Resultats de la cerca

La garsa Pica pica és un ocell gros 44-46 cm, desvergonyit i renouer, molt comú als espais oberts i als conreus Astuta i impertinent, manté sempre les distàncies amb l’enemic, que intueix a temps i escridassa de lluny estant quan cria, sempre en bardisses, arbres alts o llocs d’accés difícil, roman, per contra, en un caut silenci Detestada pel pagès —a qui hom diria que ofèn tant o més que perjudica — és, tanmateix, un ocell bonic, d’un color negre lluent que es tornassola de verd i blau metàllics a la llarguíssima cua i a les vores de l’ala, i d’un color blanc puríssim a l’abdomen i a la…

Aspecte general extern d’un poliplacòfor A Detalls d’una valva intermèdia en visió ventral B i dorsal B’ i d’una valva terminal C Hom ha indicat en el dibuix 1 valva inicial, 2 cinturó marginal, 3 valva intermèdia, 4 quilla, 5 valva terminal, 6 sinus, 7 dents d’inserció, 8 laminetes suturals, 9 àrea central, 10 àrea lateral, 11 mucró Lluís Centelles, a partir de fonts diverses Hom ha considerat durant molt de temps que els poliplacòfors Polyplacophora pertanyien a la classe dels amfineures Amphineura , juntament amb els aplacòfors Aplacophora Tanmateix, alguns autors distingeixen…

La serp de garriga balear Macroprotodon mauritanicus té el dors de color terrós o grisenc, amb una línia vertebral de petits rectangles negres, un característic dibuix fosc a la nuca i una brida també fosca que va de l’ull al llavi Guillem Giner L’any 2001 es va considerar que les diferències dins el gènere Macroprotodon resultaven prou significatives i coherents des dels punts de vista morfològic i geogràfic per a dividir l’espècie Macroprotodon cucullatus en quatre espècies diferents M cucullatus, M brevis, M abubakeri i M mauritanicus Més endavant, els estudis moleculars van confirmar…

Reconstrucció tridimensional d’un biofilm compost per Scytonema julianum i Leptolyngbya sp En aquesta microfotografia confocal la imatge és formada per tres canals en vermell, autofluorescència de pigments en verd, ectopolisacàrids marcats amb concanavalina A, i en blau, DNA marcat amb Hoechst 33258 Mònica Roldán Els cianobacteris o cianòfits constitueixen un grup molt divers de procariotes Van ser els primers organismes capaços de fer una fotosíntesi que alliberava oxigen de l’aigua i, per tant, van ser els responsables que l’atmosfera de la Terra tingués aquest gas, essencial per a la vida…

El trencapinyes comú Loxia curvirostra és un fríngíllid nidificant dels nostres boscos de coníferes, característic sobretot per la forma del bec, recorbat, gros i fort, i pels colors vistents del seu plomatge, vermellós en el mascle exemplar de baix i gris verdós en la femella exemplar de dalt Com el seu nom indica, trenca les pinyes amb el bec per obtenir-ne els pinyons dels quals s’alimenta És un ocell comú, d’uns 15 o 16 cm de llargada, que es deixa veure fàcilment quan travessa el bosc en el vol ondulant que caracteritza els ocells del seu grup, o bé quan es belluga entre les branques,…

Sota el concepte de pseudocelomat hom inclou els antics asquihelmints, organismes vermiformes que, internament, no tenen un celoma ben desenvolupat Hi ha, però, moltes diferències externes entre tots els fílums que hom agrupa en aquest collectiu L’exemplar de la fotografia, un rotífer de l’espècie Keratella tropica , no té pas un aspecte vermiforme, ja que externament és proveït d’una lloriga Jordi de Manuel La major part dels fílums que hom reuneix en aquest segon bloc de verms han estat considerats durant molt de temps classes diferents de l’ara desaparegut fílum dels asquihelmints…

Morfologia El ferreret Alytes muletensis és un notabilíssim endemisme balear que persisteix en una població reduïda i en un biòtop rocós molt específic, que l’ha forçat a uns costums grimpadors força diferents dels d’altres espècies del mateix gènere Jordi Muntaner El ferreret, espècie pròxima al tòtil, és un gripau petit —fa de 30 a 35 mm de longitud—, de cap gros, arrodonit, més llarg que ample i quasi més ample que el tronc, coll indistint, tronc deprimit i membres relativament llargs Al cap, els orificis nasals són apropats i súpers, i hi ha un plec cutani al davant Els ulls són…

Enfonsada habitualment en el sòl, la rel o arrel serveix per a la fixació de la planta i per a l’absorció de l’aigua i les sals minerals que els vegetals necessiten No és visible, doncs, habitualment, tot i que pot arribar a representar fins més enllà de la meitat del volum total d’un vegetal Però les rels no sempre són subterrànies Excepcionalment apareixen rels aèries a certs epífits que viuen sobre altres plantes sense parasitar-les com són ara algunes orquídies tropicals Encara podem trobar, també de manera excepcional, plantes sense rel, com per exemple alguns vegetals aquàtics cas de…

Caràcters microscòpics principals de les grafidals Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol A Graphis scripta ascs i ascòspores jove la de la dreta i madura la de l’esquerra noteu els septes gruixuts i més estrets del centre B Diploschistes ocellatus ascs de reacció I- i ascòspores murals i brunes Biopunt, original de Mireia Giralt Formen un ordre d’ascomicets liquenificats, unitunicats, de tallus crustaci, amb algues clorococcals o trentepolials i amb ascocarps en forma de lirella o d’apoteci, i ascs amb la paret engruixida a l’àpex, però no amiloide I…

Constitueixen un ordre molt problemàtic des del punt de vista de la classificació, que acull unes 150 espècies de mida petita i mitjana, marines o d’aigua dolça, les quals tenen en comú el tipus d’aparell bucal, molt especialitzat i protràctil, i també el fet d’estar mancats de determinats ossos orbitals concretament el tercer, el quart i el cinquè infraorbitals Els ous que produeixen són demersals i tenen gotes d’oli, a més d’uns filaments adhesius Un altre tret característic és que de les dues aletes dorsals, la primera és constituïda per radis espinosos les aletes pelvianes, que són…