Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Joan Maurici de Ribes, abat de la canònica de Santa Maria de la Real (1473-1476)
El dia 18 de desembre de l’any 1473 foren elegits els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Joan Maurici de Ribes – Santa Maria de la Real 1488, abat de Santa Maria de la Real diputat militar Joan Ramon Folc de Cardona i d’Urgell, fill del comte Joan Ramon Folc III de Cardona diputat reial Bernat Aibrí, burgès de la vila de Perpinyà oïdor eclesiàstic Francesc Amiguet, canonge i prior claustral de la seu de Tortosa oïdor militar Nicolau de Lupià, cavaller de Perpinyà oïdor reial Galceran Dusai, ciutadà de Barcelona Joan Maurici de Ribes fou abat del monestir de Santa Maria de la Real…
Francesc Colom, canonge i ardiaca del Vallès a la Seu de Barcelona (1464-1467)
El 22 de juliol de l’any 1464, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Francesc Colom Segle XV, canonge i ardiaca del Vallès a la seu de Barcelona diputat militar Hug Roger, comte de Pallars diputat reial Francesc Serra, ciutadà de Girona oïdor eclesiàstic Vicenç de Castellbell, prior de Casserres oïdor militar Joan Despapiol, donzell de Barcelona oïdor reial Joan Vello, jurista ciutadà de Tortosa La dedicació de Francesc Colom a l’alta política del regne podria ser una de les raons per les quals es coneix menys la seva activitat religiosa, en…
Baltasar de Muntaner i de Sacosta, paborde de Berga (1683-1686)
El 22 de juliol de l’any 1683, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Baltasar de Muntaner i de Sacosta Segle XVII – Mèxic 1712, paborde de Berga diputat militar Anton de Camporrells i de Gallard, senyor de Biosca, no exercí el càrrec diputat reial Josep Melic i Armant, ciutadà honrat de Barcelona oïdor eclesiàstic Francesc de Montgai, paborde major de Sant Cugat del Vallès oïdor militar Pere Desbac Descatllar i de Cartellà, senyor d’Orriols, Malla, Rocabruna i Rubió, carlà d’Alòs i de Baldomer oïdor reial Onofre Cortés i Pinyana…
1462-1494: De la guerra civil a l’establiment del sistema d’insaculació
A mitjan segle XV, les tensions socials i polítiques que s’havien acumulat durant diverses dècades esclataren al Principat amb una virulència sense precedents El precari equilibri de poder vigent des del compromís de Casp entre el sobirà i els estaments privilegiats de Catalunya es trencà bruscament En aquest escenari bèllic, la Diputació del General assolí, per primera vegada, el protagonisme polític, fins al punt que, en algunes fases del conflicte, assumí la governació de Catalunya De la crisi política a l’enfrontament armat La guerra civil catalana 1462-1466 B de Riquer dir, 1996 La…
Josep Irla i Bosch, polític i empresari (1940-1954)
«…En aquest moment de desànim, d’esperit decaigut, rebo, en els últims dies del mes d’octubre de 1940, la visita dels amics Tarradellas i Escofet per a comunicar-me la tràgica notícia de l’assassinat del president Companys» Arran d’aquest dramàtic esdeveniment, Josep Irla i Bosch Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà 1876 – Sant Rafèu, Provença 1958, polític i empersari, esdevingué president de la Generalitat de Catalunya Josep Irla i Bosch és, per antonomàsia, el president de la Generalitat de Catalunya a l’exili És l’únic president contemporani que no trepitjà el Palau de la Generalitat com a…
Francesc Macià i Llussà, militar i polític (1931-1933)
Francesc Macià en la seva joventut, a l’inici de la seva carrera militar ECSA El 14 d’abril de 1931, des del balcó de l’Ajuntament de Barcelona, Francesc Macià i Llussà Vilanova i la Geltrú 1859 – Barcelona 1933, militar i polític, proclamava l’Estat Català en nom del poble de Catalunya Tres dies més tard es convertia en el primer president de la Generalitat contemporània Francesc Macià i Llussà provenia d’una família de comerciants d’oli de les Borges Blanques, capital de les Garrigues Els seus pares —Joan Macià i Artigas i Maria Llussà i Segarra— es traslladaren a Vilanova i la Geltrú, però…
Jordi Pujol i Soley, polític (1980-2003)
Jordi Pujol Barcelona 1930 ha estat, sense cap mena de dubte, el polític del segle XX que ha exercit un mandat més llarg i sancionat per les urnes sobre el conjunt de Catalunya Això, ho ha sabut fer concretant un estil propi, una manera de fer que hom ha acabat coneixent per «pujolisme» personalisme que no fa altra cosa que reforçar aquesta idea de lideratge perllongat i que s’ha manifestat tant en les maneres polítiques com en una forma d’entendre el país i, sobretot, de fer-ne pedagogia Durant la seva llarga presidència s’ha consolidat políticament l’autonomia catalana, represa en el marc…