Resultats de la cerca

Ulmàcies 1-2 i moràcies 3-4 1 om Ulmus minor a branquilló, de fulles alternes, dentades i asimètriques a la base x 0,5 b flor, clarament adaptada a l’anemofília, d’una sola envolta i de grossos estigmes x 15 c sàmara, d’amples ales membranoses que voregen la llavor x 2 2 Branquilló de lledoner Celtis australis amb lledons madurs x 0,5 3 Morera Morus alba a brot amb fulles palmatipartides i mores x 0,5 b flor femenina x 8 4 Tall longitudinal d’una figa, infructescència produïda per Ficus carica que consta d’un receptacle carnós i dolç, de forma urceolada, i de nombrosos fruitets dirigits…

Petita resclosa del riu d’Alcoi, al seu pas pel Racó del Duc Aquest congost manté una gran bellesa paisatgística i una notable riquesa biològica que està lligada a la seva diversitat ambiental i a l’existència del riu Rafael Paulo El Racó del Duc 23, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic Superat el pantà de Beniarrés, el riu d’Alcoi troba sortida cap a la plana entre les serres de la Cuta i la Safor, travessant entre l’Orxa i Villalonga el congost del Racó del Duc La presència de l’aigua condiciona intensament el paisatge a les vores del riu, la vegetació està dominada per…

La cotorra argentina, o de pit gris, és la més habitual de totes les cotorres que trobem a les ciutats catalanes i molt fàcil d’identificar pel seu color verd clar i el pit gris Al matí és quan estan més actives i la millor hora per a observar-les Acostumen a anar en grup tot cridant mentre volen Al vespre retornen als nius, per passar la nit Ferran López La cotorra argentina o cotorra de pit gris Myiopsitta monachus és una espècie allòctona, la presència en llibertat de la qual es coneix al nostre país des del principi de la dècada de 1970, tot i que no va ser fins gairebé vint anys més…

Consideracions generals Ciclicitats anuals al registre geològic 1 Sediments lacustres del Camp dels Ninots Pliocè de la depressió de la Selva Les làmines blanquinoses degudes a esquelets de microorganismes es correspondrien a períodes d’alta productivitat orgànica primavera i estiu i les verdoses són riques en argila 2 Formació salina de Cardona a la localitat del mateix nom Priabonià de la Conca de l’Ebre Les làmines més gruixudes i vermelloses són de sal precipitada a l’estació seca el color vermellós és causat per impureses i les més primes i de color gris es produeixen per decantació de l…

Uns 30 km a l’W de la depressió de la Cerdanya hi ha la petita conca de la Seu d’Urgell, on afloren dipòsits detrítics pertanyents als nivells superiors del Miocè Vallesià a les seves capes es va trobar una flora fòssil de la qual s’ha determinat la presència de 71 formes diferents en els 11 jaciments descoberts Les plantes fòssils es troben en bancs d’argiles de color grisós a vegades n’apareixen les restes de grans quantitats i en bon estat de conservació generalment, els exemplars s’extreuen amb més dificultats que a la veïna Cerdanya i la seva fossilització és més deficient A la zona s’ha…

Imatge hivernal de la llacuna de la Massona, amb el fons de les muntanyes de la Garrotxa i el Ripollès Oriol Alamany Els Aiguamolls de l'Alt Empordà 14, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Situats a l’extrem oriental de la plana empordanesa, els aiguamolls de l’Alt Empordà constitueixen la segona zona humida en importància del Principat Tot i la seva considerable extensió, l’àrea actual és tan sols una petita resta del que en altre temps fou una molt vasta zona marjalenca que s’estenia per gairebé tota la part baixa de l’Empordà, envoltant el massís del Montgrí…

Principals jaciments paleontològics amb vertebrats dels Països Catalans A la taula es relacionen les restes identificades més significatives de cadascun dels jaciments, ordenats cronològicament Vegeu la taula adjunta per als noms dels jaciments IDEM, a partir de dades de l’autor Per la seva història geològica, els Països Catalans tenen un dels registres fòssils més complets del continent europeu, en especial pel que fa a la història evolutiva dels vertebrats Aquest ric patrimoni, que permet estudiar la història de la vida dels darrers 260 milions d’anys, ha propiciat la creació de l’Institut…

Reunim en aquest grup els ascomicets que produeixen ascomes tancats clistotecis En realitat, l’evolució dels ascomicets ha arribat a produir aquest tipus de fructificació diverses vegades i de forma independent Per això, els diversos grups que inclourem aquí no tenen una veritable relació filogenètica entre ells, ja que es poden relacionar amb altres gèneres, unes vegades amb peritecis i altres amb apotecis Malgrat, doncs, que el terme plectomicets no tingui actualment cap valor taxonòmic, ens és útil per a reunir una sèrie d’ordres que presenten típicament ascomes tancats Són els següents…

Els bolets de soca de la família de les himenoquetàcies poden tenir forma de crosta o bé presentar barret Sobre fusta descorticada de roures i castanyers creix Hymenochaete rubiginosa himenoquetàcies, els cossos fructífers de la qual resten tot l’any damunt els troncs Amb una bona lupa és possible de veure les setes, brunes, emergint sobre l’himeni Les hifes de la carn són tenyides de color bru canyella August Rocabruna / SCM Constitueixen una família bastant àmplia uns 25 gèneres i 200 espècies de bolets de soca, típicament lignícoles i productors de podriment blanc El cos fructífer, anual o…

De manera semblant a allò que succeeix a la franja litoral, els cursos d’aigua, aiguamolls i llacs generen condicions ecològiques locals que esdevenen tant o més determinants que el clima general Els factors determinants són, en aquest cas, l’abundància, i fins l’excés, d’aigua i la relativa frescor ambiental que aquesta assegura A les ribes i rabeigs dels rius i rieres, dins l’aigua de les llacunes, als mulladius que s’estenen al voltant dels estanys, arrelen o suren diverses espècies vegetals particulars, amb un elevat grau de dependència del medi aquàtic N’hi ha que viuen submergides…