Resultats de la cerca

Les desfilades i cercaviles, com aquesta de Corbins, conviden a tothom a afegir-se al seguici que encomana la festa per tots els carrers i les places del poble Montse Catalán Catalunya és un país amb una tradició festiva intensa i extensa Els viatgers anglesos del segle XVIII que escrivien les cròniques dels seus viatges a Catalunya sobre la represa econòmica del país, com ara els economistes Joseph Townsend i Arthur Young, s’admiraven estranyats que aquella empenta de la primera industrialització catalana s’esdevingués en un poble tan feiner i alhora abocat a celebrar tantes festes i tan…

Les societats es relacionen amb la festa de manera canviant Hi ha festes que mantenen un lligam amb el passat remot, amb els nostres predecessors, i la seva continuïtat, bé que en molts casos transformada, parla d’un seguit de generacions que han vist en aquella fórmula festiva una interpretació d’ells mateixos i de la pròpia història Però no sempre és així Les generacions presents van creant festes per donar resposta a les necessitats socials que sorgeixen Imatge de l’inici de la processó nocturna del 1999 en homenatge a la Mare de Déu dels Torrents, patrona de Vimbodí, que té lloc només…

Mort i resurrecció Entre carnaval i pasqua Sovint s’ha contraposat el Carnaval a la Quaresma, com uns dies de disbauxa abans de les privacions del dejuni de carn Però les veritables configuracions de Carnaval i Quaresma passen per uns altres camins l’oposició real s’opera en la competència entre Carnaval i Pasqua, ja que ambdues festes tenen un significat equivalent en els diferents sistemes religiosos als quals pertanyen Illustració, del Costumari de J Amades, que representa la Vella Quaresma, una de les figures més populars de la tradició catalana, amb els set peus característics Hereus de…

“Sempre és bell començar Totes les coses haurien d’ésser començades amb festes, perquè en tot començament hi ha quelcom del gran misteri del món” JOAN MARAGALL, Escrits en prosa , “Començament” 18 de novembre de 1905 L’any nou i la creació del món El mitòleg romanès Mircea Eliade, en el seu estudi sobre el temps sagrat, assenyala que “el cosmos és concebut com una unitat vivent que neix, es desenvolupa i mor el darrer dia de l’any, per renéixer a l’any nou El cosmos reneix cada any, perquè cada any nou el temps comença « ab initio »” El món es renovella anualment retroba cada any la seva…

El maig avui Maig és el mes festiu per excellència en els calendaris de festes locals festes de primavera creades o transformades pels primers ajuntaments democràtics al principi de la dècada de 1980 en moltes viles i ciutats, complementant antigues festes majors o bé substituint-les, moltes d’elles perdudes o perjudicades per les vacances d’estiu… Festes de nova creació amb la dèria de remarcar els possibles elements identitaris, amb pregons populistes, actes concorreguts als carrers i concerts multitudinaris a les places o als poliesportius, que molt sovint conclouen amb espectaculars…

Representació d'un àpat en una rajola catalana Fototecacom - Museu de Ceràmica Barcelona Entre les accions que constitueixen o caracteritzen la festa, el menjar i el beure en comunitat n’és una de les més popularment destacades Des del pica-pica que inclou la més simple i humil festa d’aniversari d’una persona fins al banquet multitudinari de les celebracions convocades per un govern amb motiu d’una festa nacional La comensalitat és una mena de sagrament popular És la sociabilitat generada en l’esdeveniment de menjar en grup De fet, n’hi ha dues modalitats bàsiques en l’una, un grup o una…

Acabada la brillantor de l’estiu, arriba l’estació de les fulles ocres i dels prats rossejants, de les ombres allargassades i les postes de sol llargues i roents, una tardor daurada que és seguida per la tardor freda i desavinent dels arbres nus, despullats, la de Tots Sants i el Dia de Difunts, només mitigada per l’estiuet de Sant Martí La tardor fa pensar que es va cap al fred “De Tots Sants a Sant Andreu, vent i pluja, fred i neu” El sol minva fins al solstici d’hivern, és l’estació de les quatre setmanes d’advent, segons el calendari litúrgic, l’espera penitencial, l’esperança del Nadal…

Els grups d’edat i la festa La festa, com la cultura tradicional, té com a protagonista el poble, la gent és intergeneracional, tot i que cada grup d’edat hi té una funció pròpia, aquesta funció és la mateixa que la que els correspon en la vida social, en qualsevol cas emfasitzada Els avis representen la memòria, el record, la saviesa popular i la transmissió, i la generació dels pares representa el coneixement, el manteniment i el seguiment El jovent, en canvi, és la vivència, l’activitat, l’animació, i la infància, la descoberta admirada en el context festiu, tant la infància com la…

Música i festa Sense música no pot haver-hi festa Resulta inimaginable, i tothom en té prou experiència, una festa sense que la música o algun embolcall sonor hi sigui present i actiu La música o, dit d’una altra manera, la construcció d’un espai sonor, forma part imprescindible de la construcció de l’ambient i de les actituds festives Però, en canvi, les músiques que se senten en les festes no presenten unes característiques gaire determinades o comunes en algunes festes sí que es fan servir unes melodies o uns instruments musicals determinats, mentre que en altres les músiques poden ser…

De Nadal a Carnestoltes Encara que, en l’actualitat, el Carnestoltes s’associa a les celebracions festives que s’escauen entre el Dijous Gras i el dimecres de Cendra –principalment, el cap de setmana–, en la societat tradicional aquest període abastava, aproximadament, tot el cicle de les festes hivernals “De Nadal a Carnistoltes, set setmanes desimboltes”, afirma una dita popular Però en realitat tot el cicle de Nadal ja conté, des dels seus orígens, una mena de subconscient carnestoltesc El fet que el temps litúrgic de l’advent hagi estat considerat la Quaresma de Nadal ja en suggereix el…