Les companyies navilieres transatlàntiques proliferaren i cresqueren a mitjan segle XIX perquè la demanda de passatges no cessava. La majoria, tanmateix, eren d’Europa cap a Amèrica, només. Els passatgers, en efecte, anaven a Amèrica, però no en retornaven, perquè no eren viatgers, sinó emigrants. Entre el 1840 i el 1860 feren aquest trajecte d’anada sense retorn quasi dos milions i mig d’europeus, la majoria irlandesos. I molts milers més, encara, emigraren a les colònies britàniques d’Oceania. A la majoria els empenyia la fam. La fam per la fallida d’un conreu capital que havia estat...