Resultats de la cerca

L’anomenada bavosa argentada Clinitrachus argentatus Índex Són petits peixos de cos bastant comprimit i revestit d’escates cicloides molt petites, que tenen tots o la majoria dels radis de l’aleta dorsal de tipus espinós simples Normalment, tenen apèndixs cutanis als orificis nasals, damunt les òrbites i a la nuca Les dents són còniques i fixes, no mòbils Són peixos marins, litorals i bentònics, de coloracions críptiques o molt vives D’aquesta família hi ha un gran nombre d’espècies a les mars tropicals i temperades, especialment a Sud africa i les Bahames A la ictiofauna…

Abans, però, de concloure i fora ja de l’ordenació dels ordres i famílies d’ocells que hem seguit, farem un simple esment de les que no havíem inclòs en la ressenya anterior, atesa la seva minsa representació a l’àrea que estudiem La família dels bombicíllids, amb l’ocell sedós, de rara aparició a les nostres latituds la dels cínclids, amb la singular merla d’aigua la dels prunèllids, amb el modest pardal de bardissa i el cercavores la dels timàlids o paradoxornítids, amb l’anomenada mallerenga de bigotis i la dels oriòlids, família tropical que aquí només representa l’esplèndid…

Àrea de nidificació de la mallerenga d’aigua Parus palustris als Països Catalans Maber, original dels autors Aquesta és una espècie força sedentària que solament viu i es reprodueix a les zones forestades de l’anomenada Catalunya humida la seva àrea de distribució es perllonga per la Catalunya Nord Possiblement nidifica a Andorra, on l’espècie ja havia estat citada anys enrere, si bé aquest extrem no ha pogut ser demostrat No existeixen dades més cap al S de la seva àrea de cria i no ha estat mai vista a la Catalunya central i meridional, ni al País Valencià ni a les Illes, la qual cosa…

L’anomenada tortuga llaüt és fonamentalment atlàntica, però sembla haver-se reproduït a la Mediterrània El més notable d’aquesta espècie, l’única que constitueix la seva família, és que no presenta escuts cornis, sinó una pell gruixuda i coriàcia, amb el dors negre o bru fosc, amb taques més clares Presenta de cinc a set crestes longitudinals molt prominents, que, de vegades, tenen una mena d’entalladures La part posterior de la closca és afilada, i la part ventral és clara amb marques fosques El maxillar superior és escotat i forma un dibuix, com si el bec tingués dues dents La…

L’anomenada sargantana siciliana Podarcis sicula és una espècie introduïda en algunes localitats balears És una sargantana de paret originària de la península Itàlica, força robusta i variable, amb un dibuix reticular o amb el dors uniformement verd, com en el cas de l’exemplar de la fotografia Javier Andrada Aquesta sargantana és indígena d’Itàlia i de països veïns, però ha format colònies estables a diverses localitats costaneres de la Mediterrània i d’altres mars Es troba a diversos punts de Menorca Mesura fins a 9 cm de cap i tronc, el seu cap és alt i llarg i el seu tronc…

El lliri groc Iris pseudacorus , una planta força atraient de les zones humides de la pineda de Vila-seca Oriol Alamany El cap de Salou 29, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Aquest espai és un deplorable exemple de degradació d’una bella àrea costanera per causa d’un turisme desenvolupista portat a l’extrem Així i tot, encara conserva alguns valors naturals que caldria preservar El cap de Salou, un dels accidents geogràfics més sobresortints de l’anomenada Costa Daurada, és al sud de la ciutat de Tarragona, entre la Pineda i el poble de Salou En…

Cinglera a la façana meridional de la serra de Crevillent Ernest Costa La serra de Crevillent 225, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic Amb gairebé 30 quilòmetres de longitud, la serra de Crevillent se situa entre les comarques de les Valls del Vinalopó, al nord, i el Baix Vinalopó i el Baix Segura, al sud Els seus cims, la Vella 835 m i Sant Gaietà 817 m, ressalten fortament en el paisatge, sobretot a la cara sud, on baixen amb pendents molt forts fins a les marjals del Baix Vinalopó i Baix Segura La serra està formada fonamentalment per margues triàsiques i calcàries, i…

És una família formada per dos gèneres i unes 500 espècies, distribuïdes per gran part del món Es caracteritzen per les flors clarament zigomorfes, formades per tres sèpals lliures, cinc pètals desiguals, quatre dels quals estan soldats de dos en dos, i cinc estams amb els filaments curts poc o molt units per les anteres L’ovari, súper, provinent de la soldadura de cinc carpels, origina un fruit capsular Diverses espècies d’ Impatiens , originàries de l’Àsia oriental i difícils de distingir entre elles, s’han cultivat com a ornamentals al nostre país i algunes s’han naturalitzat o bé es…

La dissolució per l’aigua de pluja dels dipòsits de sals que afloren a Cardona dona lloc a espectaculars formes erosives Jaume Orta La muntanya de sal de Cardona 26, entre els principals espais naturals de la depressió de l'Ebre Aquest petit espai és constituït per un aflorament salí que forma part de l’anomenada formació salina de Cardona, la qual s’estén, i no pas superficialment, per gran part de la comarca del Bages, a la Depressió Central Catalana És el resultat de la formació d’evaporites en la ja molt reduïda conca marina que al final de l’Eocè ocupava part de l’actual…

Tamaricàcies 1 Tamarix gallica a aspecte d’una branca amb nombroses inflorescències x 0,5 b detall de la disposició imbricada de les fulles sobre una branca jove x 4 c branca adulta amb les fulles més separades x 6 d i d’ detall d’una flor oberta i de la mateixa flor a la qual s’han arrencat dos pètals i dos sèpals x 6 Eugeni Sierra Les tamaricàcies formen un petit grup de plantes originari de les zones estèpiques i subtropicals d’Europa i d’àsia, comprèn poc més d’un centenar d’espècies, la majoria corresponents al gènere Tamarix Els tamarius Tamarix són arbrets o arbusts propis d’indrets…