Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
Xurra
Àrea de nidificació de la xurra Pterocles orientalis als Països Catalans Maber, original dels autors És un ocell escàs, que actualment es troba restringit a la part occidental de la Depressió Central catalana, on arriba l’extrem nord-oriental de l’encara nombrosa població que habita la Depressió de l’Ebre Ocell molt sedentari, no hi ha dades fora de les seves àrees usuals de distribució així, doncs, no ha estat citat ni a la Catalunya Nord ni a Andorra ni a les Balears El poc coneixement que tenim sobre aquesta espècie a casa nostra, fa que no hi hagi dades sobre la seva fenologia de…
Descripció de les Illes Orientals
Banys àrabs de Ciutat de Mallorca, segle XI JG Els següents passatges de dos geògrafs àrabs ofereixen una descripció de les Illes Orientals de l’Àndalus El primer autor, l’oriental Ibn Hawqal, que va visitar personalment l’Àndalus, bé que no va ser a les Balears, és autor del Kitāb ṣūrat al-arḍ Descripció de la terra Aquesta obra, escrita entre el 950 i el 970, és una de les grans obres de la geografia àrab clàssica En el passatge que s’adjunta, l’autor es refereix al regne del califa ‘Abd al-Raḥmān III, mort el 961 Insisteix en la importància de la ramaderia, aspecte que també es repeteix…
Internet, el naixement d’un nou mitjà
El canvi de segle va ser escenari de profundes innovacions en les tecnologies per a la comunicació interpersonal i en els mitjans de comunicació Internet i la telefonia mòbil, nascudes unes dècades abans, però implantades comercialment a partir de mitjan dècada dels noranta, es van convertir aviat en eines per a enfortir i estendre les xarxes de relacions socials, en nous canals de distribució de notícies i en espais virtuals per a accedir a múltiples serveis des de qualsevol lloc i a qualsevol hora Les característiques socials, polítiques i culturals dels Països Catalans han dotat de…
La premsa burgesa: el “Diario de Barcelona" i “Las Provincias”
Portada de“Las Provincias” en el seu centenari, amb el retrat dels seus fundadors, València, 1966 BV / MG Els dos diaris més rellevants a les seves regions en el decurs de la segona meitat del segle XIX foren el “Diario de Barcelona” 1792 i “Las Provincias” 1866 Tot i ser diferents en diversos aspectes que n’afectaven el contingut i la presentació, poden ser considerats els títols més representatius de la burgesia catalana i valenciana respectivament El primer va néixer al segle XVIII d’un privilegi reial de Carles IV, i el segon, de la transformació de “La Opinión” 1860 en quedar-se-la el…
Rata talpera
La rata talpera Arvicola terrestris és una espècie de dimensions i coloració variables, de potes més aviat curtes i cua coberta de pèls curts i fins, que no sobrepassa mai en les formes peninsulars la meitat de la llargada del cap i el cos junts Els ulls són petits i les orelles, curtes, sobresurten poc d’entre el pèl dels voltants Tant els mascles com les femelles tenen un parell de glàndules odoríferes laterals, que són especialment desenvolupades durant l’època de la reproducció Les mesures corporals són les següents 182-219 mm de cap i cos, 104-147 mm de cua, 31,5-39 mm de peu posterior…
L’intent de mediació de Carrasco i Formiguera
Retrat de MCarrasco i Formiguera, sd Coll part / GS Manuel Carrasco i Formiguera Barcelona, 1890-Burgos, 1938 havia participat en la Conferència Nacional Catalana del 1922 S’hi va manifestar nacionalista radical, però a diferència de Francesc Macià, que aleshores va fundar Estat Català i va declarar la guerra d’independència, Carrasco va ser un dels partidaris de l’ús de mitjans no violents, que en aquella assemblea van fundar Acció Catalana Com a representant d’aquest partit va prendre part, el 1930, en la conferència de Sant Sebastià, on es va pactar amb els republicans espanyols l’…
El govern urbà i la producció gremial
Composició de la mà menor al Consell de Cent de Barcelona al final del segle XV A l’inici de l’edat moderna, la xarxa de pobles i ciutats de l’arc europeu al voltant de la Mediterrània continuava sent un mosaic de realitats polítiques, lingüístiques i culturals diferents, però en contacte directe les unes amb les altres La varietat es reflectia en les estructures de poder d’aquests països, implicats de segles en la conquesta i defensa d’un paper militar i comercial en un mar compartit Existia, doncs, un ampli ventall de models les oligarquies mercantils de Venècia i Gènova, el senat…
Les formes de vestir
Els canvis primers i essencials en la indumentària dels catalans al llarg del segle XIX van ser conseqüència de la revolució industrial, que incidí directament en la indústria tèxtil Es va tendir a desplaçar les fibres i les manufactures tradicionals, com els llenços i les sedes, en favor dels teixits nous, més barats i assequibles, com els estampats de cotó L’ús de la màquina de cosir es generalitzà pels volts del 1870, i s’inicià la gran època de la modisteria domèstica Fou també l’edat d’or de les populars revistes illustrades, amb figurins i làmines de moda I tot plegat, en uns anys en…
El massís de Garraf-Ordal
Paret del puig de Martell, a Vallbona El relleu del massís de Garraf es torna en certs punts molt accidentat, com ara en aquest barranc del vessant litoral Xavier Parellada El massís de Garraf-Ordal 18, entre els principals espais naturals del sistema litoral català El massís de Garraf-Ordal, integrat parcialment al Parc Natural del Garraf, constitueix l’extrem sud-occidental de la Serralada Litoral Catalana Es presenta com una unitat orogràfica ben definida, que queda limitada al nord i a l’est, respectivament, per les valls de l’Anoia i del Llobregat, a l’oest per la depressió del Penedès i…
El paisatge vegetal de la Serralada Transversal catalana (territori olositànic)
L’anomenada Serralada Transversal constitueix un sistema orogràfic d’acusada personalitat que, arrencant dels contraforts sud-orientals dels Pre-pirineus Serres de Puig Estela i Santa Magdalena, acaba constituint la façana alterosa de les planes ruscíniques meridionals Es tracta d’un territori abrupte, englobador d’alguns plans importants, petit en extensió, però gran en interès i bellesa paisatgística La Serralada Transversal, o territori olossitànic, queda delimitada pel riu Ter a l’W i al S, a l’E pels raiguers del Gironès que, entre el Ter i el Fluvià, davallen cap a la plana, i al N pel…