Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Els estrigiformes: ducs, mussols i òlibes
Algunes de les característiques dels estrigiformes, ocells rapinyaires nocturns, són visibles en aquesta suggestiva imatge d’un gamarús en vol Strix aluco Un fet molt típic d’ells, bé que no exclusiu, és la producció d’ egagròpiles , regurgitacions de materials no digeribles que solen acumular-se al voltant dels seus nius, i que constitueixen una bona font d’informació per als estudiosos dels tipus de preses de què s’alimenten, com les que s’illustren a baix, de gamarús, també Oriol Alamany i Jordi Puig Tot i la similitud de costums amb els rapinyaires diürns, els mussols i les òlibes n’…
Els caprimulgiformes: enganyapastors
Els hàbits crepusculars dels nostres caprimulgiformes, la seva permanència a terra durant llargues hores i el seu vol silenciós i erràtic, fan que l’aparició d’aquests ocells sigui sempre sobtada, cosa que probablement pot explicar el nom d’enganyapastors Caprimulgus europaeus que rep l’espècie de la fotografia Oriol Alamany L’ordre dels caprimulgiformes Caprimulgiformes comprèn 5 famílies d’ocells nocturns, d’aparença i costums sorprenents, de les quals 4 són exclusivament tropicals i una té alguns representants que nien en zones temperades i hivernen en zones càlides Els…
El torrent de Na Borges
Paisatge plàcid del torrent de Na Borges Climent Picornell El torrent de Na Borges 211, entre els principals espais naturals de Mallorca El torrent més llarg de Mallorca és el de Na Borges, amb un recorregut de més de 40 km de longitud, i una conca de més de 330 km 2 Aquest curs d’aigua, avui temporal, neix a les proximitats del terme de Felanitx, i corre cap al nord aplegant les aigües del vessant septentrional de la serra de Llevant Constitueix un dels pocs barrancs mallorquins dignes del seu nom, i inclou, ja dins dels termes de Manacor i Petra, algunes parets calcàries ben notables,…
Novetats sobre la fauna de mamífers de les Balears
L’any 2008 es va detectar la presència d’una foca mediterrània, o vell marí Monachus monachus , a la reserva de Toro, just quan feia cinquanta anys que no s’havia vist en aigües mallorquines L’exemplar devia haver arribat del nord d’Àfrica, on queden poques poblacions L’espècie està catalogada en greu perill d’extinció Fundación CBD-Habitat / Mercedes Muñoz-Cañas En el transcurs dels darrers vint-i-cinc anys s’han produït alguns avenços notables en el coneixement de la fauna de mamífers de les Balears que afecten tant la composició específica com la història de la fauna de les Balears Tots…
Òliba
L’òliba Tyto alba és un rapinyaire nocturn mitjà entre 32 i 34 cm d’aspecte inconfusible, a causa dels tons claríssims o daurats de tot el seu cos beix i marró clar al dors i les ales, blanc o crem al pit i l’abdomen, altrament tot clapat de motes negres o molt fosques, i també a causa de les grans ulleres que li emmarquen la cara És un devorador de petits vertebrats els ossos i pèls dels quals regurgita polidament egagròpiles, de crit llòbrec i esfereïdor, hoste habitual de torres i campanars Tony Tilford/Index L’òliba és una espècie sedentària, hivernant i nidificadora als Països Catalans…
Rat-penat de musell llarg
El rat-penat de musell llarg Myotis myotis és una espècie de dimensions considerables pot atènyer una envergadura superior als 40 cm, que es distingeix pel fet de tenir el musell allargat, com indica el seu nom És un quiròpter força freqüent a les nostres latituds, que se sol refugiar a les coves, els avencs i les mines abandonades Alguns estudis recents han donat a conèixer que una part important dels recursos tròfics que utilitza els obté caçant insectes que viuen en el sòl en aquest sentit, sembla que els caràbids constitueixen una part fonamental de la seva dieta Jordi Corbera, a partir…
Aproximació sumària a la avifauna del món
Les regions ornítiques Regions biogeogràfiques del món en un mapa de projecció polar Noteu que les regions més riques en espècies endèmiques són les més isolades de tota la massa principal de terres Maber, a partir de fonts diverses La capacitat de moviment dels ocells els ha permès de conquerir qualsevol punt de la Terra Viuen als deserts, les selves i les illes, per més llunyanes que siguin, i fins i tot poden colonitzar els casquets polars per exemple, al pol nord s’han citat quatre espècies diferents d’ocells i al pol sud, una Amb aquesta mobilitat, i per tant amb un potencial…