Resultats de la cerca

La vida humana, tant la individual com la collectiva, es troba totalment immersa en la dimensió temporal així doncs, el temps és una realitat que, com ja deia sant Agustí, quan no s’hi pensa se sap el que és, però quan s’hi pensa s’esmuny de la comprensió Des de temps antics s’ha parlat de la “roda del temps”, perquè la vivència temporal es troba íntimament lligada a moviments circulars de la Terra i dels astres, els quals han donat peu a la possibilitat de “comptar” o “mesurar” el temps segons tres grans unitats temporals l’any el període que triga la Terra a fer una volta sencera al voltant…

El maig avui Maig és el mes festiu per excellència en els calendaris de festes locals festes de primavera creades o transformades pels primers ajuntaments democràtics al principi de la dècada de 1980 en moltes viles i ciutats, complementant antigues festes majors o bé substituint-les, moltes d’elles perdudes o perjudicades per les vacances d’estiu… Festes de nova creació amb la dèria de remarcar els possibles elements identitaris, amb pregons populistes, actes concorreguts als carrers i concerts multitudinaris a les places o als poliesportius, que molt sovint conclouen amb espectaculars…

Els fonaments del calendari actual Calendari solar-lunar El temps mític és circular expressa el mite de l’etern retorn, amb un passat original que cada any es retroba i se celebra en els ritus festius En canvi, la dimensió històrica és lineal ve d’un passat que no retorna i va cap a un futur que caldrà descobrir i realitzar El nostre temps és marcat per un doble cicle de ritmes no coincidents el calendari solar, amb el pas de les estacions i els mesos, i el lunar, que configura un any de tretze llunes, cadascuna d’elles succeint-se en fases que corresponen a les setmanes La plasmació en forma…

El cicle de Nadal El Nadal, festa cabdal en els països de cultura cristiana ha generat un ric patrimoni de representacions Hi ha una voluntat, en la representació popular de la narració del naixement de Crist, de voler apropar-la a la realitat més propera de cada indret, de cada cultura La universalitat de la festa no exclou la diversitat de formes de representació local, al contrari, en surt reforçada La visió popular del Nadal ultrapassa els límits de l’estricta narració evangèlica per incorporar temes procedents dels evangelis apòcrifs i altres tradicions cristianes o, simplement, motius i…

Els orígens de la llengua catalana Pes amb inscripció procedent del poblat ibèric de Puig Castellar, un dels més importants de Catalunya s VI aC – s II aC Enciclopèdia Catalana La llengua catalana és una llengua romànica, és a dir que prové bàsicament del llatí que parlaven els romans que van començar a colonitzar la Península Ibèrica al principi del segle III abans de Crist De fet, el primer lloc on els romans van establir-se fou a l’antiga colònia grega d’Empúries, al cor del territori fundacional de la llengua catalana, el que s’anomena la Catalunya Vella I és que potser cal fer un…

El simbolisme de l’arbre En la història de la humanitat, l’arbre ha tingut un gran simbolisme “L’Arbre de la Memòria”, un dels espectacles del Fòrum de Barcelona 2004, prenia l’arbre com a font de vida, fertilitat i màgia Montse Catalán Essent els arbres elements cabdals de la natura, no és pas estrany que els humans els hagin fet protagonistes d’uns rituals determinats, com tampoc que els hagin utilitzat per a bastir universos simbòlics Un dels trets característics dels arbres, el d’enfonsar les arrels en terra i assenyalar i buscar amb les branques el cel, tot donant fruits als éssers…

El poeta Salvador Espriu, sentint-se una baula més de la cadena que enllaça amb els antics trobadors i els vells cantaires de romanços, confegí, en ple franquisme, uns versos que titulà Perquè un dia torni la cançó a Sinera Entre les estrofes, en remarquem aquestes “He parat el temps i records que estimo guardo de l’hivern Però tu riuràs, car veus com es tanquen llavis catalans Ningú no ha comprès el que jo volia que de mi es salvés Les paraules són forques d’on a trossos penjo la raó Sols queden uns noms arbre, casa, terra, gleva, dona, solc Només fràgils mots de la meva llengua, arrel i…

Què és la Bíblia El poble jueu i la religió que professa té com a fonament la Bíblia, el llibre sagrat per excellència, com també l’hi té el cristianisme, que va afegir al llibre o llibres sagrats del poble d’Israel un altre conjunt d’escrits que exposen la vida i la doctrina de Jesús de Natzaret i els seus deixebles Aquest llibre o conjunt de narracions històriques, profètiques, poètiques, doctrinals i normatives va rebre de molt antic el nom de Bíblia, nom derivat del plural grec biblion , ‘posar lletres gregues’, que equival a “conjunt de fulls escrits” Aquest nom es va començar a emprar…

“Hi havia una vegada, quan els somnis eren somnis…” Les rondalles es narraven a la vora del foc, en la placidesa d’una estona de lleure, potser per a distreure els infants de la foscor creixent o passar agradablement les hores més dures de l’hivern Llavors, es podia donar forma a tots els personatges, que es feien difusos dins la fantasia o bé prenien el rostre d’una determinada persona coneguda El llop era a imatge de la por personal o collectiva, quan els fets passaven dins la nebulosa inconcreta de la fantasia de cadascú i, tanmateix, hi havia llibertat per a inventar i identificar l’heroi…

Teatre i festa El teatre popular, en paraules de Xavier Fàbregas, és fet pel poble i per al poble, o com deia Konrad Schoell, es el que ofereix al poble –a la majoria de la població o a les capes menys privilegiades– les majors possibilitats d’identificació No és organitzat ni representat per professionals, sinó pel poble mateix D’una banda, hi són implicats els elements de la comunitat que, a nivell amateur i voluntariós, executen l’espectacle i de l’altra, el públic que, en tant que comunitat, el legitima i en participa La dramatúrgia popular, intensament vinculada a la festa, és concebuda…