Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Camerun 2016
Estat
L’accident de tren de la ruta Yaoundé-Duala, prop de la localitat d’Eseka, va commocionar el país i va posar en evidència el Govern, criticat per l’oposició En l’accident, ocorregut el 21 d’octubre, van morir 79 persones, i centenars més van resultar ferides en descarrilar un tren de la companyia Camrail que transportava uns 1300 passatgers L’empresa propietària, la francesa Bolloré, va reconèixer que el tren circulava a una velocitat excessiva, i l’oposició va demanar la dimissió del ministre de Transports, al qual van responsabilitzar que el tren anés sobrecarregat, amb vuit vagons de més…
Jordi Sanç, canonge de Barcelona, sagristà major de Vic i paborde de València (1509-1512)
El 22 de juliol de l’any 1509, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Jordi Sanç – 1525, canonge de Barcelona, sagristà major de Vic i paborde de València diputat militar Jeroni Tord, donzell de la vegueria de Manresa diputat reial Joan Vicenç Terrades, ciutadà de Girona oïdor eclesiàstic Jaume Coll, canonge i prior de Vilabertran oïdor militar Joanot Ferrer, donzell oïdor reial Pere Joan Teixidor, ciutadà de Lleida Portada de les Constitucions aprovades a les Corts de Montsó del 1510 RM Encara que el paborde Sanç, diputat eclesiàstic del…
Lluís Desplà i d’Oms, ardiaca major de Barcelona i succentor d'Elna (1506-1509)
El 22 de juliol de l’any 1506, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Lluís Desplà i d’Oms Barcelona 1444/45 – 1524, ardiaca major de Barcelona i succentor d’Elna diputat militar Guillem Pere Dusai, cavaller diputat reial Joan Balleró, burgès de Perpinyà oïdor eclesiàstic Francesc de Vila-rasa, canonge d’Elna oïdor militar Francesc de Caldes, donzell, habitant de Santa Fe, a la vegueria de Cervera oïdor reial Valentí Gibert, ciutadà de Barcelona Els Desplà, als segles XIV i XV L’ardiaca Lluís Desplà i d’Oms, diputat eclesiàstic del General…
Arquitectura 2009
Arquitectura
Amèrica Vista nocturna del nou auditori de l’Alice Tully Hall, obra dels arquitectes Diller-Scofidio+Renfro © Lincoln Center for the Performing Arts / Mark Bussell Els darrers anys Nova York ha recuperat un seguit d'espais urbans per a la ciutadania Enguany, es va inaugurar el primer tram del parc High Line, un recorregut verd sostingut sobre els 2,4 km de longitud d'una via de tren abandonada que s'aixeca 9 m per damunt la superfície del carrer Els autors, Diller-Scofidio+Renfro, han pres com a referent la cultura urbanística europea i la seva capacitat de fer més habitables els espais…
Setembre 2009
Dimarts 1 Se celebra a Polònia el 70è aniversari de l’inici de la Segona Guerra Mundial Polònia celebra el 70è aniversari de l’inici de la Segona Guerra Mundial amb una trobada dels principals caps d’estat i de govern d’Europa, com ara Angela Merkel o Vladímir Putin Per la seva banda, Putin ofereix el diàleg a Varsòvia per "caminar junts cap a la veritat" Primera condemna a Guatemala per crims contra indígenes Un tribunal de la ciutat de Chimaltenango castiga l’exmilitar de Guatemala Felipe Cusanero a 150 anys de presó per la desaparició de sis aborígens arran del conflicte armat que va…
Maig 2014
Dijous 1 Se celebra el Primer de Maig amb nombroses manifestacions Com cada any, amb motiu del Dia Internacional del Treball els sindicats convoquen manifestacions arreu, que enguany a Catalunya denuncien les polítiques de retallades i la precarietat laboral resultat de la crisi amb el lema “Contra la pobresa laboral i social”, i reuneixen milers de persones a les quatre capitals catalanes A Barcelona, la CGT convoca una marxa amb el lema “Desobediència i resistència” Divendres 2 Crítiques de l’ONU als Estats Units per la pena de mort L’ONU acusa els Estats Units de practicar penes de mort…
Setembre 2015
Dimarts 1 Manifest de Foment sobre les eleccions del 27-S La patronal catalana Foment del Treball es posiciona públicament sobre les eleccions al Parlament de Catalunya del 27 de setembre amb un manifest En aquest document nega el caràcter plebiscitari amb què certes forces polítiques les presenten i manifesta la preocupació pel secessionisme que hi està vinculat, perquè genera inestabilitat i incertesa i, en cas que reïxi, posa en qüestió la pertinença de Catalunya a la UE i a la zona euro D'altra banda, insta la Generalitat i l'independentisme a respectar la legalitat i solucionar el…
Lingüística 2018
Lingüística i sociolingüística
Acte de cloenda de l'Any Fabra © Institut Ramon Muntaner Als diferents territoris de parla catalana, l’any 2018 es va caracteritzar per diversos canvis legislatius i sentències judicials en l’àmbit de les polítiques lingüístiques governamentals A Catalunya, l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola va marcar els primers mesos de l’any La voluntat expressada pel ministre espanyol Méndez de Vigo de modificar la preinscripció escolar per permetre la tria del castellà com a llengua vehicular va comportar nombroses manifestacions contràries de la comunitat educativa i del teixit…
1714-1931: Pervivència del catalanisme
Deixant de banda el caràcter internacional del conflicte dinàstic hispànic arran de la mort de Carles II, la confrontació entre austriacistes i filipistes que s’encetà el 1705 comportava, també, la collisió entre dues maneres de concebre l’organització de l’Estat confederal l’una i centralista l’altra, a més de la defensa d’unes idees economicosocials contraposades Amb el triomf de l’absolutisme borbònic i retrògrad, el conjunt de la Monarquia espanyola va caure en una llarga etapa d’immobilisme polític i de fracàs econòmic Per als territoris catalans de l’antic Regne d’Aragó, la guerra va…
Lluís Companys i Jover (1934-1940)
L’1 de gener de 1934, Lluís Companys i Jover el Tarròs, Urgell 1882 – Barcelona 1940, polític, ocupà el càrrec de president de la Generalitat de Catalunya Havia rebut els vots de cinquanta-sis dels seixanta-dos parlamentaris assistents Els diputats de la Lliga Catalana s’havien retirat de la sala Home de primerenca vocació política, l’any 1900 Lluís Companys fundà l’Associació Escolar Republicana amb condeixebles de la Facultat de Dret, entre els quals hi havia Francesc Layret i Foix, Humbert Torres i Barberà, Josep Maria Espanya i Sirat i d’altres Màrius Aguilar i Diana hi constava coma…