Resultats de la cerca

De l’antigament anomenat gavià argentat, hom, actualment, diferencia el gavià argentat, pròpiament dit Larus cachinnans , a dalt, amb el bec groc i les potes grogues i molt comú tant a les costes com a l’interior, i el gavià argentat de potes roses Larus argentatus , a baix, espècie molt més rara al nostre país Jordi Garcia Petit, Xavier Ferrer i Oriol Alamany De l’antigament anomenat gavià argentat Larus argentatus hom diferencià posteriorment dues espècies la majoritàriament mediterrània L argentatus michaeles i la de potes roses L argentatus argentatus Actualment es considera que…

Les rizocarpàcies els líquens geogràfics Aquesta família comprèn líquens amb el tallus habitualment crustaci, amb apotecis sèssils, o immersos, sovint situats entre les arèoles del tallus, amb marge propi, que en ocasions desapareix en madurar l’apoteci Els ascs presenten un tolus més o menys amiloide, amb un tub axial curt, i els envolta una capa de gelatina fortament amiloide Les paràfisis són ramificades i anastomitzades Les espores poden ésser bicellulars, submurals o murals, de color bru o verdós més o menys fosc, a vegades incolores, rodejades per un halo, visible almenys a les espores…

Gutíferes o clusiàcies 1 Herba de sant Joan Hypericum perforatum a aspecte de la planta x 0,5 b detall d’una fulla amb glàndules escampades per l’anvers x 4 c detall d’una flor seccionada longitudinalment, amb l’ovari súper, els estams agrupats en feixos i els pètals amb glàndules negres marginals x 2 Eugeni Sierra És una família cosmopolita, formada per 50 gèneres i més d’un miler d’espècies —herbes, mates petites i arbres—, algunes de les quals s’han utilitzat per a aprofitar-ne la fusta d’altres donen fruits comestibles, com el mamei Mammea americana , i n’hi ha que produeixen resines i…

Detall d’una branqueta d’olivella Cneorum tricoccon , amb fruits trícocs a mig madurar L’olivella és un arbust mediterrani perennifoli, de flors grogues i fruits negrosos a la maturitat, que viu exclusivament en indrets de forta influència marítima Jaume Buesa Es tracta d’una família monogenèrica que comprèn només dues espècies, una de les quals, l’olivella Cneorum tricoccon , és present als Països Catalans L’olivella és una mata de menys d’1 m d’alçada, tot l’any verda, amb les fulles esparses, espatulades i de marge ben enter Les flors, de color groc, són trímeres o tetràmeres i es…

Constitueixen una família més aviat petita 8 gèneres i 150 espècies, però de gran importància als països que voregen la Mediterrània, ja que és en aquestes terres, predominantment seques i assolellades, on tenen el principal centre de variació Per aquest motiu la proporció de cistàcies respecte del total d’espècies de la flora d’un territori qualsevol s’ha utilitzat, de vegades, com a indicador de la mediterraneïtat de la zona Majoritàriament, les cistàcies són arbusts no gaire alts o petites mates de fulles simples, generalment oposades, amb estipules o sense Les flors, que són agrupades en…

Morfologia La salamandra Salamandra salamandra presenta una coloració molt típica, en groc i negre la proporció de groc, però, varia en les diverses subespècies i, fins i tot, entre els individus d’una mateixa població Pot presentar des de taques grogues més o menys irregulars, com els individus de les àrees mediterrània i submediterrània S salamandra bejarae , a dalt, fins a dues línies gruixudes grogues longitudinals, com els individus dels Pirineus centrals S salamandra fastuosa , a baix Salvador Bosc i Xavier Parellada La salamandra, o salamàndria, és un animal gros i robust, que pot…

És una família formada per dos gèneres i unes 500 espècies, distribuïdes per gran part del món Es caracteritzen per les flors clarament zigomorfes, formades per tres sèpals lliures, cinc pètals desiguals, quatre dels quals estan soldats de dos en dos, i cinc estams amb els filaments curts poc o molt units per les anteres L’ovari, súper, provinent de la soldadura de cinc carpels, origina un fruit capsular Diverses espècies d’ Impatiens , originàries de l’Àsia oriental i difícils de distingir entre elles, s’han cultivat com a ornamentals al nostre país i algunes s’han naturalitzat o bé es…

Les portulacàcies constitueixen una família distribuïda gairebé per tot el món, bé que la majoria de les seves 500 espècies són pròpies de la franja occidental d’Amèrica i del S d’Àfrica al nostre país, n’hi viuen només dues Comprenen sobretot herbes, anuals o vivaces, i també alguns arbusts, i habitualment es tracta de plantes crasses, ben adaptades als hàbitats eixuts i calents que habiten Fan flors més aviat petites i no gaire vistents, amb dos sèpals, generalment cinc pètals acolorits, el mateix nombre d’estams i un gineceu tricarpellar L’ovari és súper tret del gènere Portulaca , que el…

Zigofillàcies 1 Fagonia cretica a aspecte de la planta en flor i fruit x 0,5 b detall del fruit x 2 2 Zygophyllum fabago a fragment d’una branca amb els fruits oberts x 0,5 b fruit seccionat transversalment x 2 3 Peganum harmala detall del fruit i del calze persistent x 2 4 Tribulus terrestris a detall d’un fruit x 2 b fragment d’una branca amb dues fulles paripinnades i un fruit x 1 Eugeni Sierra Grup pobrament representat al nostre país, comprèn, a tot el món, uns 25 gèneres i més de 200 espècies esteses per les regions tropicals, subtropicals i temperades Hi ha herbes, petits arbusts i…

Brassicàcies o crucíferes 1 Coletxó Moricandia arvensis a brot florit i fruitat x 0,5 b flor seccionada longitudinalment, que mostra els dos estams curts i els quatre llargs que caracteritzen les flors de les crucíferes x 1,5 c fruit en síliqua a mig obrir, amb dues rengleres de llavors a cada banda de l’envà central x 1,5 2 Brot de ravenissa blanca Diplotaxis erucoides, x 0,5 3 Draba hispanica a planta en flor, de fulletes menudes i aglomerades en roseta basal x 0,5 b peu fruitat, amb nombroses silícules ellíptiques x 0,5 4 Aspecte general d’Erophila verna, menut teròfit molt primerenc x…