Resultats de la cerca

Miquel Josep Serra i Ferrer va néixer a Mallorca, concretament a la població de Petra, l’any 1713 Quasi ningú no en daria raó per aquest nom, però En canvi, moltes persones saben qui fou fra Juníper Serra, també conegut per fra Ginebró I, tanmateix, fra Juníper Serra i Miquel Josep Serra i Ferrer foren la mateixa persona Juníper, o Ginebró, fou el nom que adoptà Miquel Josep en professar de franciscà, el nom que anys després el féu famós en terres californianes Un nom de xiprer mediterrani per a qui acabaria morint a Monterey, al bressol del xiprer de Califòrnia Al litoral de la conca…

La reconstrucció de l’evolució humana és cada vegada més una tasca d’equip, complexa, on conflueixen nombroses disciplines Ja són lluny els temps en què les restes fòssils es recollien a l’atzar o es compraven en farmàcies xineses com és el cas de diverses peces dentals dels voltants de Pequín Actualment és una de les tasques més interdisciplinàries de la ciència moderna, en la qual intervenen des de la física o la química fins a diverses ciències biològiques, geològiques o socials La paleoantropolgia, o ciència que estudia els humans antics, ha deixat d’interessar-se només en l’aspecte físic…

Pel maig, l’aigua de la vall inundava els camins Arreu on ella posava el peu, trepitjava verdor Els dolls rajaven una mica pertot Sovint li calia apartar amb la mà les branques que maldaven per entrar al carro de bous en què viatjava El nas se li omplia de la flaire de les fulles d’artemísia aixafades per les rodes del carruatge L’encís del camp li envaïa el cor Ella era una dama de companyia al servei de l’emperadriu Sadako, a la darreria del segle X Es deia Sei Shōnagon 966-1013 i en l’obra “ Makura no sōshi ” ‘Notes de capçalera’, versificada en waka versos de 31 síllabes, fa…

Fa entre set i vuit milions d’anys que una sèrie de fenòmens tectònics enfonsaren la vall del Rift, a l’Àfrica oriental, la qual cosa dividí el continent en dues parts biogeogràficament diferents A la banda oriental, del Rift i fins a l’Índic, la selva plujosa s’anà reduint i l’entorn es transformà en un espai obert, molt més sec Aquest canvi comportà una competència pel territori minvant entre els primats superiors, que fins aleshores havien viscut fonamentalment dalt d’arbres Els perdedors van haver d’aprendre a explotar les noves terres desplaçant-se per terra, un canvi existencial que anà…

Els deserts i les més antigues cultures de la humanitat es troben de costat L’espècie humana s’originà a les sabanes tropicals de l’Àfrica oriental, i fou allí on els nostres avantpassats del Pliocè desenvoluparen un estil de vida particular i se separaren de la resta de primats superiors Però al llarg de l’evolució, els humans anaren ocupant els diferents biomes terrestres, l’un darrere l’altre, entre els quals el dels deserts Els grans rius que en solquen les valls i hi importen la fertilitat allòctona permeteren la florida d’aquelles civilitzacions de l’antigor Foren les grans…

Les companyies navilieres transatlàntiques proliferaren i cresqueren a mitjan segle XIX perquè la demanda de passatges no cessava La majoria, tanmateix, eren d’Europa cap a Amèrica, només Els passatgers, en efecte, anaven a Amèrica, però no en retornaven, perquè no eren viatgers, sinó emigrants Entre el 1840 i el 1860 feren aquest trajecte d’anada sense retorn quasi dos milions i mig d’europeus, la majoria irlandesos I molts milers més, encara, emigraren a les colònies britàniques d’Oceania A la majoria els empenyia la fam La fam per la fallida d’un conreu capital que havia estat devastat per…

L’os és reverenciat per tots els pobles de la taigà, d’Escandinàvia al Japó, d’Alaska fins al Quebec Se l’anomena el ‘senyor del bosc’, l’‘animal savi i sagrat’, el ‘vell d’urpes esmolades’, o més familiarment l’‘avi’ o el ‘bru’ Se suposa que l’os tot ho sent i tot ho comprèn Per això, a l’hora de caçar-lo, se’n parla de manera allegòrica i en veu baixa I abans de matar-lo dins del cau, el desperten, per respecte Un especial interès ritual tenen les relacions dels siberians amb els ossos de la taigà Antigament, per exemple, quan els evenkis s’atansaven al cau de l’os, cridaven com si fossin…

“Tri assenyalà les plantes excitat, i no pas perquè fossin extraordinàries o li desvetllessin cap mena d’interès botànic Era que la majoria tenien els brots superiors rosegats A la vista de les lesions, d’un voraviu ben clar i encara tendre, resultava evident que havien rebut mossegades feia ben poc, potser el dia abans mateix Tant Tri com jo ens n’adonàrem de seguida, perquè aquesta mena de coneixements són bàsics a la selva «Son duong», exclamà I afegí en un vietnamita elemental a fi que poguéssim entendre’l «aquí ha menjat la cabra salvatge»” Aquest fragment pertany al diari de camp de l’…

En una modesta capçalera situada a només 228 m d’altitud, als turons de Valdai, prop de Novgorod, al cor de la vella Rússia, neix un rierol insignificant, un de tants que mandreja per una zona pantanosa Però un rierol que, a força de sumar tributaris, acaba travessant el país de cap a cap Esdevingut curs cabalós, ocupa un lloc preeminent en l’ànima del poble rus Evocat per poetes i pintors, i venerat per tot el poble, recorre plàcidament els seus 3 531 km Sense pressa, boscos i estepes enllà, el Volga La conca del Volga, el riu més llarg i cabalós d’Europa, abasta 1 360 000 km 2 , és a dir,…

Megàlit és un terme de caràcter culte De fet, és un neologisme d’arrel grega que vol dir, simplement, ‘pedra grossa’ de m´egaV o ‘megas’, que significa gran, i l´iqoV o ‘lithos’, que significa pedra No explica res, però resulta respectable Passa com amb els termes dòlmen, menhir i cromlec, d’origen bretó o gallès, que només signifiquen ‘taula de pedra’, ‘pedra llarga’ i ‘cercle de pedres’, però que semblen plenes de contingut erudit El cas és que aquestes impressionants romanalles prehistòriques, parents septentrionals de les taules, navetes, talaiots, nurags i hipogeus mediterranis,…