Resultats de la cerca
Es mostren 196 resultats
Garsa de mar
La garsa de mar Haematopus ostralegus és un ocell d’aiguamoll que sol veure’s a les nostres platges al bon temps, on s’alimenta principalment de molluscs, que desenterra d’entre la sorra amb el bec llarg i recte que la caracteritza La fotografia de dalt, feta a la Punta de la Banya, al delta de l’Ebre, ens en mostra una imatge típica, a la qual s’evidencia el color de les potes i el bec, i el contrast de blanc i negre del plomatge, que li ha valgut el nom de garsa, per la semblança amb aquest ocell La fotografia de baix ens en mostra un rar exemplar parcialment albí Xavier Ferrer i Anna…
El món funerari
Necròpoli del turó dels Dos Pins, Cabrera de Mar, 250-180 aC RM En els darrers anys els estudis del món funerari han pres un nou gir amb la popularització del que s'anomena arqueologia funerària o arqueologia de la mort Es tracta d'una disciplina que intenta aproximar-se a la definició social d'aquells qui practiquen uns determinats usos funeraris partint de la idea que aquests responen a la qualitat social del difunt i el fan accedir, en paraules de Vernant, a una nova condició d'existència social, a un estat positiu estable l'estatut de la mort, que l'inscriu en el centre de la vida comuna…
L’arbre de la vida dels artròpodes
Esquema consensuat de les relacions externes dels artròpodes, amb especial atenció als fílums més estretament relacionats, els quals constitueixen, juntament amb els artròpodes, el gran clade protostomat dels ecdisozous Els protòstoms inclouen també els lofotrocozous anomenats per alguns autors espirals i els quetognats, un fílum de posició encara incerta Els deuteròstoms i els protòstoms constitueixen un llinatge evolutiu que hom anomena nefrozous , per la presència en aquests grups dòrgans excretors Dos petits grups, els acelomorfs, antigament inclosos en els platihelmints, i els mesozous…
Novetats sobre la fauna de mamífers de les Balears
L’any 2008 es va detectar la presència d’una foca mediterrània, o vell marí Monachus monachus , a la reserva de Toro, just quan feia cinquanta anys que no s’havia vist en aigües mallorquines L’exemplar devia haver arribat del nord d’Àfrica, on queden poques poblacions L’espècie està catalogada en greu perill d’extinció Fundación CBD-Habitat / Mercedes Muñoz-Cañas En el transcurs dels darrers vint-i-cinc anys s’han produït alguns avenços notables en el coneixement de la fauna de mamífers de les Balears que afecten tant la composició específica com la història de la fauna de les Balears Tots…
El món pirinenc: la Cerdanya
Pastor, A de Laborde, 1807-18 BC La fundació de la Societat Econòmica de Puigcerdà el 1778, una de les primeres en el món de parla hispànica, va representar un intent de promoure “l’agricultura, la indústria i les arts” a l’àrea espanyola de la Cerdanya Concebuda per un grup de notables de la capital, el projecte fou motivat en gran part pel sentiment que s’estava produint un declivi de la prosperitat de la Cerdanya espanyola des de la divisió de la vall entre Espanya i França el 1659, i per la idea que la Cerdanya francesa s’havia desenvolupat millor, sobretot pel que feia a l’agricultura i…
L’impacte de l’activitat pesquera sobre els organismes de la mar Catalana
A Catalunya, els darrers vint anys, la pesca ha evolucionat cap a una activitat industrialitzada, amb menys embarcacions però més eficients Tot i que la gestió de la pesca al Principat té com a principi bàsic limitar el creixement de l’esforç de pesca, aquest esforç ha continuat augmentant gràcies a subvencions procedents dels sectors públic i privat, i s’ha intensificat a mesura que els recursos pesquers es reduïen Reconstrucció a partir de les dades oficials disponibles excloent-ne captures no declarades i rebuig de les captures de peix a la mar Catalana al llarg dels darrers cent anys…
La classificació dels éssers vius
L’arbre de la vida Arbre filogenètic dibuixat per Charles R Darwin en una llibreta de notes Transmutation of species ‘La transmutació de les espècies’, 1837-38 Cambridge University Library Parlar de la vida és parlar, sobretot, de diversitat Una de les particularitats que caracteritza més bé la Terra és l’extraordinària varietat d’éssers vius que exhibeix, els quals són presents, adaptats en forma d’espècies concretes, en tots els ambients, àdhuc en els més extrems, des del sòl antàrtic fins a les bullents surgències termals submarines, i des de les capes altes de la troposfera fins a…
Linx nòrdic i linx ibèric
El linx nòrdic o gat cerver Lynx lynx és un fèlid gros, de més de 15 kg de pes, cua curta, la capa amb poques taques i, en general, mal definides i pinzells ben desenvolupats damunt de les orelles Té, només, una premolar entre l’ullal i la carnissera superior, la seva carnissera inferior té una tercera cúspide rudimentària, però clarament apreciable, a la vora posterior, i la fórmula dentària és 3/3, 1/1, 2/2, 1/1 En el passat, es trobava a tota la regió paleàrtica continental, a excepció, potser, d’alguna part de les penínsules mediterrànies, i al N d’Àfrica Actualment, és molt estrany a…
La portalada de Ripoll
Portalada del monestir de Santa Maria de Ripoll, segle XII ECSA / MA Entorn el 1150, un equip d’escultors adossà una gran portalada de granit a la façana occidental de l’església abacial de Ripoll, construïda un segle abans Aquesta obra monumental, inspirada en els arcs de triomf romans i carolingis, és un dels conjunts esculturals més vastos de l’art romànic El seu estil és l’hereu de diverses tradicions l’escola tolosana de Gilabert, els marbrers rossellonesos i els talladors de pedra llombards El registre superior del frontispici està presidit, com en molts dels timpans romànics, per una…
La febre groga del 1821 a Barcelona
Xilografia sobre la febre groga al romanç Dialogo entre Feliu y Jaumet abitans en Barcelona , 1821 BC / RM De mitjan juliol al final de novembre del 1821, Barcelona va ser assolada per la febre groga La paorosa epidèmia s’emportà unes sis mil persones les xifres que proporcionen les fonts de l’època són molt imprecises, una bona part de les quals pertanyien al barri de mar de Barcelona, la Barceloneta, el lloc per on entrà precisament el contagi No és pas el propòsit d’aquest text fer la història de l’esdeveniment, però sí de fer veure alguns dels mecanismes socials que la plaga posà en…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina