Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Què és un desert?
El lax concepte de desert El terme desert és una paraula ambigua dotada de molts significats Des del punt de vista etimològic, desert prové del verb llatí deserere , que significa ‘abandonar’, i del seu participi passat desertum , també utilitzat com a adjectiu, que significa ‘deshabitat’ o ‘abandonat’ Com a substantiu, utilitzat només en plural, deserta correspon a llocs deshabitats, solituds, espais sense assentaments humans en oposició al terme grec okoumenh “ecumene”, que significa ‘país habitat’ En l’ús actual, el terme defineix una regió sense vegetació o on aquesta és molt escassa,…
Terres riques, sòls pobres
La diversitat dels substrats i la diversitat dels sòls Si el clima és un factor determinant de la presència de selves plujoses a les regions equatorials de la Terra i en controla significativament la distribució i la composició, el paper dels sòls no és menys determinant Però els sòls, en una determinada posició del paisatge, són sempre fruit d’una interacció de substrat geològic, clima i organismes, i en el cas de les selves plujoses el paper d’aquests darrers és singularment rellevant Sovint es pensa que els sòls de les selves plujoses tenen una variabilitat relativament petita, però en…
El funcionament ecològic dels deserts i subdeserts càlids
Viure sense a penes aigua Els principals factors d’estrès als ambients àrids i semiàrids són l’escassa disponibilitat d’aigua i les temperatures elevades L’aigua és indispensable per al metabolisme de les plantes i, en particular, per a la funció clorofíllica i el transport de nutrients, de manera que la seva carència impossibilita la producció primària, les bases de la qual són essencialment l’aigua disponible, els nutrients minerals presents al sòl i una temperatura i una radiació favorables L’escassesa i la intermitència dels recursos hídrics superficials Les aigües de superfície dels…
Els conflictes de gestió i els problemes ambientals de l'alta muntanya
La delicada marginalitat de l’espai muntanyenc Les regions de muntanya es poden definir com a marginals Ho són econòmicament i políticament sobretot quan són frontereres entre estats, i també ecològicament el clima extremat i els pendents abruptes fan sovint molt delicat l’equilibri entre les activitats humanes i els processos ecològics Al llarg de millennis la presència dels humans ha modificat grans extensions del medi montà Sovint, aquestes modificacions s’han fet atenent les estrictes limitacions que, per a un assentament estable a llarg temini, comporten factors com el relleu, els sòls,…
La vida sota terra
El medi hipogeu El medi hipogeu, tant terrestre com aquàtic no presenta obstacles insuperables a l’establiment de la vida El visitant ocasional de les cavernes, que poden considerar-se el medi hipogeu per antonomàsia, sol endur-se’n una imatge de desolació total, transmesa en bona part per l’absència de cobertura vegetal Però aquesta és una imatge totalment falsa del món subterrani, en absolut desproveït d’éssers vius Les restriccions que la foscor i altres factors imposen han estat superades per un bon nombre d’organismes, capaços de tancar tot el seu cicle vital sense haver de sortir a l’…
Les zones protegides i les reserves de biosfera en l’àmbit de les estepes i les praderies
Pràcticament totes les estepes i les praderies del món s’han vist afectades d’alguna manera per l’acció dels humans i pel seu bestiar domèstic És per això que moltes, ja siguin naturals o seminaturals, presenten un elevat nivell de diversitat florística, fins al punt que, en alguns estatges i en algunes àrees, s’acosta al de les selves tropicals Les pampes de l’Argentina i l’Uruguai, per exemple, tenen més de 400 espècies de poàcies gramínies, en bona part d’origen exòtic aquesta riquesa, superior a la dels “cerrados” del Brasil, és atribuïble al bestiar que pastura aquestes pampes, ja que ha…
L’aprofitament dels recursos vegetals als deserts i subdeserts càlids
Collir sense plantar Són moltes les plantes desertícoles espontànies que ofereixen als humans possibilitats d’aprofitaments ben diverses Algunes directament com a ombra, refugi o tanca Altres com a font d’aliment propi o per als ramats D’altres, se n’obté aigua, combustible o material per a la construcció d’edificacions o per a la manufactura d’una multiplicitat d’atuells, des d’armes i eines a teixits i cistelles, passant per mobiliari i objectes artístics o ornamentals D’altres, encara, ofereixen principis actius per a aplicacions medicinals o psicotròpiques o matèries primeres per a…
El poblament humà de les formacions esclerofil·les
Un lloc per a viure mediterranis del Paleolític Els humans tenen una llarga història a les formacions esclerofilles Tan llarga que, si més no a la conca mediterrània estricta, la presència d’humans precedí i no seguí la implantació deles condicions climàtiques necessàries per a l’aparició dels tipus de vegetació que avui anomenem mediterranis Però la conca mediterrània no és tan sols un àmbit de vella civilització També és un territori força densament poblat, amb una potent estructura de ciutats i una penetració…