Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
Devoradors de sang freda
Mirada glacial, queixalada implacable Amb precisió d’assassí professional, erren rarament el cop mortal Actuen fredament, i mai més ben dit perquè, certament, maten a sang freda És una manera literària de veure-ho, és clar, perquè ells es limiten a ser carnívors d’aigual que mengen el que cacen D’entre ells, els més coneguts són els cocodrils i els caimans Però també hi ha les anacondes, els superdepredadors del sistema I com a carnívors de base, les tortugues, els varans i les piranyes L’ordre dels crocodilians agrupa 22 espècies distintes de cocodrils, força semblants entre elles, totes…
De les canoes de pesca als vaixells factoria
Les millores en la construcció de les embarcacions de pesca, en particular pel que fa als mitjans de propulsió, de la vela a la màquina de vapor o d’aquesta al motor diesel, han contribuït a facilitar l’accés als oceans i a llurs recursos El moment decisiu per a l’explotació dels oceans arribà amb la construcció dels enormes vaixells factoria amb aquestes embarcacions, capaces de processar el producte de les captures a bord mateix, no solament es pot arribar a qualsevol punt de l’oceà, sinó que, a més, no cal tornar a port durant períodes molt prolongats Les primeres barques que dugueren…
El llac Baikal
“Mar gloriosa, sant Baikal”, així comença una vella cançó russa, popular encara als nostres dies Els primers viatgers que passaren pel Baikal a la segona meitat del segle XVII, sorpresos per la seva immensitat, no dubtaren a qualificar-lo de mar En rigor anaven errats perquè el Baikal, de fet, no és una mar, sinó un llac Però un llac únic en molts sentits El Baikal Bay Köl, nom d’origen turquès que vol dir ‘llac ric’ es formà fa entre 20 i 25 milions d’anys a partir d’una falla S’estén de N a S al llarg de 636 km, té una amplada de 25 a 80 km i una superfície de 31 500 km 2 , que equival…
Gesses, sal i polsim
L’escàs desenvolupament edàfic Els processos edàfics dels deserts freds no difereixen fonamentalment dels que es donen als deserts càlids, encara que les particularitats climàtiques específiques dels primers altes temperatures del sòl a l’estiu, congelació del sòl a l’hivern, sequedat extrema i alta evaporació a l’estiu, humectació insuficient del sòl, etc comporten per una banda un grau més elevat de meteorització física mentre que per una altra limiten encara més els processos biològics del sòl Els més abundants són sòls poc desenvolupats amb una estructura feble, un contingut d’humus…
Els consumidors secundaris i terciaris: els grans invertebrats i els vertebrats
Un ambient fàcil i perillós alhora Mancant-hi els refugis que proporcionen el substrat i la cobertura, els organismes que habiten a l’ambient pelàgic es troben voltats d’aliment, però alhora estan exposats a ser menjats Tal com s’ha dit, a més del plàncton permanent, hi ha molts ous i larves que en formen part de manera temporal no és infreqüent que els estats larvals d’alguns predadors de mida gran siguin, al seu torn, consumits pels adults de les seves preses habituals La major part dels organismes passen per diferents etapes en què són consumidors primaris quan s’alimenten de fitoplàncton…
La flora i el poblament vegetal de l'alta muntanya
De cara al vent i sota la neu La primera imatge que la idea d’alta muntanya suggereix és la feta de pics rocallosos, clapes de tarters, grans rasos herbats i, senyorejant-ho tot, la tossuda salmòdia del vent i la brillantor de les congestes La realitat és força més complexa, però cal admetre que el vent i la neu són factors importants de l’ambient dels grans cims i un dels principals condicionants del poblament vegetal Matisant més, el vent i la neu resulten decisius tant per excés com per defecte, i tant directament com a través de llur influència en altres factors Les grans…
La fauna i el poblament animal de les estepes i les praderies
El domini dels herbívors La singularitat de la fauna de qualsevol bioma depèn en bona mesura dels seus endemismes A les estepes i les praderies, les espècies d’animals endèmics són molt menys freqüents que a les zones veïnes de bosc i desert Els mamífers endèmics amb prou feines representen un 30%, mentre que a les zones de boscos boreals i de deserts superen el 70% Moltes espècies de les estepes i les praderies apareixen també en altres biomes, en efecte És el cas de l’ase salvatge asiàtic Equus hemionus , del cavall de Przewalski E przewalskii i fins i tot de la saiga Saiga tatarica ,…
La flora i el poblament vegetal dels deserts i subdeserts càlids
Els orígens i la diversitat de la flora dels deserts i els subdeserts càlids Hom pot demanar-se si existeix, a escala global, una flora específica dels deserts i els subdeserts, i si hi ha uns determinats grups taxonòmics de plantes limitats a aquests ambients, però la realitat és que no La flora dels deserts i els subdeserts és formada per elements certament especialitzats, però procedents de les grans regions florístiques on es troben La multiplicitat dels orígens La flora mediterrània dóna el fonamental del poblament vegetal dels deserts i els subdeserts ‘mediterranis’ Sàhara septentrional…
El sòl i el bioclima
L’ambient a la superfície terrestre, avui La biosfera que veiem, la biosfera del present, és el resultat d’un llarguíssim procés, tal com mostren els capítols anteriors Resultat que es manifesta i s’organitza, però, depenent de les condicions ambientals actuals La història, en efecte, permet de comprendre el passat, però no explica el present El present és el resultat de combinar les peces heretades del passat d’acord amb les possibilitats permeses per les condicions d’avui dia No és possible tenir una percepció mínimament correcta de la biosfera actual sense considerar els processos que han…
El gran riu planetari
La fluència de les aigües Pot semblar fora de lloc, en un volum dedicat als sistemes marins i litorals, fer una incursió per la limnologia La limnologia és la ciència que s’ocupa de l’estudi pluridisciplinar de les aigües que flueixen o s’estanquen damunt dels continents anomenades per això epicontinentals, les més conegudes de les quals són les dels rius i els llacs respectivament En el curs d’aquesta obra es tracta d’aquestes aigües epicontinentals dins de cada un dels grans biomes terrestres en els quals s’integren funcionalment, però les aigües epicontinentals són part, a més, d’un…