Resultats de la cerca

James E Lovelock, a més d’un científic, és un argumentador hàbil En aquest passatge defensa que Gaia és un ésser viu comparant-la amb un tronc d’arbre viu, encara que constituït en un 90% de matèria morta Però no es tracta pas de cap argument decisiu L’argument essencial de Lovelock no admès pels seus detractors és que l’ambient planetari que és avui la base de la vida n’és també un producte No serien les condicions planetàries especials de la Terra les que haurien permès el desenvolupament de la vida sinó que precisament la vida hauria determinat el desenvolupament i el manteniment de les…

L’ecologia és una disciplina científica jove, que fins el 1866 ni tan sols no tenia nom fou llavors que el biòleg alemany Ernst Haeckel, deixeble de Darwin, batejà així “la ciència de l’economia, els costums, les formes de vida, les relacions vitals externes dels organismes”, en les primeres pàgines del primer volum de la seva “Generelle Morphologie der Organismen” , un llibre que no tractava precisament d’ecologia A diferència de la majoria de les ciències tal com es troben formalitzades avui, l’ecologia no és el fruit de la progressiva diferenciació i especialització d’un determinat camp…

Els processos edafogènics A l’alta muntanya els sòls són relativament homogenis, com són relativament poc variables la vegetació i els altres factors de l’edafogènesi en aquests medis El clima, per exemple, és sempre fred, amb importants contrastos tèrmics tant estacionals com diaris El temps transcorregut des de l’inici de l’edafogènesi és relativament breu i comprès en un interval força breu entre 10 000 i 12 000 anys en correspondència amb la retirada dels gels de la darrera glaciació En aquestes condicions els paràmetres més importants, aquells que expliquen la distribució dels sòls i les…

En rus, txernozem чернозём significa ‘terra negra’ Txernozem, doncs, és un terme popular que ha estat capturat pel llenguatge científic per a designar un dels sòls amb més importància econòmica del món i amb més pes en la història del coneixement edàfic En efecte, amb l’estudi dels txernozems, Vassili Dokutxàiev 1846-1903 aconseguí que l’agronomia passés de ser un ofici a convertir-se en la ciència precursora de l’edafologia moderna Però és que, a més, els territoris ocupats per txernozems cobreixen quasi el 5% de la superfície terrestre 6 milions de km 2 dues terceres parts de la humanitat…

Les biotes illenques actuals Totes les illes perdudes al mig dels oceans hostatgen faunes i flores delicades, sovint úniques En major o menor grau, són només el testimoni de la riquesa que trobaren els primers navegants Atesa la història d’extincions que han sofert, el risc que corren i el valor intrínsec que representen, han de ser considerades com a prioritats de conservació Els testimonis d’un passat puixant Avui dia resta poc del que foren paradisos, els quals coneixem de manera fragmentària mercès als testimonis que s’han conservat dels primers viatgers, a les exploracions…

“La iurta no es vincla davant del vent i el seu pit entoma amb braó la pluja No té raconades ni xamfrans,però brinda escalf i acolliment” Els nòmades porten la casa a sobre Tendes i habitacles desmuntables els segueixen i aixopluguen en la seva vida erràtica, tant al desert com al domini d’estepes i praderies Bo Juyi, poeta medieval xinès 772-846, deixà escrit Iurtes asiàtiques i tipis nord-americans són admirables exponents d’aquesta mòbil arquitectura de circumstància Sembla que les iurtes desmuntables, tal i com després esdevingueren famoses, aparegueren entre els antics turquesos devers l…

Una perspectiva neoromàntica per a una època postindustrial L’ecologia és una ciència romàntica No tots els ecòlegs hi estaran d’acord, és clar, i alguns epistemòlegs es mostraran probablement contrariats davant d’aquesta afirmació El món acadèmic en general ho acceptarà, en el millor dels casos, amb condescendència o, en el pitjor, amb anatema Tant se val A risc de guanyar-se aquest anatema, els directors i alguns autors de “ Biosfera ” ho veuen així Encara més pensen que bona part de l’actual crisi de creativitat que pateix l’ecologia acadèmica gairebé arreu del món, ve precisament d’haver…

La immensitat dels llacs, l’evanescència dels rius Tot i l’extrem dèficit hídric que pateixen els deserts freds, també hi ha llacs i rius veritables Encara més, és precisament en l’àmbit dels deserts freds on es troba el llac més gran del món la mar Càspia I també on apareix el quart més gran pel seu volum, si més no fins a temps recents la mar d’Aral Les aigües salabroses que no desemboquen enlloc Tanmateix, l’extrema aridesa del clima desèrtic, conseqüència de les escasses precipitacions i l’elevada evaporació, fa impossible el desenvolupament d’una xarxa fluvial normal Els rius que…

El medi hipogeu El medi hipogeu, tant terrestre com aquàtic no presenta obstacles insuperables a l’establiment de la vida El visitant ocasional de les cavernes, que poden considerar-se el medi hipogeu per antonomàsia, sol endur-se’n una imatge de desolació total, transmesa en bona part per l’absència de cobertura vegetal Però aquesta és una imatge totalment falsa del món subterrani, en absolut desproveït d’éssers vius Les restriccions que la foscor i altres factors imposen han estat superades per un bon nombre d’organismes, capaços de tancar tot el seu cicle vital sense haver de sortir a l’…

Aigües fredes i poc mineralitzades Fora de les zones de neu permanent, l’alta muntanya és sovint un paratge ric en ambients aquàtics de notable singularitat A més de l’abundant precipitació en forma de pluja o de neu per l’efecte del relleu sobre la circulació de les masses d’aire, els tipus més freqüents de roques generalment ígnies, metamòrfiques o magmàtiques són prou impermeables i resistents a l’acció erosiva de l’aigua Així, l’aigua hi circula superficialment en forma de torrents i rierols i s’acumula a les concavitats i a les valls, donant lloc a la formació d’estanys L’origen i la…