Resultats de la cerca

Els cicles dels antics calendaris cèltic, jueu i romà vinculen d’una manera sàvia el temps mític amb el quotidià, els esdeveniments sobrenaturals amb la successió natural del temps, les celebracions religioses amb les derivades dels treballs Així, la festa cèltica de Samuhin, relacionada amb el record i la presència dels morts, i semblantment les Saturnals romanes –Saturn havia estat originàriament el déu de les llavors, que va ensenyar als humans a sembrar–, se situen en el temps de la sembra, en el qual les llavors es colguen o s’enterren en la terra…

Comunicar-se parlar, explicar i escoltar L’art d’explicar contes consisteix a no deixar de fer-ho mai, diu el filòsof alemany Walter Benjamin I explicar contes, narrar, és una activitat que ve del passat, però no ha caigut en desús ni el llibre, ni el cinema, ni la ràdio, ni la televisió, com tampoc Internet no han aconseguit deixar-la de banda Alçar-se dempeus i oferir la paraula a l’oient que en vulgui ser receptiu constitueix de vegades un acte capaç de recrear vides senceres Eva Guillamet Les narracions que avui es coneixen com a rondalles, llegendes i mites vénen de lluny, tant en el…

Una gestualitat catalana Just a l’inici de la novella La ciutat dels prodigis , Eduardo Mendoza escriu el següent fragment “Als fenicis sic els van seguir els grecs i els laietans El pas dels primers va deixar residus artesanals als segons els devem dos trets distintius de la raça, segons els etnòlegs la tendència dels catalans a inclinar el cap cap a l’esquerra quan fan veure que escolten i la propensió dels homes a criar pèls llargs als orificis nasals” Deixant les ironies i els substrats històrics a part, existeix realment una gestualitat catalana Aquesta és una pregunta que se sol fer…

Mort i resurrecció Entre carnaval i pasqua Sovint s’ha contraposat el Carnaval a la Quaresma, com uns dies de disbauxa abans de les privacions del dejuni de carn Però les veritables configuracions de Carnaval i Quaresma passen per uns altres camins l’oposició real s’opera en la competència entre Carnaval i Pasqua, ja que ambdues festes tenen un significat equivalent en els diferents sistemes religiosos als quals pertanyen Illustració, del Costumari de J Amades, que representa la Vella Quaresma, una de les figures més populars de la tradició catalana, amb els set peus característics Hereus de…

Del viatge al turisme Tot i que el turisme és un fenomen contemporani, els precedents més o menys formals es remunten a l’antiguitat clàssica Hi ha un consens generalitzat entre els estudiosos per a establir una certa continuïtat entre les pràctiques anomenades Grand Tour , pròpies de l’aristocràcia dels segles XVII i XVIII, i el desenvolupament posterior del turisme Anunci publicat el 1920 a la revista “Libro de Oro del Comercio, de la Indústria y la Navegación”, on l’hotel Ritz oferia una imatge elegant i cosmopolita, apropiada per a rebre els turistes estrangers Fototeca El Grand Tour era…

Els grups d’edat i la festa La festa, com la cultura tradicional, té com a protagonista el poble, la gent és intergeneracional, tot i que cada grup d’edat hi té una funció pròpia, aquesta funció és la mateixa que la que els correspon en la vida social, en qualsevol cas emfasitzada Els avis representen la memòria, el record, la saviesa popular i la transmissió, i la generació dels pares representa el coneixement, el manteniment i el seguiment El jovent, en canvi, és la vivència, l’activitat, l’animació, i la infància, la descoberta admirada en el context festiu, tant la infància com la…

Elements per a un debat sobre la cultura popular al segle XXI Jaume Mascaró i Pons En els àmbits acadèmics hi ha una notable coincidència, des de fa uns anys, a evitar la qüestió de les definicions, com en canvi era costum en els manuals tradicionals Fins i tot, molt sovint es prefereix començar per una declaració explícita sobre la inutilitat de definir un concepte o un terme que serveix per a designar un camp d’estudi o de coneixement El motiu d’aquest rebuig a la definició o, si més no, de les reticències a posar-la com a encapçalament d’un text, és la convicció que les definicions solien…