Resultats de la cerca

Copacabana, Flamengo, Botafogo platges famoses arreu del món, abans al costat de les frodosíssimes laurisilves atlàntiques, estan ara acompanyades per gratacels, carrers asfaltats i passeigs marítims de la ciutat de Rio de Janeiro Zones de selva atlàntica ocupades per indústries químiques, de ciment, de paper, de vidre i alimentàries, que formen el segon centre industrial més important del Brasil I és que, gradualment, l’asfalt uniformitza els biomes d’arreu del món Rio de Janeiro, des de la seva fundació el 1565 per Estacio de Sá, ha anat menjant-se la laurisilva atlànntica que abans…

La Terra no és una cornucòpia Però els humans hem tendit a voler-nos-ho creure Pocs i poc consumidors durant millenis, hem anat tirant de veta sense gaires problemes Al segle XXI, però, serem molts i molts que consumeixen moltíssim Els recursos naturals, finits per definició, ja comencen a escassejar Anomenem recursos naturals aquells béns fornits lliurement per la natura, des del sòl i l’aigua fins als boscos, la pesca, el petroli o els minerals Són béns que utilitzem per al consum directe com ara l’aigua potable, per a la producció d’altres béns fusta per a paper, etc, o per a la producció…

La reculada de l’espai forestal Els boscos monsònics tenen els mateixos problemes de desforestació que les pluviïsilves equatorials En general, des dels primers temps han estat més fàcils de rompre per ser destinats a l’agricultura i avui en queden molt poques àrees encara verges Actualment l’increment de la pressió demogràfica i la demanda de recursos forestals estan causant una ràpida desforestació a les regions monsòniques La colonització secular de l’àmbit monsònic La major part de les selves monsòniques de l’Índia, la Indo-xina i Java, si no totes, representen una successió secundària…

Les condicions biòtiques abissals En contra de la imatge que la majoria de la gent té de la mar, el 95% del volum dels oceans és un ambient fosc, fred, d’aigües tranquilles, a voltes travessades per corrents impetuosos i —llevat d’alguns “oasis” de vida— d’una pobresa extrema pel que fa al poblament animal el vegetal, evidentment, és absent per la manca de llum La presència de la vida en fondària La manca de llum, la pressió extremament elevada que s’assoleix ja a profunditats mitjanes la pressió hidrostàtica augmenta una atmosfera per cada 10 m de profunditat i la previsible manca d’aliment…

Les aigües de les estepes i les praderies La combinació d’una quantitat relativament petita de precipitacions i una elevada evaporació fa que el balanç hídric de la majoria de regions del bioma sigui sovint deficitari Tanmateix, a l’hivern, a gran part de les estepes i les praderies s’acumula una quantitat força gran de neu, que a la primavera es fon ràpidament i alimenta els rius i reomple els llacs Els cursos i els plans d’aigua Els rius cabalosos que flueixen a través d’estepes i praderies neixen sovint a les muntanyes o als biomes forestals veïns, ocupats sovint per una part considerable…

De cara al vent i sota la neu La primera imatge que la idea d’alta muntanya suggereix és la feta de pics rocallosos, clapes de tarters, grans rasos herbats i, senyorejant-ho tot, la tossuda salmòdia del vent i la brillantor de les congestes La realitat és força més complexa, però cal admetre que el vent i la neu són factors importants de l’ambient dels grans cims i un dels principals condicionants del poblament vegetal Matisant més, el vent i la neu resulten decisius tant per excés com per defecte, i tant directament com a través de llur influència en altres factors Les grans muntanyes del…

L’activitat cinegètica Els deltes, les llacunes i els aiguamolls litorals, en els quals la caça, la pesca i la recollecció d’ous i marisc oferien recursos abundants, foren probablement els primers indrets que van explotar els humans als sitemes litorals Ho posa de manifest clarament la presència de closques d’ostres i d’altres bivalves en jaciments arqueològics molt antics, tant a les zones temperades, com a les tropicals S’han trobat evidències, que daten de 8 500 anys enrere, de l’explotació del manglar, tant pel que fa a recollecció de bivalves Anadara tuberculosa com a caça de pècaris,…

L’esfondrament d’un univers cultural L’escàs efectiu de les poblacions humanes i la seva economia caçadora i recollectora perfectament integrada amb el medi marcaren la gestió dels recursos i el territori a la taigà en el període anterior a la colonització europea, sense comportar problemes ambientals significatius La colonització europea implicà en primer lloc la introducció d’una economia de producció amb una agricultura al límit de les possibilitats de collita acceptable i una intensificació de la pressió cinegètica per a l’obtenció de pells També comportà un creixement de la població i l’…

L’aportació humana a la desertització A diferència d’altres biomes, el del desert sembla l’únic al món que es troba en expansió Això respon en part a causes climàtiques però, com ja s’ha posat de relleu, també a l’acció millenària dels humans i molt particularment la més recent Ara fa dos segles, l’escriptor romàntic francès François René de Chateaubriand 1768-1848 escrivia una frase que ha fet fortuna “El bosc precedeix els humans, el desert els segueix” potser no és el cas sempre ni a tot arreu però expressa bellament el paper decisiu dels humans en l’expansió dels deserts arreu del món El…

Els elements de la vida Els components químics vitals La vida es basa en estructures materials i és tenaç a l’hora d’augmentar-ne la complexitat Els sistemes vius han aconseguit una millora notable en guanyar organització en canvi de les despeses d’energia irrecuperable Sembla que la gran riquesa d’estructura làbil, pròpia de la vida, no hauria d’anar lligada necessàriament a una naturalesa material molt precisa Però, de fet, els elements químics possibles i a l’abast marcaren el camí Certs tipus d’àtoms entraren més fàcilment que altres en un procés de complicació material Com que no…