Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
La guerra d’Espanya, una guerra internacional. 1936-1939
El fracàs del cop d’estat contra el govern democràtic de l’estat espanyol, protagonitzat per un sector important de l’exèrcit, no fou total, ja que, gràcies als vint avions Junker JU 52 de l’aviació nazi alemanya que transportaren del Marroc a Andalusia tropes localitzades al protectorat espanyol, s’inicià una guerra de llarga durada la Guerra Civil Espanyola juliol del 1936-abril del 1939 Espanya desembre del 1936 Es pot considerar que aquest conflicte bèllic inclogué, d’alguna manera, diverses guerres més Fou una guerra civil europea , el precedent immediat, o potser es podria qualificar d…
Els Miquelets. 1640-1814
La història dels cossos armats de soldats voluntaris catalans anomenats Miquelets és un bon exemple, a Europa, del pas de la guerra antiga —intradinàstica, mercenària, sense cap nació al darrere i feta de breus episodis puntuals— a la guerra moderna La guerra moderna és una guerra entre estats, del poble nació en armes i, en general, de llarga durada Els Miquelets segles XVII-XVIII àmbit de les operacions bèlliques Aquest pas es començà a fer, a Europa i segons S Kott i S Michonneau, des del 1648 La forma de “guerra moderna” es consolidà a partir del 1793, amb la Revolució Francesa i l’…
Les rutes marítimes de la Mediterrània. 1250-1550
La cultura dels comtats catalans dels Pirineus no vivia d’esquena al mar Tot al contrari, els interessos eren diferents, però l’objectiu era el mateix la formació i el control de la diagonal estratègica de la Mediterrània que fes possible les relacions comercials i culturals amb Orient Més tard, es pensà també en l’Atlàntic es definiren les rutes de Flandes i d’Anglaterra, i començà l’exploració de les illes i les costes africanes L’expansió comercial de la confederació catalanoaragonesa Rutes i dominis comercials El gran dinamisme polític i cultural de la confederació catalanoaragonesa, i…
De l’Orinoco al Tibet. 1579-1672
La participació catalana en els viatges europeus d’exploració i de reconeixement de l’esfera terrestre iniciats al segle XV fou qualitativament important I més si es pensa en el pes relatiu de la població catalana en el conjunt d’Europa En termes generals, els exploradors catalans de la petita noblesa, com ara Joan Orpí, o jesuïtes com Antoni de Montserrat tenien formació universitària Viatgers i exploradors Les seves propostes s’adreçaren als governs d’alguns dels diferents estats europeus que havien iniciat els viatges de descoberta del món Portugal, la monarquia hispànica, Anglaterra Si la…
La Vaga dels Tramvies i la Guerra Freda. 1947-1989
A partir de les bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki, la idea de “guerra total” iniciada el 1914 va ser fortament qüestionada, perquè significava la possibilitat real de destrucció de la societat humana Sorgiren, aleshores, altres formes de guerra des de la lluita pacífica democràtica de masses fins al retorn de la vella guerra de guerrilles, des de la nova “guerra de les ones” fins a la renovada “guerra de les imatges” La Guerra Freda La Guerra Freda s’inicià el 1947, amb la ruptura dels aliats, just després de la constitució de l’ONU El món es dividí en dos, d’una banda l’Occident,…
Joan Lluís Vives i els humanistes catalans a l’Europa Lotaríngia. 1512-1637
L’Europa Lotaríngia, la franja ampla del continent europeu que s’estén des dels Països Baixos fins a la Toscana, ha estat la zona on s’han configurat els temps moderns El seu gran dinamisme polític, econòmic i intellectual es deu al fet que es trobava entre fronteres entre el Sacre Imperi Romanogermànic, el ducat de Borgonya i els Països Baixos, Lió, el Delfinat, la Confederació Helvètica, la Savoia, el Milanesat i la República de Venècia Humanistes catalans a la Lotaríngia L’eix del creixement econòmic europeu actual, la blue banana Londres-Milà, de fet correspon a aquesta franja multilingüe…
La internacionalització dels mestres catalans. 1884-1939
L’opció per l’ensenyament –i no, únicament, per les armes o el comerç– de la societat catalana moderna dels segles XVI-XVII té les seves arrels en Ramon Llull, Francesc Eiximenis i Joana de Lestonnac Als temps de la Illustració del segle XVIII hi ha la llavor de l’“ensenyança de minyons” de Baldiri Reixac, dels collegis d’escolapis i jesuïtes, dels seminaris i les acadèmies Professors i pedagogs Al segle XIX, les revolucions liberals assajaren un inici d’universalització de l’ensenyament L’any 1850, el ministre de Foment del govern central Antoni Ros i d’Olano Caracas, 1808 – Madrid, 1886…
L’imperi Català, el primer Commonwealth. 1282-1517
La incorporació, a partir del 1282, del regne de Sicília –que el 1266 havia passat de mans normandes a mans franceses– a la confederació Catalanoaragonesa, formada per quatre estats Catalunya, Aragó, Mallorca i València, i una ciutat estat Montpeller, va significar l’inici d’una nova etapa de la història de la Corona d’Aragó, la de la progressiva formació de l’imperi Català L’imperi català del segle XIII al XVI Es pot dir que, en el moment de la seva màxima extensió, aquest imperi fonamentalment marítim com ho van ser, més tard, el britànic i l’holandès inclogué territoris, sovint costaners,…
Catalans a la Segona Guerra Mundial. 1939-1945
Els milers de catalans i catalanes que participaren, en tots els fronts, a la Segona Guerra Mundial van ser, possiblement, molt més nombrosos que els combatents de molts estats que eren “oficialment” en guerra L’exili massiu de l’hivern del 1939 en situà molts als escenaris del conflicte Catalans en diferents escenaris I aquests escenaris incloïen França, Bèlgica i Holanda, que havien estat envaïdes la ciutat de Londres bombardejada el nord d’Àfrica i l’Orient Mitjà, situats entre molts focs la Unió Soviètica, que es replegava al Caucas i l’Àsia central per poder protegir-se d’un Tercer Reich…
Els parlaments. 1027-1714
A partir de l’any 1000, en algunes àrees de l’Occident europeu sorgiren els embrions dels futurs parlaments i dels futurs governs parlamentaris Es diu que el primer de la història va ser l’English Parliament, que definí les funcions que li corresponien el 1207 i el 1295 Però, de fet, l’origen és, a l’inici del segle X, el Parlement de Normandie o Échiquier de Rouen I se suposa que la invasió normanda d’Anglaterra, el 1066, dugué aquesta institució a les illes Britàniques El primer parlamentarisme Així, el mot anglès parliament es considera derivat del francès parlement , paraula que procedeix…