Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
Josep Irla i Bosch, polític i empresari (1940-1954)
«…En aquest moment de desànim, d’esperit decaigut, rebo, en els últims dies del mes d’octubre de 1940, la visita dels amics Tarradellas i Escofet per a comunicar-me la tràgica notícia de l’assassinat del president Companys» Arran d’aquest dramàtic esdeveniment, Josep Irla i Bosch Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà 1876 – Sant Rafèu, Provença 1958, polític i empersari, esdevingué president de la Generalitat de Catalunya Josep Irla i Bosch és, per antonomàsia, el president de la Generalitat de Catalunya a l’exili És l’únic president contemporani que no trepitjà el Palau de la Generalitat com a…
Francesc Macià i Llussà, militar i polític (1931-1933)
Francesc Macià en la seva joventut, a l'inici de la seva carrera militar ECSA El 14 d’abril de 1931, des del balcó de l’Ajuntament de Barcelona, Francesc Macià i Llussà Vilanova i la Geltrú 1859 – Barcelona 1933, militar i polític, proclamava l’Estat Català en nom del poble de Catalunya Tres dies més tard es convertia en el primer president de la Generalitat contemporània Francesc Macià i Llussà provenia d’una família de comerciants d’oli de les Borges Blanques, capital de les Garrigues Els seus pares —Joan Macià i Artigas i Maria Llussà i Segarra— es traslladaren a Vilanova i la Geltrú, però…
1700-1714: El final de la Generalitat moderna
Els darrers catorze anys d’existència de la Generalitat moderna —i, més en general, de les Constitucions i de tot l’entramat juridicopolític català— estigueren marcats per la guerra de Successió i les seves diverses conjuntures A grans trets, es podrien diferenciar tres etapes, de dimensions diverses el primer govern de Felip com a Felip IV de Catalunya-Aragó, el govern de Carles III i els darrers anys de la guerra, després dels tractats d’Utrecht 1713 i de Rastatt, caracteritzats per la resistència en solitari dels catalans El primer govern de Felip i la formació del partit austriacista…
Antoni de Planella i de Cruïlles, abat de Sant Pere de Besalú (1701-1704)
El 22 de juliol de l’any 1701, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Antoni de Planella i de Cruïlles Segle XVII – Besalú 1713, abat de Sant Pere de Besalú diputat militar Pere de Magarola i de Llupià diputat reial Jaume Oliva, advocat, resident a Barcelona oïdor eclesiàstic Rafael de Padellàs i de Casamitjana, paborde de Palau, del monestir de Sant Cugat del Vallès oïdor militar Jaume d’Eva i Malla, domiciliat a Barcelona oïdor reial Pere Màrtir Cerdà, ciutadà de Puigcerdà Antoni de Planella i de Cruïlles fou abat de Sant Pere de Besalú des…
El Maresme
Situació i presentació El Maresme és una de les comarques costaneres del Principat, sens dubte la més abocada a mar, raó per la qual li escau ben plenament el seu nom marítim Tota la comarca és formada per una estreta llenca de terra situada entre la Serralada Litoral i la mar Té una amplada que oscilla entre 5 i 15 km, en línia recta, entre el límit de la carena de la serralada i la riba de la mar la llargada de la costa de la comarca entre Montgat i la desembocadura de la Tordera és aproximadament de 50 km i la superfície total és de 398,91 km 2 Diversos antecedents històrics han dut a…
Francesc de Valls i Freixa, cambrer del monestir de Sant Pere de Camprodon (1704-1707)
El 22 de juliol de l’any 1704, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Francesc de Valls i Freixa Segle XVII – Barcelona 1705, cambrer del monestir de Sant Pere de Camprodon diputat militar Antoni de Puig, domiciliat a Lleida diputat reial Agustí Pinyana i de Montfort, ciutadà honrat de Barcelona, domiciliat a Tortosa oïdor eclesiàstic Pere d’Oliver, canonge de Vic oïdor militar Climent de Senespleda i de Solanell, donzell, domiciliat a Barcelona oïdor reial Josep Braçó i Duran, ciutadà honrat de Barcelona El diputat eclesiàstic Francesc de…
Josep Tarradellas i Joan, polític (1954-1980)
Josep Tarradellas i Joan Cervelló, Baix Llobregat 1899 – Barcelona 1988, polític de gran personalitat i gran capacitat política, adquirí les facultats d’un home d’estat durant la Guerra Civil i exercí com a tal des d’aleshores La seva ambició fou ser president de la Generalitat, i el seu gran mèrit, haver mantingut la institució a l’exili durant desenes d’anys Josep Albert Francesc Tarradellas i Joan nasqué a casa dels seus pares, al carrer Major de Cervelló Baix Llobregat, el 19 de gener de 1899 El 1901 naixia la seva germana, Antònia La mare, Casilda Joan i Julià, era de Cervelló i el pare…
El Baix Empordà
Situació i presentació Segons la divisió territorial vigent, el Baix Empordà té una superfície de 701,69 km 2 , que coincideix amb la de la divisió territorial de l’any 1936 Limita a llevant amb la mar Mediterrània, al N amb l’Alt Empordà, a ponent i al SW amb el Gironès i a l’extrem S, en un petit sector, amb la Selva El litoral del Baix Empordà configura el sector central de la Costa Brava i s’estén des de la Cala Montgó, límit entre els termes de Torroella de Montgrí i l’Escala a l’Alt Empordà, al N, fins a la cala de Vallpresona, fita entre els municipis de Santa Cristina d’Aro i Tossa a…
Lèxic de termes d’èpoques medieval i moderna
Acte de fe Cerimònia instituïda pels tribunals de la Inquisició cap al final del segle XV Consistia en una missa, un àpat lleuger i una processó cap a la plaça pública, on els condemnats abjuraven de l’error de què havien estat acusats i eren rebuts de nou a l’Església, o bé, si no se’n retractaven, eren lliurats al braç secular i executats tot seguit Aixa, orde de l’ Orde d’origen llegendari, fundat –suposadament– per Ramon Berenguer IV a l’entorn de l’any 1150 per a honorar les dones tortosines comandades per Marina de Miravall que van salvar la ciutat –tot just conquerida– enfront d’una…
El Priorat
Situació i presentació La comarca del Priorat té 498,60 km 2 i comprèn 23 municipis És vertebrada pel massís de Montsant, de la Serralada Pre-litoral, a ponent de les Muntanyes de Prades, límit llevantí amb la Conca de Barberà i és inclosa dins l’àrea d’influència del Baix Camp, comarca amb la qual termeneja tot al llarg de la seva façana oriental Les seves aigües, tanmateix, s’escolen en direcció a l’Ebre a través del riu de Siurana, que hi desguassa ja dins la Ribera d’Ebre, comarca amb la qual limita pel S i l’W Al N, la serra de la Llena estableix la línia divisòria amb la comarca de les…