Resultats de la cerca

En paraules del crític literari Terry Eagleton, la novella, “tal com suggereix el seu nom, derivat de ‘nou’, és el producte del món modern secularitzat Les novelles es consumeixen en privat, a diferència del teatre clàssic o de la narrativa oral A diferència de la tragèdia antiga o de la mascarada cortesana, la novella és informal, sense vincles oficials amb l’estat o el sobirà” Autors i títols De fet, aquest mateix autor segueix afirmant “la novella, mescla promíscua de drama, poesia, tragèdia, èpica, narrativa i romanç, és la més híbrida de les formes canòniques…

La idea de construir idiomes artificials d’ús universal es configurà plenament en temps de la Illustració, i es difongué al segle XIX, parallelament a les revolucions liberals S’elaboraren més de 200 idiomes artificials, els autors dels quals pertanyien, en general, a les nacions cultes del centre i del nord d’Europa, amb llengua pròpia i de petites dimensions Des dels Països Catalans, per camins ben diversos, es feren algunes contribucions interessants per a combatre la maledicció bíblica de la Torre de Babel, tan singulars, que la primera es publicà a la Xina, a Macau i a París la segona, a…

L’any 1995 va néixer, amb la quarta ampliació de la Comunitat, l’Europa dels 15, que incorporà Àustria, Finlàndia i Suècia al conjunt de països que ja en formaven part El 2002, una nova ampliació va fer arribar el nombre de membres a 25 En aquest cas, les negociacions van comportar l’adhesió de deu països nous Letònia, Lituània, Estònia, Polònia, Hongria, República Txeca, Eslovàquia, Eslovènia, Malta i Xipre A partir del 2007 es pot començar a parlar ja de l’Europa dels 27, atès que Romania i Bulgària s’hi van incorporar com a membres de ple dret, tot i que amb algunes…

L’èxit dels gairebé dotze anys de funcionament 1914-1925 de la mancomunitat de serveis –ampliats– de les quatre diputacions provincials en què, des del 1833, s’havia dividit l’antic Principat de Catalunya ha estat un èxit de llarga durada La institució creada, la Mancomunitat de Catalunya, i els presidents del seu consell de govern, Enric Prat de la Riba i Josep Puig i Cadafalch, han esdevingut fites de la modernització de la societat catalana, i un model per a la regionalització de l’estat espanyol i de la Unió Europea La supressió de la Mancomunitat la decidí la dictadura militar espanyola…

La primera fita de la projecció internacional de la cultura catalana contemporània és el conjunt d’exposicions i activitats organitzades per la Generalitat de Catalunya a París, a l’entorn de l’Exposició Universal del 1937 Després del 1939, les dificultats de tota mena foren moltes Però, per camins diversos, creadors, gestors i “públic” anaren teixint una finíssima xarxa de complicitats, a banda i banda de l’Atlàntic “Gaudí, un univers” A partir dels anys 1977-80, la projecció de la cultura catalana trobà nous suports gràcies a la recuperació, o la reinvenció, dels tres parlaments i els tres…

“Els catalans d’Amèrica han estat pioners dels estudis indians”, ha escrit l’antropòleg Claudi Esteve Fabregat I segueix “Això va començar ben aviat amb el jerònim Ramon Paner que, el 1494, en ocasió del segon viatge de Cristòfor Colom a les Antilles, ja va fer de primer missionòleg, de primer lingüista i de primer etnòleg europeu a les Índies” Lingüistes i etnòlegs D’aleshores ençà, la contribució catalana al coneixement i a la fixació per escrit de les llengües d’Amèrica no s’ha interromput Lluís Nicolau d’Olwer en féu un primer balanç publicat a Mèxic el 1963 La comissió Amèrica i…

Lluny de les terres catalanes, algunes destacadíssimes figures dels sectors illustrats de la societat catalana del segle XVIII van tenir papers protagonistes en l’urbanisme de la Illustració Antoni de Sartine fou, durant quinze anys decisius 1759-74, el màxim responsable polític de la modernització de París, la ciutat més gran, aleshores, del continent europeu Miquel Constançó, també al segle XVIII, va contribuir a definir les grans infraestructures del Mèxic modern I Josep de Ribas fou el fundador –i el primer alcalde 1794-97– de la ciutat port russa d’Odessa París abans de la…

L’interès pels països en els quals els partits socialistes han aconseguit, per la via electoral o per la via insurreccional, el poder polític i la direcció dels afers públics és ben viu en la societat catalana d’ençà dels primers anys del segle XX El socialisme municipal anglosaxó i belga, el socialisme de càtedra germànic i austríac, el socialisme revolucionari francès, com també l’italià i el socialisme soviètic, són coneguts, sovint de primera mà L’any 1944, el polític i intellectual socialista Manuel Serra i Moret Vic, 1884 – Perpinyà, 1963, amb notables estudis d’economia i ciències…

La cultura dels comtats catalans dels Pirineus no vivia d’esquena al mar Tot al contrari, els interessos eren diferents, però l’objectiu era el mateix la formació i el control de la diagonal estratègica de la Mediterrània que fes possible les relacions comercials i culturals amb Orient Més tard, es pensà també en l’Atlàntic es definiren les rutes de Flandes i d’Anglaterra, i començà l’exploració de les illes i les costes africanes L’expansió comercial de la confederació catalanoaragonesa Rutes i dominis comercials El gran dinamisme polític i cultural de la confederació…

Els grups teatrals formats sobre la base de la nova cultura escènica de la Catalunya de la dècada del 1960 es van autodefinir com a “teatre independent” És a dir, teatre no lligat a la migrada oferta teatral de l’Estat espanyol que es feia només a Madrid, ni a l’anomenat “teatre comercial”, que era de baixíssima qualitat, i amb un públic en regressió Principals actuacions a l’estranger El teatre independent va començar essent no professional i es va submergir en una recerca lliure dels llenguatges escènics i dels espais teatrals, i, tot lluitant amb la censura, va elaborar, o va traduir i…