Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
L’aprofitament dels recursos vius de la mar i els oceans
La pesca tradicional Al llarg de milers d’anys, abans de la invenció de l’agricultura, vuit o deu mil anys enrere, molts pobles caçadors i recollectors s’han alimentat, entre altres coses, de peix Les deixalles culinàries o els abocadors dels habitants paleolítics d’algunes parts d’Europa, d’Àsia i del nord d’Àfrica revelen que els crustacis, els molluscs i algunes espècies de peixos eren part important de llurs dietes A Europa, les restes de neandertals de les coves de Gibraltar s’han trobat associades a restes de molluscs, mentre que altres humans del Paleolític superior, com ara els…
Peixos migradors
Els pescadors de tonyines i de bacallà saben que aquests peixos efectuen migracions Els lluços i les sardines també fan desplaçaments importants al llarg de la seva vida L’estratègia pesquera té en compte aquests fenòmens, tant a l’hora de dissenyar i de parar els arts almadraves, arts de deriva, etc, com a l’hora de saber en quin moment aquestes espècies estan més grasses o són més apetitoses Aquestes migracions en cerca de zones convenients d’alimentació són tanmateix sorprenents, però empallideixen al costat de l’aventura migratòria fabulosa dels peixos de riu que neixen a la mar o dels…
L’aprofitament dels recursos animals la tundra
L’activitat cinegètica La caça de pèl o de ploma a la terra ferma, excepte per a aquells pobles que no han domesticat el ren, és una activitat relativament marginal a la tundra En canvi, l’obtenció de pells fines fou un dels primers factors que va animar la colonització del Gran Nord, tant rus com canadenc, baldament el gruix de les captures no es faci a la tundra, sinó a la taigà Tot i així, els evenkis practiquen regularment la caça de la guineu polar, tant amb paranys fixos com mòbils, i proporcionen la gran majoria de les pells que van a parar als mercats russos i internacionals El nord…
La vida en rius i llacs de la tundra
L’abundància i la diversitat de les masses d’aigua El règim hídric de la tundra és determinat per la pluviositat relativament baixa no supera els 300-400 mm anuals N’hi ha prou, però, per a determinar un excés d’humitat a causa de la brevetat de l’estiu i la quasi nulla evaporació Un altre factor important és la presència del permafrost, el qual aïlla els llits dels llacs i els rius dels nivells inferiors i impedeix tant la seva alimentació per les aigües subterrànies, com la de capes freàtiques a partir dels mateixos rius i llacs Els llacs i els estanys continentals L’evaporació insuficient…
Les zones protegides i les reserves de biosfera en l’àmbit de la tundra
Els parcs i les àrees protegides Fins fa poc temps, les extremes condicions climàtiques de les tundres d’Europa septentrional, Rússia, Canadà, Alaska, Grenlàndia i Islàndia eren les responsables del feble impacte humà que havia de suportar aquest bioma Tanmateix, la situació ha canviat a mesura que la tecnologia n’ha permès l’explotació intensiva, de manera que també les àrees protegides van esdevenint cada cop més amenaçades pels interessos comercials, en particular aquelles que inclouen zones amb el subsòl ric de recursos miners, gas o petroli En general, la gestió de les àrees protegides…
Els consumidors secundaris i terciaris: els grans invertebrats i els vertebrats
Un ambient fàcil i perillós alhora Mancant-hi els refugis que proporcionen el substrat i la cobertura, els organismes que habiten a l’ambient pelàgic es troben voltats d’aliment, però alhora estan exposats a ser menjats Tal com s’ha dit, a més del plàncton permanent, hi ha molts ous i larves que en formen part de manera temporal no és infreqüent que els estats larvals d’alguns predadors de mida gran siguin, al seu torn, consumits pels adults de les seves preses habituals La major part dels organismes passen per diferents etapes en què són consumidors primaris quan s’alimenten de fitoplàncton…
Els conflictes de gestió i els problemes ambientals de la mar i els oceans
Claveguera del món o amortidor d’estralls Distribució de la contaminació a les mars i els oceans del món El mapa reflecteix les àrees marines més afectades per la contaminació d’origen antròpic al final de la dècada del 1980 Editrònica, a partir de fonts diverses La societat s’ha acostumat a disposar de les aigües costaneres per a desfer-se dels residus És fàcil d’entendre la temptació d’utilitzar els corrents d’aigua del “gran riu planetari” per a traslladar els residus de la terra a la mar Les ciutats se situen al costat dels rius per la facilitat de transport i la provisió d’aigua i d’…