Resultats de la cerca

Els experts calculen que menys d’un quatre per cent de les llengües del món gaudeixen d’algun tipus d’ús oficial, és a dir, un ús que ha estat establert jurídicament i que es vincula al govern, a l’administració pública, al sistema educatiu i als mitjans de comunicació Aquest mapa mostra com l’oficialitat d’un reduït grup de llengües, moltes d’elles europees, s’ha estès per una gran quantitat d’estats dels cinc continents La majoria d’estats d’Europa i alguns d’Àsia especialment del sud-est han promogut una llengua oficial que se sol identificar amb la llengua nacional de la totalitat de l’…

Aquest mapa representa la distribució dels fidels de les sis religions més difoses per estats, en percentatge sobre la població total també s’hi representen els seguidors de religions autòctones, els no religiosos i els que es declaren ateus Aquest mapa se situa entre l’anterior, que mostra la distribució territorial d’aquestes religions i el mapa 41, en què es representa la pluralitat religiosa per estats En efecte, els colors d’aquest mapa mostren, d’una banda, la distribució territorial, però en aquest cas es fa referència al nombre de practicants, i, de l’altra, a la…

La classificació genètica de les llengües que mostra aquest mapa es basa en el parentiu històric que existeix entre les diferents varietats lingüístiques del món Si comparem el vocabulari bàsic de les llengües i establim agrupacions quan s’observa que hi ha característiques comunes, veurem que les llengües es poden agrupar en famílies En molts casos és possible reconstruir una llengua ancestral compartida, anomenada protollengua, per a un conjunt determinat de llengües Les famílies lingüístiques es poden subdividir al seu torn en branques, tot i que no hi ha un acord complet entre els…

Aquest mapa mostra que la diversitat lingüística no es troba distribuïda de manera uniforme per tot el planeta Dos estats en concret, Papua Nova Guinea i Indonèsia, acumulen un total d’unes 1500 llengües o, el que és el mateix, una quarta part de la riquesa lingüística del món Si a aquests dos països s’afegeixen Nigèria, l’Índia i Mèxic, s’arriba al nombre d’unes 2600 llengües, i si es té en compte la llista dels deu primers estats pel que fa al nombre de llengües els esmentats anteriorment més el Camerun, Austràlia, la República Democràtica del Congo, la Xina i el Brasil, el total és d’unes…

La indumentària que va des de l’Exposició Universal de Barcelona de l’any 1888 fins cap al 1814-15, és a dir la corresponent al període modernista a Catalunya, és deutora de la francesa pel que fa a la femenina i de l’anglesa pel que fa a la masculina París, amb l’arribada de la Revolució Industrial, es va confirmar com el centre de la moda, que ja ho havia estat des la fi del segle XVII Però al segle XIX no ho fou de la moda cortesana, sinó de la moda seguida per l’alta burgesia, imitada per la petita burgesia i la menestralia L’alta costura parisenca marcava la pauta que seguia la moda…

El desig de renovació, de modernització o de nova actitud vital que representa el Modernisme es va concretar a sopluig de l’ Art Nouveau que es deixava sentir arreu d’Europa de fet, en certa manera, en va ser una conseqüència El variat conjunt d’estereotips que aplegava l’estil internacional va traspuar, amb més o menys insistència, en les diverses manifestacions artístiques del període modernista, com l’arquitectura, l’escultura o la pintura, però va ser sobretot en les arts aplicades on es va deixar veure amb més força i on, atesa la recuperació que experimentaren aquestes arts, va…

Aquest capítol pretén introduir el panorama de les exposicions i les galeries d’art més importants a Catalunya en l’època del Modernisme Centrem l’atenció en galeries i sales comercials, certàmens oficials i sales d’exhibició alternativa Aquestes plataformes protagonitzaren una activitat decisiva entre els anys 1890 i 1910, que contribuí tant a la propagació dels nous estils com a la definició de les pautes que havien de regir la difusió i consum de l’art en la societat del segle XX Caricatura 1902 de Lluís Masriera, que reflecteix l’interès públic que suscitaven les exposicions, fins i tot…