Resultats de la cerca

La llacuna de l’Encanyissada tocada pel sol del matí al fons, la serra de Montsià Jaume Orta El delta de l'Ebre 17, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià El riu més cabalós de la Península Ibèrica, l’Ebre, forma en el tram final un dels deltes més extensos de la Mediterrània 320 km 2 La gran diversitat d’ambients i l’encara excellent grau de conservació fan que sigui la zona humida més important dels Països Catalans i la segona, després de la Camarga, de la Mediterrània occidental El delta de l’Ebre, endinsat uns 22 km en l’ambient marí, té una forma lobulada ja…

La timoneda d’Alfés al mes d’abril, amb la farigola o timó Thymus vulgaris en plena florida Oriol Alamany Els secans pseudo-estèpics del Segrià i les Garrigues 12, entre els principals espais naturals de la depressió de l'Ebre La depressió central de l’Ebre d’uns 20 000 km 2 d’extensió és un dels espais naturals més peculiars i originals del continent europeu En molts aspectes, la vasta i àrida plana que s’estén entre els Pirineus i el Sistema Ibèric, de Navarra a Catalunya, té més similituds amb les regions nord-africanes, situades uns 1000 km al sud, que amb les zones circumdants No és…

Gairebé totes les dades publicades sobre fongs ameboides trobats als Països Catalans es refereixen als mixomicets Els migrats coneixements que tenim de la resta dels grups no ens permeten de fer consideracions generals sobre la seva ecologia Pel que fa a les exigències ecològiques dels mixomicets, les fases del seu cicle vital que són més sensibles a la influència dels factors ambientals són la plasmodial i la de maduració dels esporocarps Els requeriments ecològics més importants per a completar aquestes fases són la humitat ambiental i la disponibilitat i les característiques del substrat…

El 22 de juliol de l’any 1665, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Josep de Magarola i de Grau Barcelona 1612 – 1676, abat de Sant Pere de Camprodon diputat militar Francesc Puig de Salit o Puigdesalit i Malla, donzell, domiciliat a la vegueria de Vic diputat reial Miquel Boneu, ciutadà honrat de Barcelona oïdor eclesiàstic Antoni Sala, canonge de Vic oïdor militar Francesc Ponç i de Soldevila, senyor de Montsonís oïdor reial Josep Gomar, doctor en dret, de Lleida Josep de Magarola i de Grau, abat del mones-tir benedictí de Sant Pere de…

El dia 22 de juliol de l’any 1620, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Benet FontanellaOlot 1575 – , abat de Sant Pere de Besalú diputat militar Onofre Jordà i de Sassala, donzell de Tàrrega diputat reial Bernat de Berengarí, doctor en medicina domiciliat a Barcelona oïdor eclesiàstic Miquel de Macip i de Sotelles, canonge de la seu de Tortosa oïdor militar Ramon de Calders i de Ferran, donzell de Cervera oïdor reial Blai Gil de Frederic i Montfort, notari de Tortosa Tots ells juraren llurs càrrecs a la sala vella del Palau de la Diputació…

El 22 de juliol de l’any 1611, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Francesc de Sentjust i de Castre Barcelona final del segle XVI – la Bisbal d’Empordà 1627, abat d’Arles diputat militar Jaume de Camps i Meca, cavaller de Barcelona diputat reial Pere d’Aimeric, doctor en drets i ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Josep Bru, ardiaca major i canonge de la seu de Vic oïdor militar Manuel de Planella i d’Aimeric, senyor de Castellnou de Moià i de Talamanca, senyor de Calders i castlà de Clarà oïdor reial Jeroni Rasset i de Trullàs, ciutadà…

El 22 de juliol de l’any 1533, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Dionís de Carcassona Lleida – , canonge de Lleida diputat militar Joan de Vilanova de Foixà, donzell d’Elna diputat reial Perot Sisteró, burgès de Perpinyà oïdor eclesiàstic Alexandre de Rocabertí, prior de Besalú diputat reial Joan Guerau de Gualba i Despapiol, donzell de la Batllòria diputat reial Cristòfol Ramon Sarrovira, ciutadà honrat de Barcelona El diputat eclesiàstic Dionís de Carcassona inicià la seva presència dins la màxima institució catalana quan fou escollit…

A la mort del Rei Catòlic, la Generalitat era molt lluny de poder-se considerar el govern, ja fos efectiu o nominal, de Catalunya Les reformes del darrer Trastàmara havien privat la institució del vigor i la força que l’havien caracteritzada durant el segle XV Però el cop del 1493 i la introducció de la insaculació havien anat més enllà de permetre una major dependència de la Corona —tema, d’altra banda, que caldria estudiar— i havien significat també el repartiment de la institució entre viles i militars, de manera que s’havia creat un equilibri defensat pels qui estaven a les bosses enfront…

Colònia de graptòlits monogràptides conservada excepcionalment en volum, en una llicorella siluro-devoniana de Cervelló Baix Llobregat La colònia, que fa uns 16 mm d’amplada, ha conservat el seu volum gràcies a la substitució, durant el procés de fossilització, del seu periderm o esquelet per minerals de ferro als quals cal atribuir el to grogós que pren la mostra La disposició radial dels rabdosomes suggereix l’existència d’un pneumatòfor o aparell surador, al qual devien anar units els individus vius zooides Jordi Vidal / MGB Els graptòlits constitueixen un grup d’organismes exclusivament…

El 22 de juliol de l’any 1647, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Andreu Pont Segle XVII, abat d’Amer i de Roses diputat militar Joan de Melgar, donzell de Balaguer diputat reial Jeroni Pastor, ciutadà honrat de Barcelona oïdor eclesiàstic Atanasi Martí Roger, beneficiat de la seu de Tortosa oïdor militar Domènec Negrell i d’Orri, domiciliat a la vegueria de Girona oïdor reial Joan Manegat, burgès de Puigcerdà La manca de dades biogràfiques sobre els diputats i oïdors de l’època medieval i moderna s’accentua en els representants d’aquest…