Resultats de la cerca

L’any 1626, Peter Minuit, governador dels territoris holandesos de Nieuw Holland, comprà als indis algonquins una petita illa a la desembocadura del riu Hudson, punta extrema de la seva riba esquerra, a tocar mateix d’una altra illa de dimensions molt més grans, ja dins de la mar, i d’una altra de mitjana situada en plena badia Bescanvià la petita illa compresa entre els dos braços en què es bifurcava el riu, d’uns 57 km 2 només, per un grapat de galindaines que valorà en 60 florins de l’època uns 25 dòlars actuals, tot plegat, no res per un tros de terra que tampoc no era gran cosa La petita…

La colonització d’Amèrica per part de les potències europees requeria una gran quantitat de mà d’obra barata A les possessions d’Espanya, la llarga controvèrsia entre el dominicà Bartolomé de Las Casas 1474-1566, que reconeixia i defensava el valor humà dels indis, i l’antierasmista militant Juan Ginés de Sepúlveda ~1490-1573, partidari de mantenir-los en una esclavitud que els seria natural, menà a una solució de compromís a partir del 1573 els indígenes foren considerats ‘humans veritables’, però també ‘ànimes que calia convertir’, la qual cosa permeté de sotmetre’ls al sistema d’“…

Un enginyós sistema dotat d’un mirall dicroic permetia impressionar tres pellícules simultàniament, una per a la radiació de cada color fonamental En acabat, tenyint cada pellícula amb el to corresponent groc, vermell i blau i fonent-les després en una de sola, es restituïa la imatge inicial, però no pas en blanc i negre, sinó amb els colors de la realitat El mètode, que es deia “ technicolor ”, resultava complicat, però hom acabà simplificant-lo molt fins que fou aplicat amb èxit a un film destinat a fer història Era l’any 1939 i el film s’anomenà “ Gone with the Wind ” “ Allò que el vent s’…

Fairfield Osborn, geòleg nord-americà que tingué un important paper en la creació del moviment internacional per la conservació de la natura, era fill de Henry Fairfield Osborn 1857-1935, destacat paleontòleg que fou director de l’American Museum of Natural History durant molts anys El tret més remarcable del llibre d’Osborn és la seva aparició en un moment —la immediata postguerra de la Segona Guerra Mundial— en què, davant les urgències de la reconstrucció dels països devastats pel conflicte bèllic i de la normalització dels intercanvis econòmics, la visibilitat del problema que evocava era…

Contava Heròdot 480-420aC que a l’Índia hi havia arbres que feien llana Llana vegetal que no desmereixia en qualitat i solidesa la lla-na d’ovella Enmig de tants relats fabulosos referits al mític Orient, aquests arbres singulars podien haver estat presos per una fantasia més Però el cas era que aquests arbres existien realmentAquests arbres —en realitat, arbustos d’un metre d’alt, a penes— responien al nom sànscrit de “karpassi” Amb el temps, esdevindrien vitals per a l’activitat tèxtil Aquests arbustos propis de les zones tropicals seques eren lesplantes del cotó El cotó, en efecte, és una…

Henry D Thoreau ha contribuït encara més que Gilbert White a formar la sensibilitat ecologista dels països de parla anglesa, sobretot la dels Estats Units El seu “ Walden ”, que ha conegut una gran difusió universal a partir de la dècada del 1960, és un bell elogi de la vida ‘bosquerola’, que ha estat molt admirat pels partidaris del suposat ‘retorn’ a una vida simple i en contacte amb la natura El “ Walden ” de Thoreau, per altra banda, com a obra literària no té res a envejar de les dels millors escriptors nord-americans coetanis de l’autor, com Nathaniel Hawthorne 1804-64 o…

Quantes espècies habiten la biosfera 5, 10, 20, o 30 milions Hom ha descrit fins ara prop d’1,4 milions d’espècies vives, de les quals unes 750 000 són insectes, 250 000 plantes, 41 000 vertebrats, i la resta repartides entre invertebrats, fongs, algues i microorganismes Unes troballes recents a les selves plujoses tropicals, on s’estima que habiten la meitat de totes les espècies actualment presents al planeta, fan pensar que el nombre d’espècies que hi ha a la biosfera se situa entre els 5 i els 30 milions, de manera que les conegudes només en són una petita part Però la biodiversitat no es…

L’activitat cinegètica La caça ha estat durant molt temps un factor important en el desenvolupament i la subsistència de moltes societats humanes Molts especialistes creuen que la capacitat de planificar primer la mort d’un animal gran i després la distribució de l’aliment que podia proporcionar més enllà d’un dia constituí un pas decisiu en l’evolució de la intelligència humana A més a més, la cooperació necessària per a caçar animals grans pot haver estat un factor significatiu a l’hora de desenvolupar les primeres estructures socials humanes La caça a les boscanes de l’antigor Els humans…

Les camèlies són arbrissons escanyolits de flors, no pas fragants ni vistoses, però de coloració blanca puríssima o rosada Les magnòlies, per contra, són arbres poderosos d’ampla capçada, amb fulles grans i brillants i flors enormes, d’aroma suau Pocs caràcters tenen en comú, doncs, camèlies i magnòlies, excepte la seva bellesa ornamental, la procedència compartida de l’àmbit laurifoli i el fet d’haver alimentat innombrables velleïtats romàntiques, influïdes pel gust per les coses exòtiques i pintoresques, i cristallitzades en l’admiració per aquestes plantes ornamentals El farmacèutic i…

El senyor Tomohisa Nagaoka fou un dels arponers japonesos que caçaven balenes a l’Antàrtida entre el 1950 i el 1960 Durant la seva carrera de 21 anys, va guanyar diversos premis per la quantitat de balenes que va matar Avui dia, però, ja no en caça més En lloc d’això, es dedica a portar gent a veure catxalots, caps d’olla i d’altres cetacis al cap Muroto, a l’illa de Shikoku, al SE de Tòquio El senyor Nagaoka és un capità Achab reconvertit A l’època daurada de la caça de la balena, al segle XIX, el capità Achab simbolitzà la persecució implacable de les balenes en la famosa novella “ Moby…