàriament l’esquerra, acabada la Segona Guerra Mundial, el 1945, el Rosselló encara era un dels “departaments rojos” Durant l’ocupació, molts polítics s’havien compromès, bé perquè havien donat suport a la política de collaboració dels governs del mariscal Pétain, bé perquè només havien adoptat una actitud d’expectativa El Partit Comunista sortí reforçat de la prova de la guerra els sufragis que obtingueren els seus candidats passaren del 17,6% dels…
La francesització al Rosselló
Plànol de la governació de Salses, cavaller de Beaulieu, París, c1660 CEDACC / GS Quan el 7 de novembre de 1659 fou signat el tractat dels Pirineus pel qual els comtats de Rosselló i Cerdanya eren annexats a França, i esdevenien la província del Rosselló i país adjacent de Cerdanya, aquestes eren, ben entès, unes terres catalanes per la seva història, les seves institucions, la llengua i la cultura Aquesta annexió no va significar la francesització dels Comtats i, per això, la monarquia francesa es va esforçar durant llargues dècades a transformar el país i els homes La política de…
La “revolució militar”
El 1640 Catalunya mantenia una organització militar heretada dels temps medievals El rei tenia l’obligació de proveir la defensa del país, i des del 1510 el lloctinent havia quedat també investit del càrrec de capità general de Catalunya i, com a tal, tenia atribucions militars Les Constitucions de Catalunya reclamaven, per l’usatge Princeps namque , la presència del rei o del seu primogènit al capdavant de l’exèrcit, com a condició prèvia a l’auxili armat de la població L’auxili només podia tenir caràcter defensiu i no obligava a anar més enllà dels límits de Catalunya Fora d’això, el rei…
Les transformacions del poblament rural i de la senyoria
Als segles XI i XII el poblament rural de la Catalunya Vella va experimentar profundes transformacions Les villae deixaren de ser el marc per excellència de l’hàbitat, i foren substituïdes per la parrochia A la consolidació d’aquesta seguiria, per una part, la configuració d’un poblament dispers, representat pels masos i, per altra part, la configuració de dos tipus de poblament agrupat que es desenvoluparen successivament les sagreres i les villes Aquestes noves formes de poblament, lluny de limitar-se a expressar una realitat de la geografia humana, reflectien una important reorganització…
La primera agricultura: models explicatius
Restes de lleguminoses més antigues dels PPCC, cova de les Cendres, Teulada, ~5600 aC GS Avui és un fet àmpliament admès que les plantes i els animals domèstics que dominaren l'agricultura prehistòrica en les distintes regions europees eren originàries del sud-oest asiàtic Açò, que mai no ha estat seriosament posat en dubte, cal deixar-ho d'antuvi ben explícit a l'hora d'encarar el problema de l'aparició de l'agricultura —o més exactament del sorgiment de l'estadi sòcio-econòmic i cultural del Neolític— als ambients nord-occidentals de la conca mediterrània En efecte, la distribució…