Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Els bancs de dades de la flora vascular
És ben sabut que la generalització de l’ús de la xarxa internet com a eina d’accés al coneixement ha obert unes perspectives insospitades fins fa molt poc temps Juntament amb el desenvolupament d’Internet, cal destacar la gran capacitat de càlcul i d’emmagatzematge de dades dels ordinadors actuals Per a la majoria de projectes de recopilació de dades ja no calen grans centres de càlcul amb maquinari car i especialitzat, ja que amb els ordinadors personals es poden desenvolupar bases de dades amb milions de registres Tot plegat ha obert noves possibilitats en la integració, l’anàlisi i la…
Aspectes històrics dels estudis geològics als Països Catalans
Els coneixements actuals de la geologia de les diferents unitats dels Països Catalans són el resultat de l’acumulació d’informació i de successives i millorades interpretacions des de, pràcticament, el naixement de la geologia al nostre país fins avui, això és, des de fa més de 150 anys, tant per part de geòlegs catalans com forans En la història d’aquests coneixements podem distingir, fins a final dels anys seixanta, tres grans etapes La primera comprèn des dels primers estudis naturalistes amb aportacions geològiques dels temps de la Illustració fins a la formació dels primers geòlegs a…
Els estudis paleontològics
Els precedents Des de temps immemorials els fòssils han estat objecte d’atenció popular, però llur coneixement científic és relativament recent Cal tenir en compte que la ciència paleontològica no establí els seus fonaments fins no fa gaire més de dos-cents anys, tot i que de molt abans algunes mentalitats despertes ja havien aconseguit una interpretació correcta de llur naturalesa Malgrat tot, durant el segle de la Illustració continuaven manifestant-se encara algunes idees pintoresques relatives a llur significació veritable Als Països Catalans no fou fins a mitjan segle XIX que s’iniciaren…
La correlació estratigràfica
Ara, que han estat vistes les unitats estratigràfiques elementals litostratigràfiques, allostratigràfiques, pedostratigràfiques, biostratigràfiques, que hom pot establir a l’escala local, cal cercar la contemporaneïtat i l’ordre de successió dels fets esdevinguts dins la conca sedimentària i, a poc a poc i circumspectament, anar estenent progressivament aquest concepte a l’àmbit regional, continental i mundial és a dir, cal establir la correlació estratigràfica «Correlar dues o més unitats és establir una correspondència en llur caràcter i llur posició estratigràfica», segons la Guia…
Aspectes històrics dels estudis florístics als Països Catalans
Els orígens de la florística Les obres dels autors de l’antiguitat clàssica, com Dioscòrides o Plini, foren mereixedores durant l’etapa renaixentista de diversos comentaris botànics, sovint ricament illustrats, com aquesta edició de la traducció castellana de l’obra de Dioscòrides feta per Andrés de Laguna En aquesta etapa, la Universitat de València tingué un paper capdavanter i fou la primera, fora d’Itàlia, que creà una càtedra d’anatomia i herbes i un jardí botànic Imposà al titular de la càtedra d’herbes separada de la d’anatomia el 1560 l’obligació d’herboritzar per diferents punts del…
La Caixa Girona (1940-1995)
Logo de la Caixa de Girona La Caixa d'Estalvis de Girona 1940-1995 Girona, el 1940 Girona, el 1940 El 1940 Girona era una ciutat que vorejava els 30 000 habitants Encara no havia agregat els pobles veïns El mes de febrer feia un any de l’ocupació per part de l’exèrcit del general Franco, que va posar fi a la guerra civil Les ferides estan totalment obertes Després de l’assassinat el 1936 de nombrosos sacerdots, de militants de partits polítics de dreta i de gent benestant, ara és el torn dels vencedors d’aplicar la seva particular justícia, no inspirada precisament en la caritat cristiana Es…
Caixa de Manlleu (1896-1994)
Logo de la Caixa de Manlleu La creació de la Caixa d'Estalvis de Manlleu 1896 Manlleu, el 1896 El canal de les fàbriques, a Manlleu, en postals del començament del segle XX La població de Manlleu tenia una mica més de 5 000 habitants el 1896 Una població relativament petita, si la comparem amb altres seus de caixes d’estalvis catalanes Inferior fins i tot a la de Vic, la capital de la comarca d’Osona —11 600 habitants el 1900—, a la qual pertany Manlleu Però Manlleu tenia una característica pròpia era la capital industrial d’Osona, el centre d’un nucli fabril, que inclou Roda, Sant Hipòlit,…
Caixa Penedès (1913-1995)
Logo de la Caixa del Penedès La creació de la Caixa d'Estalvis del Penedès 1913 Vilafranca del Penedès el 1913 Vilafranca era aleshores una ciutat de prop de 8 000 habitants Tenia bona connexió ferroviària amb Barcelona i Tarragona, i no tan bona per la carretera, que era de segon ordre Oficialment, era una vila i cap d’un partit judicial Collita del raïm Catàleg de vins de Joan Domènech , de Sant Sadurní d’Anoia Vilafranca en una postal de principi de segle L’economia de la vila i comarca està totalment vinculada al vi, de manera que quan la collita és bona i els preus també ho són, les…
Caixa de Terrassa (1877-1994)
Logo de la Caixa de Terrassa La creació de la Caixa d'Estalvis de Terrassa 1877 Terrassa, el 1877 Terrassa, en postals del començament del segle XX L’any 1877, la vila de Terrassa tenia uns 11 000 habitants Des del 1834 era cap de partit judicial, un territori equivalent al que és avui dia la comarca del Vallès Occidental Terrassa s’ha industrialitzat Els seus empresaris han jugat fort a favor de les noves tècniques i de les noves màquines, que permeten multiplicar la producció A l’igual que Sabadell, trien l’especialització llanera, dintre del sector tèxtil, que és el que encapçala la…
Caixa de Manresa (1865-1994)
Caixa de Manresa 1865-1994 Manresa, el 1865 Manresa, en postals del començament del segle XX La ciutat de Manresa també s’ha industrialitzat Aquest és un denominador comú de la seu de les primeres caixes d’estalvis catalanes Manresa serà la gran capital industrial de l’interior, que prendrà el protagonisme inicial a ciutats com Reus o Igualada La raó és la força hidràulica, la font energètica a més bon preu que té Catalunya Ni Reus ni Igualada tenen aigua aprofitable i aquí començarà el seu declivi industrial, ja que el carbó que han de cremar no fa competitius els seus productes…