Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
Les festes
Les festes formen part del patrimoni cultural intangible de la humanitat Manifesten un sentit de convivència, de vida en comú, de lligam entre passat, present i futur Expressen i celebren la vivència humana del pas del temps vegeu el mapa El temps anual els calendaris Existeixen moltíssimes modalitats de festes aquelles que emmarquen les portes de les estacions de l’any les que acompanyen el trànsit pels diferents estadis de la vida humana les que rememoren aniversaris de fets, persones o mites, etc Però cal considerar el mot festa d’una manera encara més àmplia, ja que també serveix per a…
La música pop
Les dues variables que s’han cartografiat en el mapa d’aquesta doble pàgina mostren la gran influència que els Estats Units tenen en la música pop en l’àmbit mundial Fou en aquest país on van néixer el blues , el jazz , el rhythm and blues , el rock , el folk , la música disco , la música electrònica, el rap o el hip-hop , i on també es van presentar els primers disc-jockeys i les llistes d’èxits dels top 10 o top 100, per exemple, amb relació a la música pop El segon Estat musicalment important és Anglaterra Com també havia passat als Estats Units, la música anglesa és una escola per a molts…
La seguretat
Atesa la diversitat que es produeix, tant en aspectes socials com culturals, econòmics i jurídics, aquest mapa és una expressió aproximada i simplificada de la realitat De fet, el que illustra és, sobretot, la relació dels ciutadans amb les seves institucions i lleis Pel que fa a les fonts, l’excessiva dependència dels sistemes de justícia criminal respecte de les sobiranies estatals fa que l’única font global sigui la de l’organització internacional Interpol, però cal tenir present que, com ja s’assenyalava en el mapa 89 dedicat a la violència, aquesta tan sols tracta d’un determinat nombre…
Els recursos minerals
Aquest mapa, elaborat a partir de les dades de diverses fonts, mostra la distribució de la producció dels principals minerals i els compostos energètics, i el percentatge d’aquesta producció en el conjunt mundial Els recursos minerals tenen una localització molt desigual, fet que incideix en els processos econòmics dels estats, en el comerç internacional i en una doble dependència de la producció i del consum amb relació a la tecnologia necessària per a extreure, tractar i convertir el mineral en un bé de producció o de consum Per altra part, són recursos naturals no renovables, i la seva…
Les polítiques culturals
Aquest mapa vol representar un dels reptes bàsics de les societats contemporànies el diàleg entre la identitat i la diversitat Les polítiques culturals públiques es poden entendre com el conjunt de programes, accions i intervencions que les instàncies de govern les que han de vetllar per l’interès general ajuntaments, estats, organitzacions internacionals porten a terme, en la intersecció de la identitat i la diversitat, per a respondre a les necessitats culturals dels ciutadans S’ha cartografiat el grau de ratificació dels tres principals convenis culturals de la UNESCO, l’organització de…
Les drogues
Tenint en compte que existeix una certa correspondència entre els estats rics com a consumidors de droga, d’una banda, i els estats productors com a països en via de desenvolupament, de l’altra, seria fàcil concloure a primera vista que aquest mapa és una reedició de l’esquema clàssic de rics versus pobres Si bé això té sentit per als camperols dedicats al conreu de primeres matèries per a la producció d’algun tipus de droga coca, opi, cànnabis, el mateix esquema dicotòmic no pot ser aplicat al conjunt del comerç d’aquestes substàncies La localització de les àrees productores i…
L’esport de competició
L’esport ha assolit un desenvolupament tan gran al món contemporani que és difícil trobar dades homologables i prou representatives D’una banda, la pràctica de l’esport s’ha estès entre els ciutadans amb l’augment del benestar social, lligada a una creixent cultura del cos que fomenta la imatge de joventut i salut entre la població vegeu el mapa Els joves D’altra banda, aquesta pràctica, relacionada estretament amb l’augment de la cultura de l’espectacle generada pels mitjans de comunicació de massa, ha convertit una gran part de l’esport, especialment el de competició, en una font de grans…
1700-1714: El final de la Generalitat moderna
Els darrers catorze anys d’existència de la Generalitat moderna —i, més en general, de les Constitucions i de tot l’entramat juridicopolític català— estigueren marcats per la guerra de Successió i les seves diverses conjuntures A grans trets, es podrien diferenciar tres etapes, de dimensions diverses el primer govern de Felip com a Felip IV de Catalunya-Aragó, el govern de Carles III i els darrers anys de la guerra, després dels tractats d’Utrecht 1713 i de Rastatt, caracteritzats per la resistència en solitari dels catalans El primer govern de Felip i la formació del partit austriacista…
Pere Antoni Serra, bisbe de Lleida (1629-1632)
El dia 22 de juliol de l’any 1629, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Pere Antoni Serra Saragossa – Barcelona 1632, bisbe de Lleida diputat militar Francesc Jeroni de Sentís, donzell de Tortosa diputat reial Josep Miquel de Quintana i Galiana, ciutadà honrat de Barcelona oïdor eclesiàstic Jaume Descatllar, canonge de la seu de Barcelona oïdor militar Francesc Casanoves, donzell de Barcelona oïdor reial Jaume Lamarca, domiciliat a la vila de Perpinyà Pere Antoni Serra, natural de Saragossa, va ser consagrat bisbe de Lleida el 1621 en…
Rafael d’Oms, ardiaca major i canonge de Tarragona (1581-1584)
El 22 de juliol de l’any 1581, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Rafael d’Oms Barcelona a 1543 – 1599, ardiaca major i canonge de Tarragona diputat militar Simó de Merlès i Aimeric, senyor de Sant Guim de la Rabassa diputat reial Pau Jordà, ciutadà de Tortosa oïdor eclesiàstic Jaume Miró, canonge de Tortosa oïdor militar Josep Jover i Serra, donzell de Tarragona oïdor reial Gaspar Peirat, burgès honrat de Perpinyà El diputat eclesiàstic Rafael d’Oms, ardiaca major i canonge de la seu tarragonina, mantingué una actitud política prou…