Resultats de la cerca

Per a George Evelyn Hutchinson la biosfera era alguna cosa més que la part del planeta on existeix la vida en ella se solidaritzen tots els ecosistemes i els grans fluxos de matèria i energia que s’hi manifesten Estudià la seva evolució al llarg de les edats geològiques, d’ençà de l’aparició de la vida, i demostrà que actualment aquests fluxos són pertorbats per les activitats humanes “Perquè la biosfera continuï funcionant, els materials biològicament importants han d’experimentar canvis cíclics, per tal que un cop utilitzats es recuperin, amb una certa despesa d’energia solar, i es puguin…

Els components i els procesos edàfics Els patrons de referència dels sòls esteparis s’han conservat de manera fragmentària en algunes reserves naturals Malgrat que la seva àrea total no té més de 40 000 ha, és a partir de les característiques d’aquests sòls que hom pot fer-se una idea del seu paper en el funcionament dels ecosistemes on es troben Per a la nomenclatura dels sòls emprada, vegeu també La denominació dels sòls Del “loess” al txernozem Els materials parentals sobre els quals s’han format els sòls de l’estepa estan constituïts, en bona part, per “loess” El “loess” és un llim solt…

Al ritme de les marees Als vorals entre el medi marí i el terrestre de la majoria de les costes, hi ha sistemes que, a més de l’energia que reben del Sol i la que prové de l’onatge i els corrents marins, reben la dels moviments mareals Aquesta porció del litoral sotmès als moviments de pujada flux i de baixada reflux de les marees és el que s’anomena espai intermareal Sobreviure en un medi fluctuant La característica més remarcable d’aquests sistemes és la fluctuació contínua i periòdica del nivell de l’aigua La periodicitat de l’oscillació depèn fonamentalment de la posició relativa dels…

La gènesi dels sòls mediterranis Les condicions climàtiques mediterrànies com a factor edafogenètic es podrien sintetitzar per tenir dissolució i lixiviació febles, conseqüència de l’escàs excedent d’aigua que travessa i s’escapa del sòl i de la planta, per forts contrastos d’humitat, i per un gran potencial erosiu Un factor de formació molt característic de la conca mediterrània és l’activitat antròpica que ha actuat intensivament i extensivament des de millennis en la manipulació del sòl i la vegetació, amb efectes sovint molt importants Com a exemple paradigmàtic d’aquesta influència es…

L’escassa presència humana permanent Les característiques climàtiques de l’alta muntanya menor pressió d’oxigen, temperatura més baixa, grau d’insolació més elevat i major aridesa, a més de ser causa d’una baixa productivitat biològica, en fan un hàbitat més aviat advers per als humans Si bé les zones de muntanya situades entre 2 500 i 5 000 m han estat ocupades des de temps remots, la seva densitat poblacional sempre ha estat baixa, ja que amb els seus minsos recursos només es pot sustentar un reduït nombre d’humans En l’actualitat els pobladors d’aquestes zones representen un petit…

Els elements de la vida Els components químics vitals La vida es basa en estructures materials i és tenaç a l’hora d’augmentar-ne la complexitat Els sistemes vius han aconseguit una millora notable en guanyar organització en canvi de les despeses d’energia irrecuperable Sembla que la gran riquesa d’estructura làbil, pròpia de la vida, no hauria d’anar lligada necessàriament a una naturalesa material molt precisa Però, de fet, els elements químics possibles i a l’abast marcaren el camí Certs tipus d’àtoms entraren més fàcilment que altres en un procés de complicació material Com que no…

Les aigües continentals al domini de les selves temperades La gran fragmentació geogràfica del bioma fa que les condicions de les seves aigües continentals siguin molt variades Cap riu important no té la totalitat de la seva conca dins el domini del bioma, encara que tres dels rius més grans del món, el Iang-Tsé, el Mississipí i el Paranà, n’hi tenen una part significativa Tampoc no conté un gran nombre de llacs, i els que s’hi troben no són gaire grans sí que és cert, però, que entre els llacs del bioma n’hi ha d’origen glacial, càrstic, tectònic, volcànic i condició natural, recrescut,…

Un bioma sota conreu A la majoria de biomes del món, els paisatges naturals conviuen amb les zones dedicades a l’agricultura i amb les pastures Tanmateix, al bioma de les estepes i praderies, l’àrea ocupada per l’agricultura representa gairebé el 100% del territori El 70% d’aquest territori es llaura, el 28% es dedica a la pastura intensiva dels ramats domèstics, i només l’1% és zona protegida o de pastura de baixa intensitat Una proporció encara més petita és ocupada per concentracions urbanes, per la xarxa de comunicacions i per activitats extractives i industrials La residualitat del…

Les aigües de les sabanes Malgrat que el clima de les sabanes és definit, a banda l’estacionalitat de les pluges, per unes precipitacions relativament escasses, les sabanes disposen d’aigües superficials de les més variades característiques Aquestes aigües són menys abundants en termes absoluts que en altres biomes més ben irrigats, però així i tot hi són relativament abundants estacionalment, amb relació a les pluges, poden desenvolupar-se grans extensions d’aigua dolça o salabrosa, mentre que també hi ha aiguamolls que poden mantenir-se durant els períodes de sequera I alhora poden córrer…

Els organismes del fitoplàncton El fitoplàncton és format per organismes unicellulars autòtrofs i d’altres que, encara que siguin palesament heteròtrofs en tot o en part, deriven amb tota evidència de manera directa d’organismes autòtrofs Són petits generalment entre 2 i 200μm, rarament fins a més d’1 mm i, en moltes espècies, les cèllules, tot i conservar la seva independència, van unides en cadenes o filaments, de vegades coberts de mucilag, que poden arribar a ser visibles a ull nu Tot i que la sistemàtica adoptada en aquesta obra és la que parteix de la divisió dels éssers vius en cinc…