Resultats de la cerca

El vaixell oceanogràfic “Challenger”, després de recórrer els oceans del món sencer durant quatre anys, tornà a Anglaterra el 1876 Entre altres notícies, dugué a Europa dades valuoses sobre l’Antàrtida, notícies sobre formes de vida desconegudes i fenòmens excepcionals que despertaren l’interès dels científics Durant el Congrés Geogràfic Internacional del 1895, hom es proposà saber més coses sobre els confins meridionals del planeta, de manera que poc temps després foren organitzades set grans expedicions que estudiaren les costes de l’Antàrtida El camí per a arribar tard o d’hora al pol sud…

Dànae, segons la mitologia grega, fou la mare de Perseu, que el concebé en unir-se de manera inadvertida amb Zeus, astutament transformat en pluja d’or Asclepi, d’altra banda, era el déu de la medicina, és a dir, que feia el paper d’Esculapi en el panteó romà Dànae i Asclepi no tingueren cap relació, que se sàpiga, però els atzars de la taxonomia moderna els n’ha preparat una d’inesperada En honor d’Asclepi, els bo-tànics nominaren el gènere Asclepias i, al seu darrere, tota una família, la de les asclepiadàcies, les espècies de la qual es caracteritzen per la capacitat de segregar un làtex…

L’“Earl of Pembroke” era un modest vaixell carboner de 368 t, cansat d’anar amunt i avall, amb poca quilla i molta bodega, lent però mariner, fàcilment reparable Adquirit i condicionat per poc més de 5 000 lliures, hom decidí de canviar-li el nom abans de confiar-lo al seu nou capità Amb 94 homes a bord, entre tripulants i exploradors, salpà de Plymouth el 26 d’agost de 1768 cap a un destí gloriós a les ignotes mars del sud Tenia una missió científica pública, de la Royal Society, que costà 10 000 lliures, i una altra de secreta, encàrrec de l’Almirallat, de cost desconegut i valor…

A trenc d’ona Les mars sense marea en realitat caldria dir amb marea d’amplitud baixa, car de marees sempre n’hi ha en tota massa d’aigua prou gran són mars de petites dimensions situades principalment a l’hemisferi nord les mars Bàltica, Mediterrània, Roja, Negra, etc En el cas de la Mediterrània, per exemple, l’amplitud de la marea no sol sobrepassar el mig metre, mentre que les modificacions importants del nivell d’aigua acostumen a provocar-les els factors climàtics el vent, la pressió baromètrica, l’evaporació, les pluges La majoria d’aquestes mars són més aviat salabroses a causa del…

L’escassa presència humana permanent Les característiques climàtiques de l’alta muntanya menor pressió d’oxigen, temperatura més baixa, grau d’insolació més elevat i major aridesa, a més de ser causa d’una baixa productivitat biològica, en fan un hàbitat més aviat advers per als humans Si bé les zones de muntanya situades entre 2 500 i 5 000 m han estat ocupades des de temps remots, la seva densitat poblacional sempre ha estat baixa, ja que amb els seus minsos recursos només es pot sustentar un reduït nombre d’humans En l’actualitat els pobladors d’aquestes zones representen un petit…

La fluència de les aigües Pot semblar fora de lloc, en un volum dedicat als sistemes marins i litorals, fer una incursió per la limnologia La limnologia és la ciència que s’ocupa de l’estudi pluridisciplinar de les aigües que flueixen o s’estanquen damunt dels continents anomenades per això epicontinentals, les més conegudes de les quals són les dels rius i els llacs respectivament En el curs d’aquesta obra es tracta d’aquestes aigües epicontinentals dins de cada un dels grans biomes terrestres en els quals s’integren funcionalment, però les aigües epicontinentals són part, a més, d’un…

Les adaptacions tecnològiques i socials a un medi difícil L’escassetat de recursos dels deserts i, en menor mesura, dels subdeserts càlids, ha obligat la majoria dels humans que hi han viscut i que hi viuen a dur una vida nòmada Al llarg de molts segles, diferents poblacions humanes han sobreviscut en terres àrides aprofitant allò que oferia l’entorn, aprenent a programar els desplaçaments transhumants per tal d’anticipar-se als canvis estacionals s’han encaminat cap a on hi havia aliment i aigua per als ramats i per a ells mateixos, aprofitant l’abundància de les estacions plujoses, i s’han…

La collita espontània Els boscos nebulosos són l’origen de moltes espècies vegetals útils que satisfan necessitats locals o es destinen al comerç internacional Fustes, aliments, plantes medicinals i una multitud d’altres recursos vegetals naturals es troben dins les àrees muntanyenques de boscos nebulosos avui en retrocés arreu del món Les falgueres arborescents i les orquídies Un grup de plantes que és especialment ben representat als boscos nebulosos de l’Amèrica Central i als d’altres llocs és el de les falgueres arborescents Moltes espècies de les famílies de ciateàcies i dicksoniàcies es…

Els humans, fracció conscient de la biosfera L’encaix dels humans en la natura fou objecte de la reflexió de dos dels naturalistes més importants del segle XVIII Per al francès Georges-Louis Leclerc, comte de Buffon 1707-88, els humans, ‘vassalls del cel’ però ‘reis de la terra’, manen sobre totes les criatures i embelleixen, conreen, poblen i enriqueixen la superfície del planeta Tanmateix, no deixen de ser primats, encara que siguin els més desenvolupats Estan sotmesos a les lleis de la natura, i n’han de respectar les harmonies, perquè el gènere humà és “el tron exterior de la…

Un bioma sota conreu A la majoria de biomes del món, els paisatges naturals conviuen amb les zones dedicades a l’agricultura i amb les pastures Tanmateix, al bioma de les estepes i praderies, l’àrea ocupada per l’agricultura representa gairebé el 100% del territori El 70% d’aquest territori es llaura, el 28% es dedica a la pastura intensiva dels ramats domèstics, i només l’1% és zona protegida o de pastura de baixa intensitat Una proporció encara més petita és ocupada per concentracions urbanes, per la xarxa de comunicacions i per activitats extractives i industrials La residualitat del…