Novetats sobre la fauna de mamífers de les Balears

En el transcurs dels darrers vint-i-cinc anys s’han produït alguns avenços notables en el coneixement de la fauna de mamífers de les Balears que afecten tant la composició específica com la història de la fauna de les Balears.

Tots els mamífers terrestres no voladors de les Balears han estat introduïts per l’ésser humà, el qual, fa dues dècades, es creia que havia arribat a les Balears uns 7.000 anys enrere (alguns autors postulaven fins i tot que feia 9.000 anys). L’arribada dels humans és important perquè és el moment en què presumiblement s’extingeix la fauna autòctona de mamífers terrestres que hi vivia des de feia més de 5 milions d’anys (Myotragus, Hypnomys, Nesiotites) i apareix la fauna de mamífers actual. Avui se sap, però, que els humans (i la seva fauna acompanyant) s’instal·laren a les Balears molt més tard, sembla que entre el 2150 i el 2350 aC. Juntament amb ells, hi arribaren quatre o cinc espècies domèstiques (el bou, la cabra, l’ovella, el porc i, molt probablement, el gos) i dues espècies de micromamífers que se suposa que ocupaven un nínxol més comensal que el que ocupen en l’actualitat, la rata cellarda (Eliomys quercinus) i el ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus). Pel que se sap, a la prehistòria de les Balears no hi ha mamífers carnívors silvestres. En la seva absència, els micromamífers presents eren molt abundants, tan abundants com ho eren les òlibes, els seus depredadors alats per excel·lència.

La fauna de mamífers de les Balears va romandre bàsicament inalterada durant uns dos mil anys.

La història de la successió faunística a les Pitiüses (Eivissa i Formentera) és encara insuficientment coneguda. A les Gimnèsies (Mallorca i Menorca) l’arribada dels romans (o tal volta de la influència del món romà, que pot haver estat un poc anterior a la mateixa conquesta romana) va suposar la introducció de noves espècies de mamífers i un canvi molt aparent en l’ecologia de les illes. És en aquesta època (grosso modo, al començament de la nostra era) que a les Gimnèsies s’introdueixen els cavalls, els ases, els conills, les daines, les llebres, els ratolins domèstics, les rates negres, les musaranyes (només a Menorca) i les mosteles o mostels (Mustela nivalis), com també diferents espècies de rèptils. La cronologia de l’arribada del ratolí mediterrani (Mus spretus) a Mallorca i Menorca encara no ha estat aclarida. En canvi, se sap que la introducció de les mosteles a Mallorca i Menorca va tenir unes conseqüències importants sobre la demografia de les espècies de micromamífers i sobre la seva talla corporal: les mides de les rates cellardes i dels ratolins de bosc es van reduir significativament amb l’arribada de les mosteles. En un efecte en cadena, les poblacions d’òlibes es van reduir.

Els darrers anys s’ha establert també que algunes de les espècies de mamífers presents a l’actualitat a les Balears, com l’eriçó africà (Atelerix algirus) i el gat mesquer (Genetta genetta), van ser introduïdes durant l’ocupació islàmica.

D’altra banda, a més d’haver-se avançat en el coneixement del procés de colonització de les Balears pels mamífers, hi ha hagut importants novetats faunístiques. Així, l’any 1998, prop de Portinatx, va ser fotografiat un exemplar atropellat de fagina o mart de gorja blanca (Martes foina) a Eivissa, una espècie que es pensava extinta a l’illa. Aquest exemplar evidencia la presència de l’espècie a Eivissa, tot i que la població deu ser molt petita.

Una segona espècie que ha "reaparegut" a les Balears ha estat la foca mediterrània o vell marí (Monachus monachus). Al final de la primavera i durant l’estiu del 2008 hi va haver diferents albiraments de vell marí, a la costa nord de Mallorca. Encara no és clar si aquest exemplar, ben determinat i fins i tot fotografiat a l’interior d’una cova, fou un visitant ocasional o si s’ha establert a Mallorca.

D’altra banda, des de juny del 2006 s’han començat a trobar en diferents bandes de l’illa de Mallorca (marina de Llucmajor, Porreres, Bunyola, etc.) exemplars de musaranya nana (Suncus etruscus). Aquesta espècie havia estat citada els anys cinquanta per la troballa d’uns ossos en unes egagròpiles d’òliba trobades a Manacor. La seva absència en nombroses egagròpiles d’òliba analitzades els anys setanta i vuitanta va fer pensar que l’espècie no era present a l’illa, i que la citació anterior tal volta representava un exemplar capturat fora de Mallorca i regurgitat a Manacor. La nova evidència documenta que l’espècie hi és present, i sembla que la recurrència de noves citacions fa pensar que es troba en expansió.

Dues espècies de mamífers carnívors exòtics han estat citades els darrers anys. D’un costat, el coatí (Nasua nasua), que sembla que té una població petita, procedent d’exemplars captius amollats, i hi ha evidències que han criat. A partir del 2003 fins a l’actualitat se n’han vist exemplars a Lloseta, Selva, Mancor, Santa Margalida, sa Pobla i Pollença, i la Conselleria de Medi Ambient del Govern Balear està intentant controlar-la. La segona espècie exòtica recentment introduïda és l’ós rentador (Procyon lotor). Aquesta espècie ha estat observada als municipis de Puigpunyent, Lloret i Banyalbufar. Fins ara només se n’han observat exemplars aïllats, i la reproducció a Mallorca no s’ha documentat. La Conselleria de Medi Ambient tracta també d’eliminar aquesta espècie.

Dintre dels ratpenats s’han produït nombroses novetats, gràcies a la utilització de tècniques de detecció d’ultrasons i a la realització de mostreigs específics. D’altra banda, les novetats de nomenclatura derivades d’estudis genètics fan que la llista de ratpenats de les Balears actualitzada sigui diferent de la que es disposava ara fa vint-i-cinc anys.

La taula següent presenta els quiròpters de l’arxipèlag balear. Recull les espècies que han estat citades a les Balears, com també els canvis de noms científics derivats dels estudis genètics. (Dades de l'autor).