Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
Tortuga llaüt
L’anomenada tortuga llaüt és fonamentalment atlàntica, però sembla haver-se reproduït a la Mediterrània El més notable d’aquesta espècie, l’única que constitueix la seva família, és que no presenta escuts cornis, sinó una pell gruixuda i coriàcia, amb el dors negre o bru fosc, amb taques més clares Presenta de cinc a set crestes longitudinals molt prominents, que, de vegades, tenen una mena d’entalladures La part posterior de la closca és afilada, i la part ventral és clara amb marques fosques El maxillar superior és escotat i forma un dibuix, com si el bec tingués dues dents La tortuga…
Morell de plomall
El morell de plomall Aythya fuligula es distingeix pel color negre intens del dors i, sobretot, pel plomall negre, que ostenten tant els mascles com les femelles A la fotografia s’aprecia el diferent acoloriment dels flancs, blancs en el mascle a l’esquerra i marrons en la femella a la dreta Joaquim Gosàlbez Migrador i hivernant regular molt escàs i localitzat, preferentment, al litoral a la major part del territori Molt irregular a Mallorca, accidental a les Pitiüses i absent a Andorra Els primers exemplars arriben des de la segona quinzena d’octubre Quan el pas es fa més evident és al…
Els cianobacteris, creadors de l’atmosfera actual
Reconstrucció tridimensional d’un biofilm compost per Scytonema julianum i Leptolyngbya sp En aquesta microfotografia confocal la imatge és formada per tres canals en vermell, autofluorescència de pigments en verd, ectopolisacàrids marcats amb concanavalina A, i en blau, DNA marcat amb Hoechst 33258 Mònica Roldán Els cianobacteris o cianòfits constitueixen un grup molt divers de procariotes Van ser els primers organismes capaços de fer una fotosíntesi que alliberava oxigen de l’aigua i, per tant, van ser els responsables que l’atmosfera de la Terra tingués aquest gas, essencial per a la vida…
Els espais naturals dels Països Catalans. Introducció
Localització dels espais naturals del litoral català i valencià IGA, original dels autors A tot arreu on l'espècie humana exerceix el paper d'espècie dominant, definir el que és natural i el que no ho és resulta una qüestió menys òbvia del que podria semblar I encara és més complicat a zones tan humanitzades com el continent europeu, especialment si, com és el cas dels Països Catalans, ens situem a l'àrea mediterrània, on pràcticament tot el territori ha patit un procés més o menys intens d'artificialització o, si més no, una intervenció humana important Amb tot, els elements de caràcter…
Lluís Domènech i Montaner (1849-1923), una biografia en el context modernista
La recent celebració a Catalunya de l’any Domènech i Montaner amb motiu del 150 aniversari del seu naixement, la declaració com a «béns de la Humanitat» de les seves obres més significatives i, en general, l’adopció i difusió del Modernisme com a model artístic de la presència de Barcelona en el mapa de les ciutats amb patrimoni cultural a Europa, ha fet augmentar el grau d’informació del públic i també l’interès crític sobre la vida i obra d’aquest arquitecte Domènech, Puig i Cadafalch, Sagnier i, sobretot, Jujol, apareixen ara al costat de Gaudí en una consideració estimulant de les seves…
Les agaricàcies: camperols, xampinyons, pentinelles i afins
El camperol Agaricus campestris viu als prats i a les gespes, i presenta les làmines joves de color rosatintens L’anell és descendent i el barret, gairebé blanc Pot atènyer mides força més grosses fins a 10 cm que el conegut xampinyó conreat Com aquest, és un bon comestible Josep M Vidal / SCM Si les agaricals de la família anterior eren bàsicament micorizògenes formadores de micorizes, amb arbres dels boscos, principalment, les d’aquesta i de les tres que seguiran són essencialment sapròfites i viuen als sòls rics en matèria orgànica i en sals minerals, als boscos i vores de camins, o als…
Entorn del grup El Rovell de l'Ou
Durant el Modernisme, la formació dels pintors i escultors ja no era exclusiva de les escoles oficials de Belles Arts Aquestes escoles –a Barcelona Llotja– havien perdut prestigi entre els aspirants a artista, ja entre els primers modernistes, i es considerava que estaven anquilosades i que predicaven un academicisme rutinari que calia defugir Per suplir-les, molts pintors del tram final del vuitcents català exerciren un mestratge privat –Tomàs Moragas, Modest Urgell, Lluís Graner– i alguns d’ells formalitzaren aquest mestratge en forma d’acadèmies particulars Marià Pidelaserra, Emili…
Els hereus del fortunyisme
Tomàs Moragas 1837-1906 Dama del Cinquecento Aquarella paper Collecció particular RM El fenomen pictòric anomenat fortunyisme es va originar després de l’èxit aconseguit pel pintor Marià Fortuny i Marsal Reus 1838-Roma 1874 que des de la seva joventut fou considerat ja com un geni, i foren els seus mestres els primers que van captar d’immediat la gran aptitud tècnica i l’enorme habilitat plàstica del jove pintor A Roma va pintar una sèrie d’«acadèmies» a llapis o ploma, temes costumistes protagonitzats per «ciociares», «albaneses», «piferraris», obres de casaques i orientals pintades a l’oli…
Les demosponges
Un exemple de demosponja mancada d’espícules és l’oscarèllid Oscarella lobularis , de tacte suau i tou, que adapta la seva forma a la del substrat És especialment freqüent en ambients foscos, on adquireix la coloració pàllida de l’exemplar de la fotografia Josep M Gili La classe dels demospongis o demosponges és la que té més espècies, que es distribueixen des del nivell superficial litoral fins a la zona hadal Alhora, té representants a les aigües salabroses i dolces, i a tota mena de biòtops marins Aquestes esponges tenen l’esquelet format per espícules silícies, monaxones o tetraxones, o…
Indumentària modernista
La indumentària que va des de l’Exposició Universal de Barcelona de l’any 1888 fins cap al 1814-15, és a dir la corresponent al període modernista a Catalunya, és deutora de la francesa pel que fa a la femenina i de l’anglesa pel que fa a la masculina París, amb l’arribada de la Revolució Industrial, es va confirmar com el centre de la moda, que ja ho havia estat des la fi del segle XVII Però al segle XIX no ho fou de la moda cortesana, sinó de la moda seguida per l’alta burgesia, imitada per la petita burgesia i la menestralia L’alta costura parisenca marcava la pauta que seguia la moda…